Emili Rousaud plega veles entre llàgrimes
Eleccions. Rousaud confirma públicament el seu abandonament de la cursa electoral abans que es faci oficial qui passa el tall i qui no, i explica amb pèls i senyals el pacte no consumat amb Toni Freixa i les converses amb Fernández Alá i Víctor Font
Oficial. Emili Rousaud es retira. Era un secret a veus des d’ahir, però la seva comunicació formal ha arribat aquest matí en la roda de premsa celebrada a la seva seu electoral. No serà formalment candidat.
Rousaud, acompanyat per tot el seu equip i visiblement emocionat, no ha pogut evitar les llàgrimes durant la seva compareixença. Marxa trist, abraçat a un sentiment de dignitat, i denunciant també guerra bruta. Després d’haver presentat dilluns un total de 2.501 signatures, sabia que era complicat superar el tall de les 2.257 després del procés de validació. Damunt la taula tenia tres escenaris: esperar al recompte final “a veure si sonava la flauta” tal i com ell mateix ha dit, retirar la precandidatura i acceptar una fusió amb el projecte de Toni Freixa o marxar de la cursa electoral. Finalment la opció escollida ha estat la tercera via. Rousaud retira la precandidatura sense esperar el final del procés de validació que acaba avui i declina l’oferiment de Freixa. No per una decisió personal, sinó per una decisió coral i consensuada amb el seu equip.
Ahir a les 10.30h Rousaud i Freixa es van reunir i van arribar a un acord de fusió. Rousaud seria el vicepresident primer econòmic de Freixa, també s’hava pactat una segona vicepresidència i sis membres de l’equip de Rousaud entrarien en la junta de Freixa. Les dues parts ho van veure bé, però a les 18.00h Rousaud es va trobar amb el seu equip de precandidatura per via telemàtica i després de molt debat es va acordar no acceptar l’oferiment, segons Rousaud per una qüestió del pes “dels arguments de dignitat personal”. Avui al matí Rousaud li comunicava a Freixa via watsapp la decisió final.
Rousaud també ha reconegut contactes previs amb Fernández Alá i aquest va declinar la unió. Rousaud buscava un “coixí de seguretat” amb les paperetes. També ha reconegut converses amb Víctor Font. De fet, la idea de Rousaud era una triple aliança Font-Rousaud-Freixa.
Respecte a la papereta d’Agustí Benedito apareguda en el recompte de les signatures de Rousaud, aquest ha denunciat guerra bruta: “Vam presentar 2.501 firmes i el club m’ha dit que ara en teníem 2.510. El nostre error va ser no custodiar les caixes. Crec en l’honorabilitat dels empleats del club, però algú ha col·locat aquesta papereta i no sé qui ha estat. Segur que no ha estat ningú del club. Nosaltres fèiem nosa. Érem el convidat que no esperaven. Això de la butlleta ha estat guerra bruta. L’aparició d’aquesta butlleta és un acte de mala fe i no fortuït. Vull que quedi clara la honestedat d’aquesta precandidatura. Era una butlleta que no portava ni tan sols DNI i les nostres estan totes documentades”.