Un traspàs intens i breu
Rosell agafa oficialment les regnes del Barça i promet estar-ne a l'altura
El seu repte és iniciar «una època daurada» per al barcelonisme
En un discurs molt breu, Laporta desitja «sort i encert» a la nova junta
S'esperava amb candeletes la celebració d'ahir. L'escenificació del creuament de camins entre Sandro Rosell i Joan Laporta s'havia d'enquadrar entre els grans moments de la vida recent del barcelonisme. I així ha estat. Tot plegat, però, va ser molt més curt del que s'esperava. Més per Laporta que per Rosell. Perquè ja s'intueix que amb el flamant mandatari la presència mediàtica del president del Barça minvarà considerablement.
Sol de justícia als jardins de la Masia, que per primera vegada van acollir un traspàs de poders presidencials a Can Barça. El mandatari sortint va sorprendre per la brevetat del seu discurs. Un minut per recordar que són els millors anys del Barça i per desitjar sort a la nova junta. «Molta sort i molt d'encert», va dir.
Adéu Jan, hola Sandro. Història pura concentrada en un grapat de minuts.
Laporta ni es va preparar el discurs. Sandro, sí. Va recordar que el Barça «és invencible perquè és un sentiment» i va assumir el repte de «pujar un llistó que està molt alt». «Som el Barça», va repetir en una frase que vol fer seva.
«Sóc un president que es posa al servei de tots. Aquest és un dels moments més importants de la meva vida, el meu primer moment com a president. Tota l'emoció que m'embarga a mi i als meus la vull retornar en forma de bon treball i d'orgull», va prometre el nou líder culer.
L'objectiu esportiu és treballar per a «una nova època daurada del barcelonisme» i que l'entitat «sigui decididament del soci, el veritable propietari del club. Aquesta junta només entén aquest club si la participació és àmplia. El soci ha de tornar a ocupar el seu espai», va dir Rosell subratllant una mancança que hereta de Laporta.
Emocionat i suat a parts iguals, Rosell va prometre que «la transparència serà una constant»: «Prometem eficiència en la gestió, excel·lència en l'àmbit esportiu i un projecte econòmic sostenible.»
El seu Barça serà «modern i acollidor, amb un Camp Nou remodelat i un magnífic Palau Blaugrana».
Sandro va fer palesa la seva diferència amb la gestió de Laporta des del mateix discurs. Va parlar en català, però va tenir paraules en castellà, adreçades als socis i aficionats de l'Estat espanyol, i en anglès, fent global el nou missatge presidencial.
Els gairebé tres centenars de convidats van aplaudir el nou líder, a qui va acompanyar en ple la seva família. Rosell va utilitzar la presència d'un bebè, l'Abril Minguell, sòcia 184.116, i del soci número 1, Jaume Desals, com a símbol de la massa social a què es vol dirigir amb transparència i respecte.
Agenda institucional.
Després de la celebració, va dinar amb els tècnics i va presidir la primera junta directiva de l'era de Rosell. Avui, la nova directiva del Barça es presentarà formalment davant les institucions, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Té previst visitar dilluns Mèrida per ser rebut pel president extremeny Guillermo Fernández Vara, el mateix que assegura haver rebut l'insult d'imbècil de boca de Joan Laporta. Tot canvia així de de pressa.
«Som el Barça», va repetir el nou líder, com si es tractés de la frase que marcarà la seva presidència
Laporta se'n va anar ràpid: havia de crear el seu partit polític
Així són les coses en la vida de Joan Laporta. Possiblement no més d'un quart d'hora després de fer efectiu el traspàs de poders amb Sandro Rosell a Can Barça, estava signant les actes que certifiquen legalment la creació del seu partit polític, Democràcia Catalana, amb el qual es presentarà a les pròximes eleccions a la Generalitat de Catalunya. Després de set anys, el ja expresident va oferir un discurs breu i, en acabar l'acte, es va voler fondre en una abraçada amb el nou mandatari, però Rosell no va ser tan efusiu. Una encaixada de mans i un parell de palmejades afectuoses. En el brindis que va oferir Rosell després de l'acte ja no hi havia Laporta. Va marxar ràpidament. Des de la poètica del poder, es podria interpretar com la negació del mandatari a assumir que el seu temps ja ha passat, que ara, després de set anys, la realitat l'obliga a plegar veles i reposar mediàticament en un segon pla. Però res a veure. Laporta marxava cap un nou repte, aquest colossal: l'espera la política de veritat.
