Avui m'agra­da­ria par­lar del bon moment de joc del nos­tre equip de fut­bol o de com veig Messi i Ney­mar. També podria par­lar de Luis Enri­que i els can­vis que ha fet últi­ma­ment o, per què no, del procés pre­e­lec­to­ral i de les diver­ses pro­pos­tes que tinc pre­vist apor­tar a aquest procés. En aquest tema només diré que no és moment ara com diuen alguns per interes­sos per­so­nals, les elec­ci­ons han de ser a final de tem­po­rada per no “moles­tar” els equips espor­tius. Sí, podria i vol­dria par­lar de tot això, però malau­ra­da­ment em veig obli­gat a par­lar del que ha pas­sat en els dar­rers dies i que, des del meu punt de vista, no només és molt greu, sinó que és just el que no vull per al nos­tre Barça.

Sí, és evi­dent que la impu­tació del pre­si­dent Bar­to­meu s'ha produït en unes cir­cumstàncies diguem-ne estra­nyes. Tant el motiu i la seva expli­cació com la velo­ci­tat del procés poden dei­xar molts inter­ro­gants i estan oberts a molta inter­pre­tació. Dit això, el que no podem obli­dar és el fet prin­ci­pal que ho ha pro­vo­cat. I aquest fet és que les coses no s'han fet bé en cap sen­tit i això sem­pre té con­seqüències. El que comença mala­ment és més que pro­ba­ble que acabi igual.

Encara recordo quan el pre­si­dent Bar­to­meu es va pre­sen­tar davant els mit­jans i va dir que a par­tir d'aquell moment les coses es farien millor i que sem­pre s'expli­ca­ria tot als socis i als peri­o­dis­tes. Doncs no s'ha fet. De fet, l'actual procés de comu­ni­cació em recorda molt al del seu pre­de­ces­sor en el càrrec. Anar a una tele­visió a fer-se la víctima en comp­tes de con­vo­car una roda de premsa per donar res­posta a totes les pre­gun­tes és el con­trari a donar la cara i ser trans­pa­rent. D'una altra banda, els argu­ments uti­lit­zats no van ser gens acla­ri­dors. Es podrien resu­mir en: “Sóc una víctima del sis­tema.” Senyor Bar­to­meu, tots sabem que hi ha gent que vol que el Barça no sigui el millor club del món, això sem­pre hi serà, però que un pre­si­dent del Barça uti­litzi això com a prin­ci­pal argu­ment i amb una acti­tud vic­ti­mista no em sem­bla digne. Un pre­si­dent del Barça ha de ser fort, expli­car clara­ment les línies d'actu­ació i, en aquest cas con­cret, pre­sen­tar al més aviat pos­si­ble les pro­ves de la seva total i indis­cu­ti­ble innocència. En cas con­trari, pot­ser no és la per­sona indi­cada per diri­gir el club més gran del món.

Jo començaria per reconèixer que les coses no s'han fet bé i que la jugada fan­far­rona, més pròpia d'altres clubs, de dir que vam fit­xar un gran juga­dor a un preu molt per sota del que l'etern rival havia ofert va ser un gran error, a més d'una men­tida. Per cert, va ser un soci del Barça qui va començar aquest tema, no ens n'obli­dem. Tenim pro­ble­mes amb Hisenda, amb la FIFA, amb exdi­rec­tius i expre­si­dents, amb socis, amb els Mos­sos... Jo crec que és evi­dent que no hi ha hagut una bona gestió d'aquests temes.

Per fina­lit­zar, vull dir que, inde­pen­dent­ment del resul­tat d'aquest procés (que desitjo de tot cor que sigui bo per al pre­si­dent i per al Barça), demano a Bar­to­meu que doni la cara i ens expli­qui amb papers tot allò que neces­si­tem saber. Espe­rem que per fi apren­guem la lliçó i dei­xem de fer aquesta des­fi­lada pels tri­bu­nals. No es pot fer el que no es pot expli­car.