“Tothom sap que el vaixell fa aigües”, cantava l'irrepetible Leonard Cohen en el seu arxiconegut tema Everybody knows. “Tothom sap que és ara o mai”, prosseguia. I el desaparegut cantautor canadenc ben bé es podria estar referint a la delicada situació de la selecció argentina, humiliada al Brasil (3-0), i amb un Leo Messi totalment desesperat, incapaç de dirigir un equip trencat, sense estil de joc ni ànima. Perquè ara ja no hi ha excusa. No es va perdre perquè l'astre blaugrana no hi fos, ni tampoc perquè no s'esforcés en l'intent. L'Argentina va caure estrepitosament a Belo Horizonte perquè és un autèntic desastre com a col·lectiu, una caricatura del que hauria de ser l'actual subcampió del món. Messi, és clar, no va brillar, en part per la teranyina teixida per Tite, però també perquè el 10 es va haver de multiplicar, alternant el mig del camp, la mitjapunta i l'atac, per mirar de reconduir un vaixell que en el minut 15 ja anava a la deriva. “A Messi li passa el mateix que ja li va passar a Neymar. Ells estan per marcar les diferències, no per fer-ho tot, ja que això és impossible. Ningú és feliç si està sol”, va assegurar després del partit Dani Alves, possiblement un dels jugadors que millor coneix els dos astres blaugrana.

Messi, és clar, no va voler opinar sobre el seu paper individual en la selecció, sinó que va actuar com a líder i capità. “S'ha de canviar aquesta situació de merda”, va etzibar un Leo visiblement dolgut després del duel. “I s'ha de canviar amb el cap, perquè les cames no responen si un no està bé mentalment. Hem de millorar moltíssim. Seguim depenent de nosaltres mateixos, però si seguim com fins ara no ens en sortirem”, va afegir. I el capità de l'albiceleste, acusat en ocasions d'amagar-se o de no actuar com ho hauria fer el posseïdor del braçal, no es va aturar aquí, i també va voler enviar un missatge als mitjans argentins i als aficionats que s'han instaurat en la crítica crònica de tot allò que fa la selecció. “Sabem que rebrem garrotades, però hem de ser forts. Vaig veure el partit de Córdoba des de casa i vaig sentir els xiulets de l'afició, i això no ajuda. La gent ha d'entendre que som els primers que volem guanyar, però ho hem de fer plegats. Quan l'entorn no acompanya es nota molt.”

I Messi no va ser l'únic que va donar la cara davant dels mitjans de comunicació, ja que també hi va dir la seva l'altre blaugrana il·lustre de l'albiceleste, Javier Mascherano. “No sé si hem tocat fons, però és clar que no podem seguir caient. Estem dolguts i fotuts, així que hem d'acotar el cap i canviar un munt de coses. Nosaltres ens hem ficat en aquesta situació i som nosaltres els que ens n'hem de sortir”, va explicar El Jefecito. Perquè després de caure per golejada contra l'etern rival, a l'Argentina no li queda cap altre remei que derrotar Colòmbia la setmana que ve per reconduir la situació i no veure perillar la seva presència en el proper mundial. “Estem esperant un miracle. Res més es pot fer”, deia Cohen en Waiting for the miracle. Hi ha miracles, però, que ni el millor jugador de la història és capaç de portar a terme. La demostració que l'Argentina va tocar fons a Belo Horizonte, per amargor d'un Messi humanitzat per les circumstàncies.