Barça

RAMÓN RODRÍGUEZ VERDEJO, ‘MONCHI’

DIRECTOR ESPORTIU DEL ROMA

“Valverde ha mantingut el nivell d’excel·lència”

Monchi, el director esportiu de la Roma, afronta amb il·lusió l’eliminatòria de la Champions contra el Barça, el retorn al primer pla mediàtic que tant anhelaven a la capital italiana

El gadità nega haver estat mai a prop del Camp Nou i lloa els fitxatges de Dembélé i d’Arthur, dos jugadors “amb totes les condicions” per triomfar en l’elit

Messi ha madurat molt, i això li permet escollir millor què fa en cada moment. És un plaer veure’l
Vaig trigar un temps a veure que hi havia coses del Monchi del Sevilla que no servien a la Roma

Ramón Rodríguez Verdejo, Monchi, (20 de setembre del 1968, San Fernando, Cadis) va dur a una nova dimensió la figura del director esportiu des dels despatxos del Sevilla, el club de la seva vida, on a través del seu estudiat mètode va assolir un munt d’èxits esportius i diners per a la caixa. Després de disset anys, però, la primavera passada va decidir sortir de la zona de confort i fitxar per la Roma, on encara es graten els ulls de veure el seu equip entre els vuit millors d’Europa.

Com veu l’eliminatòria contra el Barça?
Molt complicada. El Barça és clarament el favorit, per capacitat i història, però la Roma té potencial suficient per competir amb qualsevol equip, inclòs el Barça. Si aprofitem les nostres oportunitats i seguim tot allò que Di Francesco plantegi tindrem possibilitats de passar a les semifinals.
Creu que s’està infravalorant el nivell de la Roma?
És impossible conèixer l’opinió de tothom, així que extreure conclusions seria generalitzar. El tècnic i els jugadors del Barça respecten i valoren el nostre nivell, i amb això em quedo.
Com ha de jugar la Roma per posar en problemes el Barça?
La clau és que jugui sense perdre la seva essència. La Roma és un equip que pressiona molt amunt, amb la defensa avançada i les línies molt juntes. Hem de conèixer les virtuts del Barça i mirar de contrarestar-les, és clar, però sobretot hem de ser nosaltres mateixos, amb una filosofia pròpia.
Què li sembla el canvi que ha fet el Barça guiat per Ernesto Valverde?
Amb un estil diferent, sense entrar a valorar si és millor o pitjor, el nivell d’excel·lència del Barça s’ha mantingut intacte amb Valverde, i això té molt mèrit. En la lliga no ha perdut cap partit, en la copa del Rei ha arribat a al final i en la lliga de campions està viu. És el màxim a què es pot aspirar en aquest moment de la temporada.
Té la sensació que el Barça ha guanyat solidesa defensiva a canvi de ser menys vistós?
Potser sí. Ara el Barça té un equilibri molt més gran entre l’engranatge defensiu i l’atac, és més sòlid. A la llarga, però, Luis Enrique va assolir els objectius i Valverde també ho està fent, així que la valoració, pel que fa als resultats esportius, no pot ser més positiva.
Vostè ha viscut de primera mà tota l’evolució de Leo Messi. Creu que l’argentí es troba en el seu millor moment?
Sembla increïble, però crec que sí. A banda de la seva enorme qualitat per jugar a futbol, Messi, com ell mateix ha explicat darrerament, ha madurat molt, i això li permet escollir millor què fa en cada moment del joc. Es troba en un estat de forma molt dolç. És un plaer veure’l jugar, i una sort ser contemporani a ell.
Què va pensar el dia que es va confirmar que Neymar marxava al PSG a canvi de 222 milions d’euros?
En aquell moment no vaig analitzar gaire el que podria significar aquell traspàs, però és evident que en el món del futbol hi ha hagut un abans i un després del fitxatge de Neymar pel París Saint-Germain. Hi ha hagut traspassos elevadíssims, com els de Dembélé, Coutinho, Van Dick... Pel que fa al Barça, el seu gran èxit ha estat saber contrarestar amb encert la marxa d’un jugador importantíssim, un dels tres millors del món, sense que ho noti en els resultats.
Vostè coneix molt bé el futbol francès. Creu que Dembélé acabarà triomfant al Camp Nou?
Sí, perquè té totes les condicions futbolístiques per aconseguir-ho. Ara el que Dembélé necessita és temps. És un jugador jove que, en tot un Barça i després d’un traspàs molt elevat, es va lesionar només debutar. Això penalitza moltíssim, però si es té paciència amb ell pot esclatar en qualsevol moment.
Un bon exemple d’això que comenta és Ünder, la nova sensació de la Roma.
Sí, és un cas semblant. El coneixíem molt bé i estàvem convençuts que era un jugador per fer grans coses en el futbol d’elit. L’únic dubte era com seria la seva adaptació, ja que era un jugador jove que mai havia sortit de Turquia. Di Francesco ho va entendre i li va donar temps, i per això va jugar poc en el primer tram de la temporada, i al final han sortit a relluir totes les seves virtuts. És una llàstima que per un petit infortuni Ünder no pugui jugar al Camp Nou.
Quan vostè va decidir marxar del Sevilla, feia la sensació que podia fitxar per qualsevol club del món. Per què va escollir la Roma?
Va ser una decisió molt pensada i madurada. Em feia molta il·lusió tenir una experiència a Itàlia, un futbol que no coneixia gaire, i volia treballar en un club on tingués la mateixa llibertat que em donava el Sevilla. M’ho van prometre i estan complint, així que soc feliç.
El futbol italià està complint les expectatives que es va marcar quan va aterrar a Roma?
Sí. La lliga italiana té un caràcter competitiu molt alt. Des de fa uns anys, a més, està guanyant molta qualitat individual i ha arribat una bona fornada d’entrenadors. És una lliga cada vegada més potent.
Li va costar adaptar-se?
Sí, més del que m’esperava, ja que tot va ser molt ràpid. Després de treballar tota la vida al Sevilla vaig trigar un temps a veure que jo també havia de canviar, que hi havia coses del Monchi del Sevilla que no servien per a la Roma. Em vaig haver de conèixer millor a mi mateix. Vaig decidir abandonar la meva zona de confort i créixer professionalment i per això estic molt satisfet de com m’estan anant les coses en aquesta nova experiència.
Hi va haver alguna possibilitat de ser el director esportiu del Barça?
És una cantarella que m’acompanyarà sempre, però el cert és que mai vaig tenir cap contacte amb el Barça. Només van ser rumors propis del futbol.
És més difícil fitxar sent director esportiu de la Roma que del Sevilla?
Fitxar jugadors sempre és complicat, però sí que és cert que a la Roma hi ha més pressió que al Sevilla. És un club molt gran, amb moltíssima repercussió i tradició a tot Itàlia, així que tot el que passa a la Roma té molt ressò mediàtic. A més, fa anys que no es guanya res. Arribar fins on volem, però, necessita temps, i al club així ho entenen.
Una de les primeres decisions que va prendre va ser fitxar Eusebio Di Francesco com a tècnic. No hauria estat més fàcil anar per un veterà?
No ens ho vam rumiar gaire, ja que era el perfil d’entrenador que buscàvem. És un tècnic sensat i tranquil, que pren les decisions amb tota la naturalitat del món. A més, coneix perfectament el club, ja que hi va jugar quatre temporades i hi va guanyar una lliga. Està complint amb escreix les expectatives que ens vam marcar.
Què li sembla el fitxatge d’Arthur pel Barça?
És un jugador molt interessant, però com en el cas de Dembélé necessitarà una mica de temps i de paciència. Té unes condicions enormes, bona qualitat amb la pilota als peus, passada interior i en llarg... Em sembla un molt bon fitxatge.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)