30 d'abril de l'any passat. El Barça visitava el Benito Villamarín obligat a guanyar per ser campió de lliga. Quedaven tres jornades per al final del campionat i als de Luis Enrique ja no els quedava més marge de maniobra. El Madrid de Zidane havia retallat una distància que semblava insalvable i ensumava sang. L'empat a Vila-real i tres derrotes seguides contra el mateix Real Madrid, la Real Sociedad i el València havien deixat el Barça a un pas del precipici. 11 punts perduts riu avall en només quatre partits i tota la premsa de la capital de l'Estat fent sonar els tambors de guerra. Sonava música de remuntada èpica des de Madrid, però Suárez és més de candombe, murga i tango uruguaià. El Barça va ballar al seu ritme. 14 gols en els últims cinc partits de lliga. Cinc victòries de cinc [Dépor, Sporting, Betis, Espanyol i Granada] com a resposta a la pressió externa i segon títol de lliga de l'era Luis Enrique al sac. Reacció de campió d'un Barça ferm, que va marxar del Villamarín amb un magnífic 0-2 [Rakitic i Suárez] i amb la convicció que el títol seria blaugrana.

El Barça no perd a Heliópolis des de fa nou anys. La temporada passada hi va guanyar per no perdre la lliga. Avui intentarà aconseguir-ho per guanyar-la. Canvi de registre. De perseguits a perseguidors. El Barça necessita els tres punts per no perdre de vista el líder ni el Sevilla. Els de Sampaoli juguen avui a Cornellà-el Prat (16.15 h) i els de Zidane, al Bernabéu contra la Real (20.45 h). Una victòria blaugrana situaria els de Luis Enrique al davant de manera provisional per unes hores i traslladaria tota la pressió als rivals. Important no fallar en l'estrena de la segona volta del campionat i important que la imminent i exigent semifinal de copa del Rei contra l'Atlético de Madrid no despisti ni un minut. Dimecres el Barça té un duríssim examen al Calderón, però igual de transcendent és la visita d'avui a Sevilla, en un partit en què l'horari, per inusual, també pot descentrar (12 h).

Poc o res tindrà a veure aquest Betis amb el que es va trobar el Barça aquí la temporada passada i tampoc amb el Betis que va visitar el Camp Nou a l'agost. Enrere ha quedat el projecte de Poyet. Víctor Sánchez del Amo li ha donat el seu segell personal. Defensa de cinc a la vista, amb dos carrilers llargs i Rubén Castro a buscar-se la vida en atac. Tampoc té gaires opcions Víctor, ja que té la infermeria plena a vessar. Joaquín té un esquinç al genoll dret, Sanabria s'està recuperant d'una lesió al recte anterior del quàdriceps dret, Felipe Gutiérrez té un edema platillotibial a la cama dreta, Brasanac està en procés de recuperació d'una luxació a l'espatlla, José Carlos també té molèsties i Jonas Martin també és baixa per una capsulitis a la pelvis que li va impedir completar la sessió de divendres.

Amb aquest panorama desolador, Rubén Pardo, cedit per la Real fins a final de temporada, i el romanès Tosca, fitxats tots dos en aquest mercat d'hivern, truquen a la porta. Bona notícia, en canvi, per a Víctor l'eliminació prematura d'Algèria de la copa d'Àfrica, perquè això li permetrà disposar d'Aissa Mandi en defensa.

El Barça també té baixes, com les ja conegudes de Sergio Busquets i Andrés Iniesta. Rafinha i Masip també s'han quedat a Barcelona. L'equip, després de la sessió preparatòria d'ahir a la tarda, va volar cap a Sevilla. Ho va fer amb tots els disponibles i veurem fins a quin punt opta Luis Enrique per les rotacions. Una de les novetats podria ser al mig del camp. Contra la Real Sociedad, l'asturià va apostar per Javier Mascherano de mig centre. Clara aposta per un perfil de futbolista més defensiu contra un equip, la Real d'Eusebio, que Luis Enrique sabia que pressionaria a dalt i que acumularia molta gent pel carril interior. El Betis no discutirà tant la pilota al Barça com la Real i André Gomes o Ivan Rakitic, amb perfils més tocadors i amb un millor tracte amb la pilota que Mascherano, cotitzen a l'alça. Ja ho veurem.