Correcte. Jo no estic gens d’acord amb els arguments que ha donat Zidane per no fer-lo. Diu que la tradició es va trencar al desembre amb el mundial de clubs, però el Barça no va participar en aquell torneig. El passadís ha de ser un reconeixement a una lliga en què han competit els dos equips, així com els 18 restants. Per mi aquest gest no es pot perdre, i menys ara que parlem tant de valors. Aquest tipus de gestos ajuden a fomentar els valors de l’esport. Seria un gran exemple en un partit que s’espera tot l’any. Zidane ha estat un gran esportista i m’agrada la manera tranquil·la que té d’afrontar les coses, i és precisament per aquesta qualitat estaria bé que fos partidari de fer el passadís.

Per a res. El passadís el vam fer de manera natural i tranquil·la, pels valors que comento. Va ser en l’època que el Madrid dominava la competició i nosaltres, de manera esportiva i reconeixent el fet que ells havien estat millors en la lliga, els el vam fer d’una manera natural. Sabíem que en aquell partit l’única satisfacció que podíem donar a la nostra gent era guanyar. I ho vam fer per 2-0.

Durant el partit cadascú defensava els seus interessos. Hi havia força enganxades, en el meu cas amb Gallego, Michel... Hi havia la motivació extra que implica un clàssic. Però després ens vèiem en la selecció i el tracte era bo. En aquella època potser guanyàvem més duels particulars, però el Madrid feia millors temporades i guanyava més lligues.

Sí, la situació era complicada, amb l’afer del motí de l’Hesperia planant en l’ambient. L’afició estava enfadada per l’enfrontament que vam obrir amb el president Núñez. Crec que ens vam equivocar en les maneres, tot i que la raó sí que la teníem, com es va demostrar més tard. Però la manera com vam expressar aquella protesta no va ser la idònia. Així ho va entendre la gent i es va notar en l’ambient.

Sí, però un clàssic ja té un component prou especial. Nosaltres veníem de guanyar una copa contra la Real Sociedad (1-0) i fixa’t com estava ambient que gairebé ni la vam celebrar. La relació s’havia enrarit entre els jugadors, la directiva, Schuster... En l’afer de l’Hesperia ell es va desmarcar en l’últim moment perquè ja havia arribat a un acord amb el Madrid. Tot i això, jo li estaré sempre agraït perquè em va ajudar a progressar com a jugador de futbol.

La manera no, però sí que teníem arguments. Hi havia uns contractes signats i d’alguna manera calia una compensació. La raó era nostra, però les maneres... Tot i així, es va actuar d’acord amb tots els jugadors. Vam fer una votació i es va decidir tirar endavant amb la sèrie de mesures que volíem fer. A més, Luis Aragonés [llavors entrenador del Barça] ens va fer costat. Ho van decidir de manera col·lectiva, cadascú exposant la seva opinió, i la votació va ser majoritària a favor de dur a terme la reivindicació. Però ara, amb 59 anys i més experiència, crec que hi havia altres maneres d’actuar, tot i que cadascú té la seva opinió respecte a això.

Sí. En aquell moment en vaig sentir una persona buida. Poso un exemple, i no el dic per quedar bé amb el Barça. El dia que vam fer la compareixença davant la premsa portava un jersei negre i blanc. Jo no era un dels capitans però em va tocar asseure’m al costat seu, com si també en formés part. Quan vaig arribar a casa aquella nit vaig llençar aquell jersei a la brossa.

Sí, hi va haver una compensació dels contractes i ja està. Però el que més pesa és la imatge que es va donar quan nosaltres simplement el que volíem era defensar uns drets que eren nostres. I tampoc estàvem parlant de les quantitats desmesurades que ara cobren els futbolistes. Va ser un tema de justícia, però moralment ens va fer mal.

Sí. Luis Aragonés va fer una gran tasca, però va marxar a final d’aquell curs i va arribar Johan Cruyff. Va ser un gran encert vist en perspectiva pel bé del Barça i del futbol. Llavors hi va haver un nombre important de baixes entre els jugadors que acabaven contracte. Jo tenia contracte en vigor i vaig fer la pretemporada amb en Johan. Només hi vaig coincidir tres mesos però tant de bo hagués estat més temps perquè vaig aprendre molt en aquell poc temps. Tenia un altre estil de futbol i jo no hi encaixava. Ho vaig acceptar i em van traspassar al Betis compensant tres anys que tenia contracte. Ho vaig entendre, i més ara que soc entrenador.

Sí. Quan cada any somies el triplet... Crec que hauríem de ser una mica més coherents i sensats i adonar-nos que guanyar un doblet és extraordinari. Nomes guanyar la lliga ja suposa deu mesos de treball continu! Tant de bo també s’hagués guanyat la Champions, però el doblet té molt de mèrit i cal ser realista. Cal disfrutar d’aquest doblet.

Es va tenir un mal dia. Només un dia! Pel que fa al Madrid, fa temps que va llençar la lliga i van centrar l’objectiu en la Champions, amb els cops de sort que ja sabem en alguns moments i en algunes decisions.

Cal fixar-nos en nosaltres, valorar molt aquest doblet, i ja en parlarem del Madrid si guanya la Champions. Sembla que tot està controlat perquè la guanyi, però el Liverpool té bons jugadors i cal respectar-los. El Barça va cometre un error a Roma per haver menystingut el partit i això li podria passar al Madrid. Si la guanya, doncs felicitats, però després mirem tots els títols que ha guanyat el Barça en l’última dècada.

Hi haurà la rivalitat lògica, però crec que el Madrid pensa més en la final de la Champions perquè la lliga fa temps que l’ha perdut. Crec que el partit li és força indiferent i ho demostra amb la falta de respecte que suposa no fer el passadís. Per tant, tant de bo que sigui un partit que faci gaudir els culers, que Messi estigui esplèndid i s’assoleixi un triomf ampli.

És cert que jugar contra el Barça sempre motiva. També és un partit especial i de prestigi per al Madrid, però no crec que pugui superar el Barça, que d’alguna manera pot sortir esperonat per la manca de respecte que suposa no fer el passadís. Espero que aquesta prepotència esperoni els jugadors del Barça i obtinguin un gran resultat.