Segur de si mateix, sense dubtes, el dia de la seva presentació Quique Setién va prometre que el seu Barça jugaria bé. No li faltaven raons: a la seva proposta de joc, edificada en el control i la possessió de la pilota, hi podia afegir els futbolistes ideals per dur-la a terme. Qualsevol en el seu lloc hauria pogut dir el mateix, sense por d’equivocar-se. A l’hora de la veritat, però, en els tres partits amb l’entrenador càntabre assegut a la banqueta blaugrana, tot i que l’equip ha funcionat sobre la innegociable premissa de controlar el matx a partir de la conservació de la pilota, no es pot dir que hagi fet un joc atractiu. Ni de bon tros. Perquè, en atac, el Barça ha ofert molt menys del que es podia esperar.

Les xifres són demolidores: tretze vegades ha xutat entre els tres pals el Barça de Quique Setién contra tres rivals com són el Granada, l’Eivissa i el València. Contra els andalusos, el dia del debut, ho va fer sis cops i va signar un gol; contra els balears, en la copa, només tres, que van valer dues dianes, i dissabte, a Mestalla, hi va haver cinc xuts a porta però cap gol. Els intents que han sortit fora dels tres pals han estat també tretze en 270 minuts. Un bagatge pobre, en tot cas, que no es pot justificar només per l’absència de Luis Suárez, per molt que el pes de l’uruguaià a la davantera blaugrana sigui descomunal. L’altre gran protagonista, Messi, no ha decebut precisament: l’argentí ha xutat set vegades a porta –tres contra el Granada, una de les quals el gol, i quatre contra el València–, dada que suposa més de la meitat dels que ha fet l’equip. I jugant només dos dels tres partits.

Antoine Griezmann –amb els dos xuts que van suposar els gols a Eivissa–, Arturo Vidal, Frenkie de Jong, Ivan Rakitic i Ansu Fati són els altres jugadors que han enviat la pilota entre els tres pals durant els tres primers partits de Setién. Fa falta molt més, sens dubte, perquè el Barça competeixi al nivell que necessita i, per descomptat, perquè el seu joc agradi.