Pocs albiraven una remuntada del Barça en el clàssic contra el Real Madrid d’ahir després de l’1-3 del Camp Nou. El que s’esperava, això sí, era una reacció, un cop de puny damunt de la taula, la demostració que el conjunt de Zinedine Zidane no és superior als blaugrana, com va recordar Ernesto Valverde en la prèvia de l’enfrontament. Malauradament, però, les sensacions encara van ser pitjors que les del duel de Barcelona, ja que la resposta va ser un autèntic malson, un desgavell que multiplica exponencialment els dubtes, i a només quatre dies de l’inici de la lliga. Perquè la realitat, a 17 d’agost, és que el Real Madrid està dos o tres passos per davant del Barça, tant a nivell futbolístic com en l’aspecte psicològic. I és que de res va servir la revolució que va dur a terme Ernesto Valverde, que després de mostrar un sobtat immobilisme tàctic en el partit del Camp Nou, ahir va capgirar la pissarra, dibuixant un 3-5-2, amb Mascherano, Piqué i Umtiti al darrere, Sergi Roberto i Jordi Alba com a carrilers, Sergio Busquets, Rakitic i André Gomes en el mig, Leo Messi d’enllaç i Luis Suárez en la punta d’atac. Aquesta variació, dirigida a nodrir el centre del camp per evitar la superioritat del Real Madrid, però, va ser contraproduent, ja que a l’hora de la veritat el Barça va ser un autèntic desastre. I això que Zinedine Zidane, conscient que el títol estava molt encarrilat, va deixar en la banqueta a Casemiro, Isco i Gareth Bale, tres jugadors que van ser titulars al Camp Nou. En aquest Real Madrid farcit de confiança, però, els canvis de peces no afecten el rendiment del conjunt, i des del xiulet inicial de l’enfrontament es va veure que la nit apuntava a malson, i dels que deixen empremta.

Perquè de res va servir que el Barça mirés de fer-se amb el control a través d’una possessió lenta i previsible. El Real Madrid s’el va cruspir a còpia d’intensitat i de pressió avançada, i amb clarividència quan es posava a tocar la pilota. Així va ser com va arribar la primera ocasió clara de gol, en el minut 2, en una passada mil·limètrica de Marco Asensio per a Marcelo. El brasiler va fer la passada enrere per a Modric, que va xutar al cos d’Umtiti. I l’oportunitat només va ser l’avís del que estava per succeir, ja que tot seguit, i mentre el Barça protestava una sacada de banda que l’assistent havia donat equivocadament a favor del Madrid, Marco Asensio va controlar la pilota i, des de 30 metres, es va inventar un xut fantàstic que va sorprendre Ter Stegen (4’). El gol va deixar encara més estabornit el Barça, que durant un bon grapat de minuts va navegar per la gespa del Santiago Bernabéu, amb una constant pèrdua de pilotes en la zona de sortida. Els de Valverde, de fet, només van aconseguir treure’s la pressió del damunt en accions de rauxa de Messi –una altra vegada massa sol en la creació– o en passades en llarg, com una de Mascherano que Luis Suárez va acabar amb una volea desviada. L’amo i senyor, però, era el Real Madrid, dirigit per Modric i Asensio, que en el minut 24 va estar a punt de fer el 2-0, però en aquesta ocasió oel seu xut el va interceptar Umtiti (24’). I més clara va ser la següent ocasió dels de Zinedine Zidane, precedida per una pèrdua de Mascherano, en què Lucas Vázquez, tot sol, va enviar la pilota al travesser (32’). El Barça anava a la deriva, amb el resultat com a millor notícia, i això també va canviar en el minut 38, i en una nova acció que es va iniciar amb una errada blaugrana, ara de Sergio Busquets. L’esfèrica va acabar en la banda esquerra, des d’on va centrar Marcelo. Tot i que teòricament l’avantatja era d’Umtiti, Benzema es va avançar al seu compatriota, va controlar la pilota i va afusellar Ter Stegen.