Barça
Aitana Bonmatí
Jugadora del Barça
“Vaig gaudir amb el triplet de Guardiola i somiava poder viure-ho jo”
Pocs dies després d’haver aconseguit el triplet, Aitana fa balanç de tot el que ha viscut l’equip en les últimes setmanes i creu que “tot això és l’inici d’alguna cosa encara més gran”
Aitana Bonmatí (18 de gener del 1998, Sant Pere de Ribes) respira cruyffisme per tots costats. És el futbol amb el qual se sent identificada. Quan tenia onze anys va gaudir amb la proposta futbolística del Barça de Guardiola. Aquella nena que ha estimat la pilota des de ben petita, en aquells primers partits sobre l’asfalt del pati de l’escola El Pi, és avui dia un dels noms propis d’aquest Barça. Escollida MVP de l’última final de la Champions i indiscutible per a Lluís Cortés en el Barça del triplet. Recentment, en aquell mateix pati on jugava de petita al seu poble natal, va inaugurar un Pati14 com a ambaixadora de la Fundació Cruyff. Profeta a la seva terra. Tot un referent a Sant Pere de Ribes.
Recordo l’anterior entrevista abans de l’eliminatòria contra el City, el 22 de març. Des de llavors, un triplet i un premi MVP. Ho ha processat ja tot mentalment?
Sincerament, crec que encara no hem acabat d’assimilar tot el que hem fet en aquestes últimes setmanes. Encara no som plenament conscients del que hem aconseguit. És històric.
Tres títols en 22 dies.
La dinàmica tan intensa de partits no ens ha deixat pair-ho com pertocaria. Ho celebres el dia que guanyes, sí, però després ja et concentres en el següent partit. Amb la perspectiva del temps crec que encara li donarem més valor, a aquest triplet.
La noto afònica, això sí.
Fa un mes que estic afònica [riu].
Gerard Quintana i Sopa de Cabra les han convidat a la Gira després de veure-les cantar al Gamla Ullevi de Göteborg. Haurà de cuidar la veu.
[riu] L’Empordà és una cançó que ens agrada molt a la Laia [Codina] i a mi, i sempre sona en cada celebració d’algun títol. Ens agrada la música en català, l’hem ballat molt a les festes majors del poble. Certament no és una cançó de la nostra època, però és una cançó mítica. Està clar que ens faria il·lusió pujar amb ells a l’escenari.
Han passat ja algunes setmanes, però com va viure la concessió del premi MVP a en la final de la Champions?
Aquest tipus de coses són les que somies quan ets petita i el dia que es fan realitat és quan valores tot el camí fet per arribar aquí. Guanyar una Champions és el gran repte que persegueix qualsevol futbolista, i a sobre, si t’atorguen el premi MVP és com estar a dalt d’un núvol.
Aitana i N’Golo Kanté.
N’Golo Kanté és una passada. Som perfils clarament diferents. És un futbolista tot terreny. Sembla que no es cansi mai. Lluita per cada pilota. Viu cada acció amb màxima intensitat. És un futbolista excepcional.
Lluís Cortés s’ha referit a aquest Barça com un equip de llegenda. Li sembla una exageració o és una etiqueta oportuna?
La temporada ha estat espectacular. No només hem fet el triplet sinó que al febrer vam guanyar també la copa de l’any passat que havia quedat ajornada per la Covid. Ha estat un any brutal. El fet de ser pioneres és el que et fa entrar en la història. Serem eternes. Cap equip al futbol espanyol femení havia fet el triplet i el nom del Barça quedarà escrit per sempre en la història. Això és així.
Amb aquest triplet han entrat al mateix club que el Lió, el Frankfurt, l’Arsenal i el Wolfsburg.
Recordo el primer triplet del Barça amb Guardiola, vaig gaudir molt com a aficionada, i somiava algun dia poder experimentar en primera persona aquesta mateixa sensació.
Què li va semblar que es jugués la final de la Champions sense públic i la final de copa amb públic?
El futbol i l’esport en general necessiten tenir a prop els aficionats. Són part important de tot això. Personalment m’hauria agradat que la final de la Champions hagués estat amb públic. La pregunta que em faig és: per què vam haver de jugar sense públic si la final de la Champions masculina es va fer amb públic i també la final de l’Europa League? Són detalls que s’haurien de cuidar més. Si calia un canvi de seu com va passar amb la final City-Chelsea, doncs es canvia de seu i punt.
On és el sostre d’aquest equip?
Això és l’inici d’alguna cosa encara més gran. Aquesta temporada ha servit per dir-nos a nosaltres mateixes: mira, hem arribat aquí i estem capacitades per guanyar contra qualsevol rival. Hem arribat per quedar-nos. Aquest equip és molt jove, té molta ambició i vol continuar guanyant.
L’equip masculí, tot i guanyar la copa, ha tingut un mal final de temporada en la lliga, l’equip de bàsquet va perdre la final de l’Eurolliga... Vostès, en canvi, no han parat de col·leccionar alegries. Suposo que hi ha més responsabilitat des del club?
La responsabilitat sempre existeix quan jugues al Barça. Ha estat un any difícil al club i segur que tothom està orgullós del paper del femení.
Llàstima que finalment no podran fer el 34 de 34 en la lliga i acabar tot un campionat invictes.
Acabar la lliga invictes era un repte que teníem, però també érem conscients que el calendari no ajudava i entre la final de copa i el partit contra l’Atlético només vam tenir un dia de descans. Han estat tres setmanes molt boges, amb molts viatges. El desgast físic i mental al final s’acaba notant i contra l’Atlético ens va passar factura.
Com va viure ser ambaixadora de la Fundació Cruyff a Sant Pere de Ribes?
Va ser el meu primer acte amb la fundació. Va ser una gran experiència poder inaugurar un Pati14 al pati on jo vaig començar a jugar amb els companys de classe [escola El Pi], abans de fer el salt a l’equip de futbol del Ribes. Va ser molt sentimental.
Vostè ha sortit de La Masia. Com veu la projecció de jugadores com Bruna Vilamala, Jana Fernàndez i Laia Codina?
Els tocarà passar per la mateixa situació que he viscut jo. Mai és fàcil consolidar-te al primer equip. Recordo que al principi jo tenia pocs minuts. Han de passar per un camí d’aprenentatge natural. Però tenen la sort de formar part d’un equip molt bo i el fet d’estar rodejades de grans jugadores et fa créixer més ràpidament i ser millor també tu. Jo intento ajudar-les en tot el que puc. M’agrada ser aquest mirall o aquest referent per a les jugadores del planter.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024
