Barça
SAMUEL UMTITI
NOU DEFENSA DEL BARÇA
“Aquí pots jugar amb els ulls tancats”
“Estaré molt content si jugo, però sóc aquí per aprendre dels que m'envolten i no cal saltar-se etapes”
“He vingut per guanyar-ho tot i tenim potencial per fer-ho”
“Fer un entrenament amb Messi i Suárez és com jugar un partit; van ser fonamentals perquè vingués”
Amb aspecte tímid i amb un posat seriós. Així
es presenta Samuel Umtiti (Yaoundé, Camerun, 1993) a l'entrevista que va mantenir amb L'Esportiu a la ciutat esportiva Joan Gamper. El seu aspecte granític va deixant pas al d'un jove inquiet i reflexiu amb tot el que l'envolta. És el petit de quatre germans i això ens podria dibuixar un nen entremaliat, però a casa seva no hi havia temps per a la disbauxa. La seva mare portava amb mà de ferro la casa i aquí, ben segur, tenim el perquè d'una personalitat poc avesada a la complaença i abocada al treball. Umtiti està sent el gran descobriment de la defensa blaugrana i si fa dos mesos el gran públic no el coneixia ara sembla cridat a lluitar amb Mascherano per la titularitat.
Què representa per a vostè formar part del Barça?
És el millor club del món. És un orgull estar aquí i per descomptat sé que tindré molta competència per jugar, però em dic a mi mateix: “Noi, t'estàs entrenant i jugant amb els millors del món!” i això és un estímul per treballar encara més, progressar i superar etapes. Estar aquí em permetrà evolucionar cap a un altre nivell.
Què li va dir el seu gran amic Sébastien Flochon quan va fitxar pel Barça?
[Somriu] Em va felicitar i em va dir que estava orgullós de mi per haver complert un dels meus somnis. Ens coneixem de petits i vam jugar plegats en les categories inferiors del Lió. Va ser una reacció natural, com la de la resta de familiars i amics que tinc al costat. Tot i això, m'ha advertit que hauré de seguir treballant. Això no s'atura aquí; és tot just el començament.
La seva mare segueix sense interessar-se pel futbol?
Quan era petit no el seguia gaire però des de fa uns anys, i més quan vaig debutar al filial del Lió, ja s'hi ha començat a interessar més i està atenta al que passa en aquest món.
Quina importància té el seu germà gran Yannick?
Ell sempre ha tingut una gran influència sobre mi i ara gestiona els meus assumptes. És amb ell que hem fet tota la feina per arribar aquí.
I ara mantenir els peus a terra?
Totalment. És el més important en aquest ofici. Encara que passis per un bon moment de joc mai t'has de creure res. El treball és l'única recompensa possible i la que t'acaba posant al teu lloc. Sóc dels que sempre vull més.
Ha notat gaire diferència entre la Ligue 1 i la lliga?
No puc parlar gaire del campionat fins que no jugui més partits, però és evident que la lliga espanyola és més tècnica que
la francesa i al meu país hi ha més pes de la tàctica i menys
espais.
la francesa i al meu país hi ha més pes de la tàctica i menys
espais.
I entre el Barça i el Lió?
Moltes. Aquí hi ha un interès mediàtic que es multiplica per vint i has d'estar mentalment preparat per guanyar-ho tot. Aquí quedar segon no serveix.
Costa mantenir el plaer de jugar al Barça amb tant d'interès mediàtic al voltant?
El Barça és més mediàtic que el Lió, és inevitable, però per a mi és fàcil gestionar-ho. Potser sona una mica prepotent però ho sento així. La ciutat és perfecta, els jugadors i companys són fantàstics i hi ha tot els ingredients per triomfar.
És la seva primera experiència futbolística lluny de Lió. Com prova el canvi?
Sí, mai havia sortit de la meva ciutat i és clar que et canvia. Deixes la teva família i els amics però no tinc deu anys, en tinc vint-i-dos, i has de créixer.
Això també em farà evolucionar futbolísticament i també humanament.
Això també em farà evolucionar futbolísticament i també humanament.
Viurà amb algun familiar?
El meu germà Yannick estarà un temps amb mi però m'agrada tenir el meu propi espai. Sóc una persona molt de casa.
La seva gran capacitat tècnica és herència dels anys en què
va jugar de davanter i migcampista?
va jugar de davanter i migcampista?
No ho crec. La majoria de coses que he après és pels grans tècnics que he tingut a l'acadèmia del Lió. S'hi treballa des de la tècnica fins a la intel·ligència del joc i això m'ha permès arribar a un equip com el Barça.
Armand Garrido va ser un dels seus tècnics de referència i està convençut que triomfarà al Barça per la seva capacitat d'adaptació i que aviat serà titular. Què en pensa?
Tant de bo! Sé que em té molta confiança i em coneix molt bé però no cal saltar-se cap etapa; tot té un cicle. Cal anar de manera progressiva. Si ara m'arriba l'hora de jugar estaré encantat de fer-ho, però sóc aquí per aprendre dels que m'envolten.
Si fa tres mesos li haguessin dit que a final d'estiu estaria al Barça...
M'hauria posat a riure perquè era un somni. Però el futbol va molt ràpid, com he vist aquest estiu, primer amb la selecció i després amb el Barça.
Quina bogeria amb França!
Va passar de ser reserva a ser titular en el tram final de l'Eurocopa i ara arriba aquesta generació sub-20 campiona del món a Turquia el 2013. És el seu moment?
Va passar de ser reserva a ser titular en el tram final de l'Eurocopa i ara arriba aquesta generació sub-20 campiona del món a Turquia el 2013. És el seu moment?
Tot aquell equip va agafar molta experiència després de ser campions del món. La majoria de jugadors són titulars en els seus equips i ens trobem amb una lleva amb molt de talent.
Molt de talent! Digne, Kondogbia, Pogba, vostè...
Sí, però aquests jugadors són els primers que són conscients que només amb talent no s'arriba als objectius; cal treballar, però sí que, d'alguna manera, ha arribat el moment de l'eclosió d'aquesta generació del 1993.
Quin és el seu objectiu personal per a aquesta temporada?
En tinc molts però he agafat el costum de guardar-m'ho per a mi i ja en parlaré a final de temporada.
Si li parlo dels companys a l'eix de la defensa, què em diu de Piqué?
Per mi és un dels millors centrals del món des de fa uns quants anys i té una eficàcia i una regularitat que em meravellen.
I de Mathieu?
Per mi Jérémy és un dels millors centrals, encara que no se'n parli gaire. Si tens l'oportunitat de jugar al Barça ja formes part dels millors.
I què me'n diu, de Mascherano?
És qui mana al darrere gràcies a la jerarquia que té dins del terreny de joc. Tinc la sort de poder compartir vestidor amb magnífics futbolistes.
I de defenses a davanters. És estimulant tenir en els entrenaments Messi i Luis Suárez?
Fer un entrenament amb Messi i Suárez és com jugar un partit. Tots ells em fan progressar en cada entrenament. Aquest va ser un factor fonamental perquè vingués aquí. Entrenar-te amb aquesta mena de futbolistes et fa créixer al màxim de les teves possibilitats.
I la pilota com circula en els trenaments?
Va tan ràpid! I el que més em meravella és que sempre hi ha un jugador al lloc precís. Fins i tot podríem jugar amb els ulls tancats que no ens equivocaríem. És el que més m'ha impressionat.
Si li dono a escollir un títol...
Sincerament, he vingut per guanyar-ho tot. No prefereixo un títol o una copa per sobre d'un altre. Els vull tots i tenim equip i potencial per fer-ho.
El Barça buscava un quart davanter. Li hauria agradat que hagués estat Lacazette?
(Riu) M'hauria agradat moltíssim. Jo seria el més feliç del vestidor, n'estic segur. Tinc una bona relació amb ell.
Abidal és un dels jugadors més estimats de l'afició. Molts el veuen com el nou Abidal. Li agrada la comparació?
És un orgull que em comparin amb ell però som una mica diferents. Ell tenia unes qualitats i jo unes altres, però sí que m'agradaria deixar una empremta aquí com la que ha deixat ell.
Per jugar al Barça s'ha de ser un superdotat en matèria futbolística?
No sóc un superdotat; tot el que he aconseguit ha estat a còpia de treball. Aquest és l'únic secret de l'èxit.
Què l'ajuda a tenir els peus a terra?
La meva mare i la gent del meu voltant són els que m'ajuden i m'ha ajudat sempre. Sé que sóc jugador de futbol professional i això em dóna certa notorietat i un cert estatus, però vull seguir sent jo mateix. Fora del camp no tinc cap necessitat de mostrar que sóc futbolista. Aquest és el meu ofici però quan surto al carrer sóc una persona com qualsevol altra.
La seva colla d'amics són antics companys de les categories inferiors del Lió. Molts no ha arribat a ser professionals. Segueix mantenint-hi contacte?
Sí, i tant. Parlo molt amb ells per telèfon, constantment ens intercanviem missatges i uns quants ja han vingut a veure'm a Barcelona. Hi mantinc el contacte i l'hi seguiré mantenint perquè és part de la meva vida. Després de la família, els amics són un pilar de la meva vida.
Va deixar el Camerun amb dos anys i va créixer al si d'una família d'immigrants. Això l'ha obligat a demostrar més?
No he tingut aquesta sensació, almenys jo. Però la meva mare sempre m'ha inculcat l'esperit del treball, a esforçar-me més que els altres si volia arribar a ser algú en aquesta vida. La meva família sempre em recordaven que a còpia de treball em faria un camí i tindria recompensa. Després no sé si hi té a veure alguna cosa el fet que sigui immigrant, però li puc dir que sempre he treballat més que els altres.
Què en pensa, del racisme en el món del futbol? Li ho dic arran dels crits racistes que es van sentir a El Molinón contra un jugador de l'Athletic Club.
Aquestes coses no haurien d'existir ni en un camp de futbol ni en la vida. Al món hi ha de tot i inexplicablement encara trobem gent així. No podem fer-hi res, però el que em consola és que és una minoria i cal abstreure's de tot això.
Què li ha demanat el tècnic?
Tenir confiança en mi mateix i jugar com sé fer-ho. No menjar-me el cap.
Quina era la seva referència de petit?
Sempre em fixava en jugadors ofensius. Els que més em van marcar són Ronaldinho i Zidane. Són els futbolistes que idolatrava de petit. Eren els millors.
En quin moment el Barça va entrar en la seva vida?
Els meus records són de l'època de Rijkaard a la banqueta. Sempre m'ha atret el Barça pels jugadors que tenia i la mentalitat de voler sempre guanyar, guanyar i guanyar. És un club que lliga amb la meva personalitat.
I quina sensació va tenir el primer cop que va jugar al Camp Nou?
Doncs quan vaig venir de vacances vaig tenir la possibilitat de visitar l'estadi i no ho vaig voler fer. Em vaig proposar que quan visités l'estadi seria per jugar-hi.
Per superstició?
No, va ser per aquella sensació de novetat, d'emoció i de trobar-me amb la química d'un camp tan gran. Si ho hagués vist abans m'hauria perdut aquell moment.
I què va sentir?
Un moment únic. És un camp magnífic, gran i bonic i és un orgull poder jugar per primera vegada en aquest estadi, però com ja he dit sé que és el principi i que això tot just comença.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.