Barça

AQUEST ANY TAMBÉ

toNI BROSA

Canviar o no canviar, aquesta és la qüestió

Si el Barça no fos el Barça, en aques­tes elec­ci­ons n'hi hau­ria prou amb dos can­di­dats, no pas qua­tre, perquè no hi ha qua­tre mane­res d'enten­dre el club, la seva orga­nit­zació i el model espor­tiu. Només n'hi ha dues. Una és la con­ti­nu­ista, la d'Ingla (2003-08 amb Laporta), Bene­dito (2003-09) i Fer­rer (2003-2010). I l'altra, sigui dita rup­tu­rista, alter­na­tiva o sim­ple­ment dife­rent, és la defen­sada per San­dro Rosell.

La gran vir­tut del con­ti­nu­isme és que el model fun­ci­ona, com ho demos­tra que el club està en el millor moment de la seva història després d'acon­se­guir fites espor­ti­ves, soci­als i econòmiques ini­ma­gi­na­bles fa set anys. Els pit­jors defec­tes, en canvi, són la falta de lide­ratge i la divisió interna. Els tres junts vore­ja­rien l'empat tècnic en les enques­tes; però estan tri­par­tits i això vol dir tri­fo­tuts con­tra un Rosell que està entre el 40 i el 50% d'intenció de vot.

La prin­ci­pal vir­tut de la via Rosell és –jus­ta­ment a la inversa– el seu carisma i la con­cen­tració del vot de càstig con­tra Joan Laporta i tot el mos­trari d'hereus del seu man­dat. En té d'altres, com ara la bona imatge del can­di­dat, l'edu­cació, la sang blau­grana, el conei­xe­ment del club, del món del fut­bol i un pro­grama, que si obviem pro­me­ses, popu­lisme i focs arti­fi­ci­als, també conté pas­ses enda­vant com ara millo­rar el límit d'entra­des per als socis, reduir deute cada any i l'Espai Barça.

També té defec­tes. Per exem­ple, que viu del negoci del fut­bol (patro­ci­nis, explo­tació de par­tits, cap­tació de juga­dors a l'Àfrica...) i això aprima molt les línies ver­me­lles; que fa demagògia amb la salut econòmica del club; que parla amb supèrbia d'un mite com Johan Cruyff; i que no es treu «el soci» de la boca (digues-me de què pre­su­mei­xes...). Però el pit­jor defecte és que la seva és una opció clara­ment de canvi, no con­ti­nu­ista (per això va ple­gar el 2005 en plena cons­trucció del model actual), però ho amaga perquè el bar­ce­lo­nisme està ins­tal·lat en la feli­ci­tat i no vol canvi, no neces­sita canvi, es mal­fia del canvi.

I no és una sim­ple qüestió de noms. Només fal­ta­ria que tot l'èxit del Barça fos cosa d'una per­sona, es digui Cruyff, Txiki o Pep. És una qüestió de model, de filo­so­fia de tre­ball, de com orga­nitza l'estruc­tura tècnica, de qui dis­se­nya la plan­ti­lla, de qui i com es pre­nen les deci­si­ons espor­ti­ves, de quin grau d'influència tenen els direc­tius en aquesta par­cel·la. El canvi és relle­vant.

Rosell no vol veure Txiki ni en pin­tura, però evita dir-ho clara­ment. El seu secre­tari tècnic tindrà un rol sub­al­tern, però dis­si­mula. Guar­di­ola, amb la cre­di­bi­li­tat infi­nita acu­mu­lada en aquests dos anys, s'ha con­ver­tit en la gran coar­tada. El guar­di­o­lisme sí que ven. Per tant, «el que digui Guar­di­ola», «el que avali Guar­di­ola», «el que demani Guar­di­ola»... I el dia que Guar­di­ola ple­gui, que ho farà, no hi haurà coar­tada, però hi haurà nou model. El de l'entre­na­dor de per­fil alt que sem­pre ha vol­gut Rosell per lide­rar el pro­jecte; el tècnic amb plens poders, la figura que modi­fica els rols de l'estruc­tura tècnica, el que con­necta direc­ta­ment amb el pre­si­dent sense inter­me­di­a­ris i sense inter­ferències.

San­dro Rosell no és cruyf­fista i no passa res. En la vida es pot no ser cruyf­fista i tri­om­far. Però Johan Cruyff ha estat l'ins­pi­ra­dor d'una filo­so­fia fut­bolística que altres han desen­vo­lu­pat i per­fec­ci­o­nat (Rijka­ard, Guar­di­ola) i que, agradi o no, ha tin­gut una influència deter­mi­nant en l'èxit espor­tiu del Barça actual. Can­viar o no can­viar, aquesta és la qüestió. Les urnes deci­di­ran.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)