Diven­dres, Josep Maria Bar­to­meu entrarà per la porta de l'Audi­en­cia Naci­o­nal com a impu­tat per un pre­sumpte delicte fis­cal. I ho farà com a pre­si­dent del Barça, per a ver­go­nya d'ell i de tots els bar­ce­lo­nis­tes. El Barça, Bar­to­meu i Rosell, tots tres impu­tats per la causa Ney­mar, un fit­xatge mal parit i pit­jor exe­cu­tat que un any i mig després encara s'arros­sega pels jut­jats.

Seria interes­sant veure com Bar­to­meu s'ho farà per aguan­tar la mirada al jutge Pablo Ruz, després d'insi­nuar que és un tite­lla d'algú que li mou els fils. De les decla­ra­ci­ons de Bar­to­meu es desprèn que el jutge podria haver pre­va­ri­cat, insi­nu­ació gravíssima, espe­ci­al­ment si prové d'un pre­si­dent del Barça, amb tot el que va cos­tar des­em­pa­lle­gar-se de la crosta nuñista d'anys i anys plo­rant perquè tot­hom volia mal al Barça, quan en rea­li­tat va començar a gua­nyar títols en el moment que va saber jugar bé a fut­bol i a tenir un cos tècnic capa­ci­tat.

Quin mal que han fet les sor­ti­des de to de Bar­to­meu aques­tes set­ma­nes en què el sec­tor comu­ni­ca­tiu del club l'ha empès a sor­tir públi­ca­ment perquè apro­fités el càrrec per començar a fer pre­cam­pa­nya. Quin mal està fent aquest col·lec­tiu d'asses­sors a la figura del pre­si­dent del Barça, abo­cant-lo a fer un retrocés històric per situar-lo en el pit­jor del nuñisme, en què els plors i les quei­xes produïen ver­go­nya a casa i mal de cap.

La millor res­posta que ha pogut rebre Bar­to­meu i els seus asses­sors ha arri­bat, no de la indi­ferència de la majo­ria dels culers, que s'han fet forts al cos­tat de l'equip i han girat l'esquena als ges­tors, sinó de la mateixa junta, ja que dos vice­pre­si­dents (Faus i Vilar­rubí) públi­ca­ment han dei­xat sol el pre­si­dent amb les seves para­no­ies de per­se­cu­ci­ons i com­plots. Alguna cosa hi deu haver en el posat dels vice­pre­si­dents per la manera i la fos­cor com es va fit­xar el bra­si­ler.

Diven­dres serà un dia històric i de ver­go­nya per als culers: veure el seu pre­si­dent entrant per la porta d'un jut­jat, i per pri­mer cop arros­se­gant el Barça com a impu­tat per no pagar impos­tos. Encara que algú ho pugui dub­tar, no hi haurà con­clusió més desit­jada que que Bar­to­meu en surti net i que tot hagi estat només un mal­son per una inter­pre­tació erràtica. Tot el que no acabi sent al final una lec­tura errònia per part d'Hisenda, la fis­ca­lia i el jutge caurà amb tota la seva força con­tra el pre­si­dent impu­tat, per mal­des­tre i matus­ser, i per irres­pectuós amb el càrrec que va aga­far al vol fa un any.

Si Bar­to­meu no acon­se­gueix nete­jar imme­di­a­ta­ment la imatge que ha que­dat embru­tada del pre­si­dent, i això no vol dir que els resul­tats de fut­bol aixe­quin la moral de l'enti­tat, sinó convèncer el jutge que la seva ope­ra­tiva ha estat cor­recta, faria bé, per res­pecte al càrrec i, sobre­tot, al Barça, d'apar­tar-se defi­ni­ti­va­ment del club, i no només de la cursa elec­to­ral, i cedir el tes­ti­moni a un altre com­pany que dig­ni­fi­qui una mica més la situ­ació ruïnosa en què ha entrat el club en l'àmbit judi­cial.