No està sent una temporada fàcil per a la UD Las Palmas. Immers en llocs de descens gairebé durant tot el curs, amb inestabilitat a la banqueta i amb problemes d’indisciplina per part d’alguns jugadors, l’equip canari tracta a la desesperada de salvar la categoria guiat per Paco Jémez i una plantilla renovada profundament en l’últim mercat d’hivern. Ja no queda res d’aquell equip alegre que va enlluernar el món del futbol durant la primera volta del curs passat amb Quique Setién. La davallada va començar just quan el tècnic cantàbric va anunciar que no seguiria –13 derrotes en els darrers 19 partits–. Les seves diferències amb el qüestionat president, Miguel Ángel Ramírez, es van convertir en insalvables.

Sense capità per a un projecte il·lusionant es va arribar a l’estiu. I el vaixell va començar a trontollar. La direcció esportiva de l’equip va intentar sense èxit la incorporació del tècnic italià Roberto de Zerbi. A una setmana de l’inici de la pretemporada, el president va decidir apostar fort pel català Manolo Márquez, que havia fet mèrits suficients amb l’ascens del filial canari a segona divisió B. Una oportunitat única però enverinada. Els dubtes d’alguns directius i de part de la secretaria tècnica sobre aquest nombrament, més un vestidor dividit i indisciplinat, van ser mals companys de viatge per al català. “Durant la pretemporada ja feia mala pinta”, va assenyalar Márquez en una entrevista a aquest diari. Les sortides de dos futbolistes importants, Roque Mesa i Kevin-Prince Boateng, encara van complicar més la situació en una plantilla necessitada de referents. Tot i això, la UD Las Palmas va aconseguir dos triomfs en els sis partits que va dirigir el barceloní, que va deixar l’equip en el quinzè lloc i fora del descens, fins que va presentar dignament la seva dimissió abans de la visita al Camp Nou.

En aquell històric partit de l’1 d’octubre es va asseure a la banqueta Pako Ayestarán, l’entrenador escollit per substituir Manolo Márquez. El tècnic basc, amb males experiències anteriors en la lliga, va acumular un trist bagatge durant els set partits en què va dirigir el conjunt insular. Tan sols va ser capaç de sumar un punt en la visita a Anoeta (2-2), un resultat que va certificar la seva destitució. De nou, el vaixell de la UD Las Palmas necessitava un capità. En la jornada catorze, un home de la casa, Paquito Ortiz, es convertia –de forma interina– en el tercer tècnic que ocupava la banqueta canària fins a trobar un nou substitut. Després de sondejar Jorge Almirón, extècnic de Lanús i actualment a Atlético Nacional, l’opció escollida va ser Paco Jémez, que havia tancat el seu pas per Mèxic amb més soroll que resultats al Cruz Azul, i que tornava a l’equip després d’haver-lo entrenat a segona la temporada 2010/11.

El tècnic canari va aterrar a Las Palmas amb les idees clares per capgirar la situació d’un equip amb un peu a segona –tan sols onze punts a la fi de la primera volta–. “Els jugadors han de saber que ara no només tallen el cap a l’entrenador, també hi haurà jugadors que no hi seran”, va expressar el dia de la presentació. I no va trigar. Pocs dies després va apartar de l’equip Loïc Rémy –un dels fitxatges estrella– i Oussama Tannane, abans de començar una revolució total a la plantilla. Fins a divuit moviments es van enregistrar el mes de gener –vuit fitxatges i deu sortides–. La sacsejada a l’equip i la mà de Jémez van començar a sorgir efecte a l’inici de la segona volta amb les victòries contra el València i el Màlaga a casa, i els empats a domicili contra l’Athletic i el Leganés. El que semblava una utopia s’ha tornat possible. La UD Las Palmas s’ha col·locat en la divuitena posició i a tan sols un punt del Llevant, equip que marca la salvació.