Una decisió ines­pe­rada

Abril del 2011. Guar­di­ola té un pro­blema seriós per for­mar l’eix defen­siu de l’equip, amb Puyol i Milito lesi­o­nats, Fontàs massa verd i Abi­dal malalt. En un pri­mer moment, el tècnic prova amb Bus­quets i amb Adri­ano, però en el tram final del Barça-Alme­ria situa Masc­he­rano al cos­tat de Piqué. I la fórmula el va convèncer, ja que tres dies després, en el Xakh­tar-Barça dels quarts de la Cham­pi­ons, aquesta ja va ser la pare­lla de cen­trals titu­lars. En aquells moments ningú s’ho ima­gi­nava, però Guar­di­ola aca­bava de can­viar per sem­pre la car­rera de Masc­he­rano, que a par­tir d’aquell moment va pas­sar a ser cen­tral titu­lar, for­mant part de l’onze ini­cial en la final de la copa con­tra el Madrid, en el tram final de la lliga i en les semi­fi­nals i final de la Cham­pi­ons, la de Wem­bley, i amb un ren­di­ment superb. En un prin­cipi, aque­lla recon­versió havia de ser pas­sat­gera, ja que estiu rere estiu la direcció espor­tiva pen­ti­nava el mer­cat a la recerca d’un cen­tral esquerrà, però a la llarga cap dels nou­vin­guts van ser capaços de millo­rar el ren­di­ment de Masche. “Si no hagués pas­sat a jugar de cen­tral ara no esta­ria al Barça”, va adme­tre el 2015 El Jefe­cito, que tot i així mai va ama­gar la seva pre­di­lecció per tor­nar a jugar de mig cen­tre. Mai ho va asso­lir, però el cert és que aque­lla recon­versió li ha permès for­mar part de la plan­ti­lla del Barça durant set tem­po­ra­des i mitja, en les quals ha jugat 334 par­tits i ha aixe­cat 18 títols. En el record sem­pre que­darà la seva feina incan­sa­ble, la seva enorme capa­ci­tat per anti­ci­par-se en les pilo­tes divi­di­des i els seus tack­les sal­va­dors, en espe­cial aquell davant de Bendt­ner en l’últim minut del Barça-Arse­nal cor­res­po­nent a la tor­nada dels vui­tens de la Cham­pi­ons del curs 2010/11. “Allò em va mar­car. La jugada va anar com a anar i al final vam aca­bar gua­nyant aque­lla Cham­pi­ons”, va recor­dar anys després Masc­he­rano, que mai va dub­tar que, pos­si­ble­ment, sense aquell tall mira­culós la seva car­rera hau­ria pogut ser molt dife­rent. “Després dels pri­mers cinc mesos vaig pen­sar que difícil­ment esta­ria al Barça molt de temps, ja que les meves carac­terísti­ques sem­bla­ven contràries a tot el que repre­sen­tava el Barça”, va afe­gir. Masche, però, va tro­bar el seu espai fins a eri­gir-se en una peça impor­tant del millor Barça de la història. “No surto al camp a gau­dir. Jo dis­fruto entre­nant-me i apre­nent, però durant els 90 minuts d’un par­tit pateixo.”

L’hora dels adeus

“És el meu dar­rer con­tracte amb el Barça.” Així de taxa­tiu es va mos­trar Masc­he­rano l’octu­bre del 2016, quan va sig­nar la seva última reno­vació, després d’un estiu en què va sem­blar que el seu futur era a la Juve. Luis Enri­que, però, va dema­nar la con­tinuïtat de l’argentí, que final­ment va deci­dir con­ti­nuar. Les coses, però, no van anar segons el que estava pre­vist, ja que el seu ren­di­ment va dis­mi­nuir fins a veure’s superat per un sor­pre­nent Umtiti, men­tre que en l’aspecte col·lec­tiu el Barça es va haver de con­for­mar amb la copa. L’argentí, a més, va començar a tenir pro­ble­mes físics cons­tants. “No hi ha pit­jor crític que jo mateix”, va arri­bar a afir­mar, en con­si­de­rar que no estava jugant bé.

Per tot ple­gat, quan va aca­bar el curs, i amb l’adeu de Luis Enri­que, es va donar per feta la marxa de Masc­he­rano, i fins i tot es va espe­cu­lar amb l’arri­bada d’Íñigo Martínez. Totes les espe­cu­la­ci­ons, però, van que­dar en no res, ja que, com ja havia succeït l’estiu ante­rior, l’argentí va seguir. En aquesta ocasió, però, la seva par­ti­ci­pació ha pas­sat a ser resi­dual, amb l’afe­git dels pro­ble­mes físics. “La rea­li­tat és la que és, i no es pot ama­gar. Al Barça he per­dut el pro­ta­go­nisme que tenia els anys ante­ri­ors”, va afir­mar Masc­he­rano a prin­ci­pis de desem­bre, dei­xant entre­veure que el seu camí al Camp Nou estava a punt d’aca­bar. Final­ment, ha deci­dit accep­tar l’oferta de l’Hebei For­tune i posar fi a set anys i mig al Barça. Gràcies.