I ara... que torni el futbol

1. Johan, expre­si­dent

Després de tot el mer­der, de les des­qua­li­fi­ca­ci­ons en el procés elec­to­ral, de la jor­nada modèlica de vot, de la coha­bi­tació mera­ve­llosa que havia de ser des­as­trosa i del nome­na­ment de San­dro Rosell com a 39è pre­si­dent de la història del Barça, sis­plau, que torni el fut­bol. Ja sé que serà difícil perquè en un dia de gestió el ciu­tadà Rosell ja ha posat la que­re­lla al ciu­tadà Laporta i el pre­si­dent Rosell ha con­ver­tit el pre­si­dent d'honor Johan Cruyff en un mem­bre d'honor més. La llei és la llei i por­tada a l'extrem ser­veix per pren­dre aques­tes mesu­res, d'altra banda, gens sor­pre­nents. Laporta haurà de bata­llar als jut­jats i Cruyff sim­ple­ment espe­rarà. En joc, la imatge i el pres­tigi del Barça arreu del món. Algú enten­dria que el mateix Barça renunciés a una de les seves lle­gen­des? No havíem que­dat que un dels pro­ble­mes històrics eren les habi­tu­als i tràgiques sor­ti­des dels mites? D'acord, la llei és la llei.

2. Espa‘ny'a

La millor manera de dei­xar tre­ba­llar Rosell i la seva junta és cen­trar-nos en la pilota (con­firmo que els que més ho desit­gen són ells matei­xos, començant per Rosell i el por­ta­veu Toni Freixa, dos malalts de fut­bol). Que s'acabi el mun­dial, que els juga­dors des­can­sin i que les com­pe­ti­ci­ons a casa nos­tra comen­cin. A més, veient la cita de Sud-àfrica, un s'adona que el model del Barça genera el fut­bol més agra­da­ble de veure (encara no sabem si el de més èxit) i que els fut­bo­lis­tes blau­grana són els millors. Puyol, un; Piqué, dos; Busi, tres; Xavi, qua­tre; Ini­esta, cinc, i Villa, sis. Sis d'onze. I Pedro bas­tant sovint i Cesc, que està a punt de venir. Només Valdés no juga, perquè si ho fes, a Del Bos­que, (alguns) se'l men­ja­rien. Amb tots els res­pec­tes, España s'escriu amb ny, igual que la selecció espa­nyola de bàsquet és cone­guda, allà, com l'ÑBA, amb ñ, perquè diuen que hi ha molts juga­dors espa­nyols que actuen en la lliga pro­fes­si­o­nal ame­ri­cana. Una rea­li­tat i, al mateix temps, una espe­rança.

3. «Liber­tad Digi­tal»

Després de la ver­go­nya del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal vers l'Esta­tut, aquest diari digi­tal d'ide­o­lo­gia des­a­com­ple­xa­da­ment anti­ca­ta­la­nista ha emès el seu vere­dicte. I per pri­mera vegada hi estic d'acord. Després d'haver estat poc menys que afu­se­llat un munt de vega­des per algu­nes plo­mes sàvies, ves per on, avui resulta que estic d'acord amb ells. Diu el com­pany Pablo Molina que «el millor per a Espa­nya és que s'inde­pen­ditzi de Cata­lu­nya [...]. Ens pre­o­cu­pen més els nos­tres fills, con­dem­nats a finançar durant tota la vida les gres­ques d'uns polítics regi­o­nals dels que només rebran l'insult i el menys­preu com a paga­ment [...]. Estem farts de pagar i que ens insul­tin i no estem dis­po­sats que els nos­tres fills supor­tin aquesta humi­li­ació. Espa­nya no és Cata­lu­nya. Bon viatge, bona sort i l'últim, que tan­qui el gas.» Hi estem d'acord. Aquests nens no s'ho merei­xen. Evo­lu­ci­o­nem. El Pablo té raó.

4. L'anunci del 2006

El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya ha dic­tat sentència en relació amb l'anunci que la Pla­ta­forma Pro Selec­ci­ons Espor­ti­ves Cata­la­nes va eme­tre l'any 2006 i que Ciu­ta­dans es va afa­nyar a denun­ciar. Resum: el con­tin­gut de l'espot no té ni con­tin­gut polític ni genera odi per motius de naci­o­na­li­tat i, a més, la pla­ta­forma pot con­ti­nuar fent ús de l'eslògan Una nació, una selecció que els citats par­tits van mirar de pro­hi­bir. Al tri­bu­nal no li ha agra­dat que la història s'expliqués amb nens i en això ha donat la raó al PP, un altre dels denun­ci­ants. Costa d'enten­dre quan el mateix PP ha fet recent­ment dues cam­pa­nyes polítiques amb nens, una fins i tot amb nadons, con­cre­ta­ment, con­tra l'Esta­tut d'Auto­no­mia. El que dèiem, que torni el fut­bol a Can Barça, sis­plau.