1. Johan, expresident

Després de tot el merder, de les desqualificacions en el procés electoral, de la jornada modèlica de vot, de la cohabitació meravellosa que havia de ser desastrosa i del nomenament de Sandro Rosell com a 39è president de la història del Barça, sisplau, que torni el futbol. Ja sé que serà difícil perquè en un dia de gestió el ciutadà Rosell ja ha posat la querella al ciutadà Laporta i el president Rosell ha convertit el president d'honor Johan Cruyff en un membre d'honor més. La llei és la llei i portada a l'extrem serveix per prendre aquestes mesures, d'altra banda, gens sorprenents. Laporta haurà de batallar als jutjats i Cruyff simplement esperarà. En joc, la imatge i el prestigi del Barça arreu del món. Algú entendria que el mateix Barça renunciés a una de les seves llegendes? No havíem quedat que un dels problemes històrics eren les habituals i tràgiques sortides dels mites? D'acord, la llei és la llei.

2. Espa‘ny'a

La millor manera de deixar treballar Rosell i la seva junta és centrar-nos en la pilota (confirmo que els que més ho desitgen són ells mateixos, començant per Rosell i el portaveu Toni Freixa, dos malalts de futbol). Que s'acabi el mundial, que els jugadors descansin i que les competicions a casa nostra comencin. A més, veient la cita de Sud-àfrica, un s'adona que el model del Barça genera el futbol més agradable de veure (encara no sabem si el de més èxit) i que els futbolistes blaugrana són els millors. Puyol, un; Piqué, dos; Busi, tres; Xavi, quatre; Iniesta, cinc, i Villa, sis. Sis d'onze. I Pedro bastant sovint i Cesc, que està a punt de venir. Només Valdés no juga, perquè si ho fes, a Del Bosque, (alguns) se'l menjarien. Amb tots els respectes, España s'escriu amb ny, igual que la selecció espanyola de bàsquet és coneguda, allà, com l'ÑBA, amb ñ, perquè diuen que hi ha molts jugadors espanyols que actuen en la lliga professional americana. Una realitat i, al mateix temps, una esperança.

3. «Libertad Digital»

Després de la vergonya del Tribunal Constitucional vers l'Estatut, aquest diari digital d'ideologia desacomplexadament anticatalanista ha emès el seu veredicte. I per primera vegada hi estic d'acord. Després d'haver estat poc menys que afusellat un munt de vegades per algunes plomes sàvies, ves per on, avui resulta que estic d'acord amb ells. Diu el company Pablo Molina que «el millor per a Espanya és que s'independitzi de Catalunya [...]. Ens preocupen més els nostres fills, condemnats a finançar durant tota la vida les gresques d'uns polítics regionals dels que només rebran l'insult i el menyspreu com a pagament [...]. Estem farts de pagar i que ens insultin i no estem disposats que els nostres fills suportin aquesta humiliació. Espanya no és Catalunya. Bon viatge, bona sort i l'últim, que tanqui el gas.» Hi estem d'acord. Aquests nens no s'ho mereixen. Evolucionem. El Pablo té raó.

4. L'anunci del 2006

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat sentència en relació amb l'anunci que la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes va emetre l'any 2006 i que Ciutadans es va afanyar a denunciar. Resum: el contingut de l'espot no té ni contingut polític ni genera odi per motius de nacionalitat i, a més, la plataforma pot continuar fent ús de l'eslògan Una nació, una selecció que els citats partits van mirar de prohibir. Al tribunal no li ha agradat que la història s'expliqués amb nens i en això ha donat la raó al PP, un altre dels denunciants. Costa d'entendre quan el mateix PP ha fet recentment dues campanyes polítiques amb nens, una fins i tot amb nadons, concretament, contra l'Estatut d'Autonomia. El que dèiem, que torni el futbol a Can Barça, sisplau.