‘El Jefecito’ més humil
Mascherano s’acomiada avui del Barça després de set cursos i mig en què, a banda d’un rendiment excel·lent, ha demostrat esperit crític i una gran professionalitat
L’argentí, fitxat per competir amb Busquets, va passar a ser central per idea de Guardiola, un canvi de posició que l’ha permès disputar més de 300 partits com a blaugrana, i sent titular
“Seria un neci si pensés que tot just arribar seré titular. Al Barça hi ha tres migcampistes que ho han guanyat tot.” Amb aquesta humilitat es va presentar al Camp Nou Mascherano l’agost del 2010, sent el capità d’una potència, l’Argentina, i un jugador amb un altíssim caixet internacional, capaç de renunciar a fitxar per l’Inter i de rebaixar-se el sou un 20% per fitxar pel Barça. Avui, set temporades i mitja després, s’acomiada en un acte solemne organitzat pel club havent jugat 334 partits oficials de blaugrana. Demà, abans del derbi, dirà adeu a l’afició des de la gespa i divendres s’incorporarà al seu nou equip, l’Hebei Fortune de la Xina, que pagarà al Barça 10 milions d’euros de traspàs.
El Jefecito anava de debò el dia de la seva presentació, ja que si per una cosa ha destacat ha estat per la humilitat i l’esperit autocrític, fins al punt de demanar al club, al final del curs 2013/14, que prescindís dels seus serveis si els tècnics consideraven que no estava a l’altura de l’equip. “Saps que vens per no jugar, no?”, li va dir Guardiola, segons el mateix Mascherano, poc després del seu fitxatge. “Amb mi no tindràs cap problema”, li va respondre l’argentí, conscient que aterrava al Barça per competir amb Busquets i per substituir Touré, que havia marxat precisament per la falta de minuts. La seva arribada, però, va ser tota una benedicció per a Guardiola, que mai va amagar la seva predilecció per l’exjugador del Liverpool. “No canviaria Mascherano per ningú. És un fitxatge únic”, va afirmar el de Santpedor, el tècnic que va canviar per sempre la carrera del fins llavors migcampista.
Una decisió inesperada
Abril del 2011. Guardiola té un problema seriós per formar l’eix defensiu de l’equip, amb Puyol i Milito lesionats, Fontàs massa verd i Abidal malalt. En un primer moment, el tècnic prova amb Busquets i amb Adriano, però en el tram final del Barça-Almeria situa Mascherano al costat de Piqué. I la fórmula el va convèncer, ja que tres dies després, en el Xakhtar-Barça dels quarts de la Champions, aquesta ja va ser la parella de centrals titulars. En aquells moments ningú s’ho imaginava, però Guardiola acabava de canviar per sempre la carrera de Mascherano, que a partir d’aquell moment va passar a ser central titular, formant part de l’onze inicial en la final de la copa contra el Madrid, en el tram final de la lliga i en les semifinals i final de la Champions, la de Wembley, i amb un rendiment superb. En un principi, aquella reconversió havia de ser passatgera, ja que estiu rere estiu la direcció esportiva pentinava el mercat a la recerca d’un central esquerrà, però a la llarga cap dels nouvinguts van ser capaços de millorar el rendiment de Masche. “Si no hagués passat a jugar de central ara no estaria al Barça”, va admetre el 2015 El Jefecito, que tot i així mai va amagar la seva predilecció per tornar a jugar de mig centre. Mai ho va assolir, però el cert és que aquella reconversió li ha permès formar part de la plantilla del Barça durant set temporades i mitja, en les quals ha jugat 334 partits i ha aixecat 18 títols. En el record sempre quedarà la seva feina incansable, la seva enorme capacitat per anticipar-se en les pilotes dividides i els seus tackles salvadors, en especial aquell davant de Bendtner en l’últim minut del Barça-Arsenal corresponent a la tornada dels vuitens de la Champions del curs 2010/11. “Allò em va marcar. La jugada va anar com a anar i al final vam acabar guanyant aquella Champions”, va recordar anys després Mascherano, que mai va dubtar que, possiblement, sense aquell tall miraculós la seva carrera hauria pogut ser molt diferent. “Després dels primers cinc mesos vaig pensar que difícilment estaria al Barça molt de temps, ja que les meves característiques semblaven contràries a tot el que representava el Barça”, va afegir. Masche, però, va trobar el seu espai fins a erigir-se en una peça important del millor Barça de la història. “No surto al camp a gaudir. Jo disfruto entrenant-me i aprenent, però durant els 90 minuts d’un partit pateixo.”
L’hora dels adeus
“És el meu darrer contracte amb el Barça.” Així de taxatiu es va mostrar Mascherano l’octubre del 2016, quan va signar la seva última renovació, després d’un estiu en què va semblar que el seu futur era a la Juve. Luis Enrique, però, va demanar la continuïtat de l’argentí, que finalment va decidir continuar. Les coses, però, no van anar segons el que estava previst, ja que el seu rendiment va disminuir fins a veure’s superat per un sorprenent Umtiti, mentre que en l’aspecte col·lectiu el Barça es va haver de conformar amb la copa. L’argentí, a més, va començar a tenir problemes físics constants. “No hi ha pitjor crític que jo mateix”, va arribar a afirmar, en considerar que no estava jugant bé.
Per tot plegat, quan va acabar el curs, i amb l’adeu de Luis Enrique, es va donar per feta la marxa de Mascherano, i fins i tot es va especular amb l’arribada d’Íñigo Martínez. Totes les especulacions, però, van quedar en no res, ja que, com ja havia succeït l’estiu anterior, l’argentí va seguir. En aquesta ocasió, però, la seva participació ha passat a ser residual, amb l’afegit dels problemes físics. “La realitat és la que és, i no es pot amagar. Al Barça he perdut el protagonisme que tenia els anys anteriors”, va afirmar Mascherano a principis de desembre, deixant entreveure que el seu camí al Camp Nou estava a punt d’acabar. Finalment, ha decidit acceptar l’oferta de l’Hebei Fortune i posar fi a set anys i mig al Barça. Gràcies.