Barça

Un traspàs intens i breu

Rosell agafa oficialment les regnes del Barça i promet estar-ne a l'altura

El seu repte és iniciar «una època daurada» per al barcelonisme

En un discurs molt breu, Laporta desitja «sort i encert» a la nova junta

S'espe­rava amb can­de­le­tes la cele­bració d'ahir. L'esce­ni­fi­cació del cre­ua­ment de camins entre San­dro Rosell i Joan Laporta s'havia d'enqua­drar entre els grans moments de la vida recent del bar­ce­lo­nisme. I així ha estat. Tot ple­gat, però, va ser molt més curt del que s'espe­rava. Més per Laporta que per Rosell. Perquè ja s'intu­eix que amb el fla­mant man­da­tari la presència mediàtica del pre­si­dent del Barça min­varà con­si­de­ra­ble­ment.

Sol de justícia als jar­dins de la Masia, que per pri­mera vegada van aco­llir un traspàs de poders pre­si­den­ci­als a Can Barça. El man­da­tari sor­tint va sor­pren­dre per la bre­ve­tat del seu dis­curs. Un minut per recor­dar que són els millors anys del Barça i per desit­jar sort a la nova junta. «Molta sort i molt d'encert», va dir.

Adéu Jan, hola San­dro. Història pura con­cen­trada en un gra­pat de minuts.

Laporta ni es va pre­pa­rar el dis­curs. San­dro, sí. Va recor­dar que el Barça «és inven­ci­ble perquè és un sen­ti­ment» i va assu­mir el repte de «pujar un llistó que està molt alt». «Som el Barça», va repe­tir en una frase que vol fer seva.

«Sóc un pre­si­dent que es posa al ser­vei de tots. Aquest és un dels moments més impor­tants de la meva vida, el meu pri­mer moment com a pre­si­dent. Tota l'emoció que m'embarga a mi i als meus la vull retor­nar en forma de bon tre­ball i d'orgull», va pro­me­tre el nou líder culer.

L'objec­tiu espor­tiu és tre­ba­llar per a «una nova època dau­rada del bar­ce­lo­nisme» i que l'enti­tat «sigui deci­di­da­ment del soci, el veri­ta­ble pro­pi­e­tari del club. Aquesta junta només entén aquest club si la par­ti­ci­pació és àmplia. El soci ha de tor­nar a ocu­par el seu espai», va dir Rosell subrat­llant una man­cança que hereta de Laporta.

Emo­ci­o­nat i suat a parts iguals, Rosell va pro­me­tre que «la trans­parència serà una cons­tant»: «Pro­me­tem eficiència en la gestió, excel·lència en l'àmbit espor­tiu i un pro­jecte econòmic sos­te­ni­ble.»

El seu Barça serà «modern i aco­lli­dor, amb un Camp Nou remo­de­lat i un magnífic Palau Blau­grana».

San­dro va fer palesa la seva diferència amb la gestió de Laporta des del mateix dis­curs. Va par­lar en català, però va tenir parau­les en cas­tellà, adreçades als socis i afi­ci­o­nats de l'Estat espa­nyol, i en anglès, fent glo­bal el nou mis­satge pre­si­den­cial.

Els gai­rebé tres cen­te­nars de con­vi­dats van aplau­dir el nou líder, a qui va acom­pa­nyar en ple la seva família. Rosell va uti­lit­zar la presència d'un bebè, l'Abril Min­guell, sòcia 184.116, i del soci número 1, Jaume Desals, com a símbol de la massa social a què es vol diri­gir amb trans­parència i res­pecte.

Agenda ins­ti­tu­ci­o­nal.

Abans de l'esce­ni­fi­cació del traspàs, Rosell havia pre­si­dit jun­ta­ment amb Joan Laporta una reunió amb les jun­tes entrant i sor­tint, en què es va fer efec­tiu l'aval cor­res­po­nent, cer­ti­fi­cat per la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal.

Després de la cele­bració, va dinar amb els tècnics i va pre­si­dir la pri­mera junta direc­tiva de l'era de Rosell. Avui, la nova direc­tiva del Barça es pre­sen­tarà for­mal­ment davant les ins­ti­tu­ci­ons, la Gene­ra­li­tat i l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Té pre­vist visi­tar dilluns Mèrida per ser rebut pel pre­si­dent extre­meny Gui­llermo Fernández Vara, el mateix que asse­gura haver rebut l'insult d'imbècil de boca de Joan Laporta. Tot can­via així de de pressa.


«Som el Barça», va repe­tir el nou líder, com si es tractés de la frase que mar­carà la seva pre­sidència

Laporta se'n va anar ràpid: havia de crear el seu partit polític

Així són les coses en la vida de Joan Laporta. Possiblement no més d'un quart d'hora després de fer efectiu el traspàs de poders amb Sandro Rosell a Can Barça, estava signant les actes que certifiquen legalment la creació del seu partit polític, Democràcia Catalana, amb el qual es presentarà a les pròximes eleccions a la Generalitat de Catalunya. Després de set anys, el ja expresident va oferir un discurs breu i, en acabar l'acte, es va voler fondre en una abraçada amb el nou mandatari, però Rosell no va ser tan efusiu. Una encaixada de mans i un parell de palmejades afectuoses. En el brindis que va oferir Rosell després de l'acte ja no hi havia Laporta. Va marxar ràpidament. Des de la poètica del poder, es podria interpretar com la negació del mandatari a assumir que el seu temps ja ha passat, que ara, després de set anys, la realitat l'obliga a plegar veles i reposar mediàticament en un segon pla. Però res a veure. Laporta marxava cap un nou repte, aquest colossal: l'espera la política de veritat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)