El Barça no juga un partit amb públic a Madrid des de l’1 de març de l’any passat. Aquell dia l’equip de Quique Setién perdria el clàssic al Santiago Bernabéu i només deu dies després la Covid-19 s’instal·laria de manera virulenta i permanent en la nostra quotidianitat. Des de llavors, el Barça havia tornat dues vegades més a Madrid, ja amb Ronald Koeman al volant, i el resultat també havia estat pèssim. Derrota en la visita a Getafe i derrota al Wanda Metropolitano, en un partit on l’equip, a part dels punts, també perdria Gerard Piqué, lesionat de gravetat en un genoll. Ahir no tocava lliga, tocava copa. El rival, el Rayo, i l’escenari, Vallecas, o almenys això diu l’acta arbitral. Perquè era mirar la gespa i traslladar-se inevitablement a Stamford Bridge en l’era Mourinho. Un camp de patates. Ideal per als amants dels horts urbans i un desastre per a la pràctica del futbol d’elit. La pilota semblava un conill.

Al Barça li va tocar combatre contra tots els elements. L’estat dantesc de la gespa, l’infortuni dels pals i el criteri del balear Cuadra Fernández. Ni ell ni el VAR van voler saber res de dues caigudes de Trincão dins l’àrea en la primera meitat ni tampoc d’una tercera de De Jong en la segona meitat. Messi irritadíssim al vestidor amb l’actuació arbitral i groga per a Koeman amb la tercera queixa després de la caiguda de Frenkie. A diferència dels setzens de final, ahir ja hi havia VAR, però com si no n’hi hagués.

També és cert que, tenint en compte que el Barça viu enemistat aquesta temporada amb els llançaments des del punt de penal, tampoc hauria estat garantia de res que l’equip hagués disposat de tres llançaments. Que els ho preguntin a Pjanic, Dembélé i Ramón Juan. Dels dos penals fallats a Cornellà als tres penals no assenyalats a Vallecas i a les tres pilotes a la fusta estavellades contra el Rayo. Copa embruixada.

De Jong, després d’anticipar-se al seu marcador dins l’àrea petita, va enviar una pilota al travesser en el minut 19 després d’una centrada de Júnior. Riqui Puig repetiria en el minut 36. Trincão va conduir un contraatac rapidíssim, va errar en la presa de decisió –tenia Messi sol–, va xutar, Dimitrievski va rebutjar i en l’acció continuada Riqui enviaria la pilota al pal després de retallar dins l’àrea i que la pilota toqués en un defensa. El tercer pal va ser obra de Messi. Falta lateral, i la pilota, altre cop, al travesser. Koeman, incrèdul a la banqueta. És cert que a l’equip li falta punteria. Però també li falta sort.

Si el Barça va guanyar ahir a Vallecas va ser més per orgull que per futbol. Messi va sortir al rescat en el minut 69 per empatar un partit que s’havia posat difícil després del gol de Fran García sis minuts abans. Álvaro va superar Lenglet per banda i el seu xut el va refusar Neto, però la pilota va quedar morta perquè Fran García rematés a plaer. Un partit més, el Barça al darrere en el marcador, i ja en són uns quants aquesta temporada. Però va aparèixer Messi, que tornava després de dos partits de sanció, per fer pujar l’1-1 en el marcador. Regal de Griezmann en forma de passada de la mort i barraca. Messi va fer el primer i De Jong, el futbolista del Barça més en forma, va fer el segon. Obertura de Messi a la banda, centrada d’Alba i rematada al fons de la xarxa d’un De Jong que suma ja quatre gols aquest mes de gener. De Jong, feliç i el Barça, a quarts.