Juan Car­los Mandiá és la carta que ha jugat el Saba­dell per mirar de fugir de la deli­cadíssima situ­ació en què es troba. El tècnic és cons­ci­ent que afronta una empresa majúscula en els cinc mesos de lliga que que­den. L'equip és cuer i té la zona de per­manència a 5 punts. Poca broma. El gallec, amb un dis­curs a mig camí entre el rea­lisme, l'ide­a­lisme i l'opti­misme –“Estem en una situ­ació molt difícil, i això fa que el repte sigui encara més apas­si­o­nant, però ho podem tirar enda­vant”–, espera que els seus reac­ci­o­nin i acon­se­guei­xin allò que fins ara només han fet el Poli Ejido l'any 2002 i el Girona el curs pas­sat: sal­var-se havent ocu­pat l'última posició de la taula en la jor­nada 24. Aquests són els únics dos pre­ce­dents que hi ha des que la segona divisió A va pas­sar a tenir 22 equips la tem­po­rada 1997/98.

Les xifres dels dar­rers dis­set anys no acom­pa­nyen gens ni mica, però dei­xen la porta oberta a l'espe­rança. Això sí, si el Saba­dell vol aca­bar el curs fora del des­cens, haurà d'acce­le­rar, ja que tenint en compte la tra­jectòria dels equips fins ara, faran falta uns 48 punts per asse­gu­rar-se la per­manència. Això sig­ni­fica que els de Mandiá hau­rien d'obte­nir-ne 28 en les divuit jor­na­des que s'han de dis­pu­tar encara. Cal doblar el ritme actual: fins ara el con­junt arle­qui­nat ha sumat una mit­jana de 0,83 punts per par­tit i neces­si­ta­ria aug­men­tar aquesta estadística fins als 1,6.