#NoalafinalenelBernabéu

Ja hi tor­nem a ser. La final de la copa del nou monarca es torna a con­ver­tir en una qüestió d'estat. I la seu, el cen­tre de la polèmica. A França, Itàlia, Ale­ma­nya i Angla­terra ho tenen resolt de fa temps. L'esce­nari de la final està deci­dit abans que comenci la tem­po­rada i en els últims anys sem­pre ha estat el mateix: Stade de France, Olímpic de Roma, Olímpic de Berlín i Wem­bley. Així de sen­zill i fàcil. Aquí, no. Espe­rem fins a l'últim moment perquè es pugui enve­ri­nar l'elecció del camp de la final, per fer-ne lec­tu­res de con­fron­tació política, de riva­li­tat ter­ri­to­rial, de bilis cor­ro­siva. La lògica diu que el camp hau­ria de ser neu­tral, tenir la major capa­ci­tat pos­si­ble i ser equi­dis­tant res­pecte de les dues ciu­tats dels fina­lis­tes. Però veure 80.000 cata­lans i bas­cos omplint d'este­la­des i ikur­rins el Ber­nabéu genera urticària. Un cop més la visió plu­ri­na­ci­o­nal de l'estat esdevé una fal·làcia. #Noa­la­fi­na­le­nel­Ber­nabéu va ser tren­ding topic a Twit­ter durant bona part del dia. El Madrid no sap què inven­tar-se. Després de les obres als lava­bos de l'estadi, ara s'aga­fen a un argu­ment tan ridícul com espe­cu­la­tiu. L'hipotètic play-off d'ascens a segona A del Madrid Cas­te­lla. L'equip va camí de jugar-lo, però la clas­si­fi­cació no és ni de bon tros al sac (és segon, amb 46 punts, però el cinquè en té 44). Des d'aquí també s'apel·la de manera tram­posa al señorío madri­dista quan la situ­ació a la inversa tin­dria una res­posta sem­blant. El des­propòsit és ver­go­nyant i la fede­ració espa­nyola, que és la que orga­nitza i té potes­tat per deci­dir l'esce­nari, fa anys que per­met un debat que ali­menta la cris­pació. Per què no copia el model de les altres lli­gues euro­pees. Seu desig­nada abans que comenci la com­pe­tició (no cal que sem­pre sigui la mateixa). El bàsquet, tot i que el sis­tema de com­pe­tició és dife­rent, ho fa i ningú se'n queixa. El fut­bol espa­nyol torna a fer el ridícul. La inacció de la incom­petència torna a ser fla­grant. Ja hi tor­nem a ser.