Segur de si mateix, sense dub­tes, el dia de la seva pre­sen­tació Qui­que Setién va pro­me­tre que el seu Barça juga­ria bé. No li fal­ta­ven raons: a la seva pro­posta de joc, edi­fi­cada en el con­trol i la pos­sessió de la pilota, hi podia afe­gir els fut­bo­lis­tes ide­als per dur-la a terme. Qual­se­vol en el seu lloc hau­ria pogut dir el mateix, sense por d’equi­vo­car-se. A l’hora de la veri­tat, però, en els tres par­tits amb l’entre­na­dor cànta­bre asse­gut a la ban­queta blau­grana, tot i que l’equip ha fun­ci­o­nat sobre la inne­go­ci­a­ble pre­missa de con­tro­lar el matx a par­tir de la con­ser­vació de la pilota, no es pot dir que hagi fet un joc atrac­tiu. Ni de bon tros. Perquè, en atac, el Barça ha ofert molt menys del que es podia espe­rar.

Les xifres són demo­li­do­res: tretze vega­des ha xutat entre els tres pals el Barça de Qui­que Setién con­tra tres rivals com són el Gra­nada, l’Eivissa i el València. Con­tra els anda­lu­sos, el dia del debut, ho va fer sis cops i va sig­nar un gol; con­tra els bale­ars, en la copa, només tres, que van valer dues dia­nes, i dis­sabte, a Mes­ta­lla, hi va haver cinc xuts a porta però cap gol. Els intents que han sor­tit fora dels tres pals han estat també tretze en 270 minuts. Un bagatge pobre, en tot cas, que no es pot jus­ti­fi­car només per l’absència de Luis Suárez, per molt que el pes de l’uru­guaià a la davan­tera blau­grana sigui des­co­mu­nal. L’altre gran pro­ta­go­nista, Messi, no ha dece­but pre­ci­sa­ment: l’argentí ha xutat set vega­des a porta –tres con­tra el Gra­nada, una de les quals el gol, i qua­tre con­tra el València–, dada que suposa més de la mei­tat dels que ha fet l’equip. I jugant només dos dels tres par­tits.

Antoine Gri­ez­mann –amb els dos xuts que van supo­sar els gols a Eivissa–, Arturo Vidal, Frenkie de Jong, Ivan Raki­tic i Ansu Fati són els altres juga­dors que han enviat la pilota entre els tres pals durant els tres pri­mers par­tits de Setién. Fa falta molt més, sens dubte, perquè el Barça com­pe­teixi al nivell que neces­sita i, per des­comp­tat, perquè el seu joc agradi.