Són molt similars. Són dos equips molt grans. El nivell d’exigència és el mateix; si no guanyes, tot trontolla. El que passa és que al Bayern la sensació que vaig tenir quan hi vaig ser és que hi havia més estabilitat en aquest sentit que al Barça. Potser és perquè la gran diferència són els -ismes. Allà no hi ha -ismes. Tu ets del Bayern i si has estat al Bayern, ho hagis fet bé o malament, sempre ets benvingut; això és el primer que vaig notar. És un club molt potent i molt familiar. Allà diuen “som una família” i aquesta sensació la vaig tenir de veritat. S’ajuden en tot i és un club molt unit.

Crec que vam deixar una empremta molt profunda i va agradar molt la manera de jugar. I ja no és només al Bayern. La realitat, per mi, és que hi ha un abans i un després per allà on va passar en Pep [Guardiola]. Als països on ha estat, ara tothom surt des de darrere. Ha deixat empremta per allà on ha passat. A Alemanya, la gent va valorar molt aquest estil i aquest futbol.

És que no ens podem confondre. Ara que se’n parla tant, del 4-3-3, el 3-5-2..., el Pep va jugar de tot allà. L’estil no es perd, l’estil no són números. L’estil no és el 4-3-3, ni el 3-4-3, ni el 3-5-2. L’estil és la manera com tu afrontes els partits; si vols ser protagonista, si vols sortir des del darrere, si vols fer pressió postpèrdua..., això és l’estil. Allà vam jugar amb diferents sistemes; vam jugar amb 4-4-2 amb rombe, amb tres al darrere, amb 4-3-3, amb 4-2-3-1, però l’estil del Pep no es va perdre.

Veus ara els equips alemanys i tots surten des de darrere. I això és el que en Pep va deixar allà. Un estil molt recognoscible. No veus cap equip que planti la pilota i jugui en llarg i abans ho veies; en el futbol alemany hi ha característiques molt marcades, són gent molt potent, els agrada atacar ràpid, de tornada i tornada, però ara veus un futbol molt més de control. Tothom aprèn de tothom. El Pep ha après de per allà on ha passat també. També ha passat a Anglaterra. Mires els equips, el Manchester United, el Chelsea, l’Arsenal, i quan tenen la pilota a la porteria, la posen a terra i miren a veure com sortir des de darrere. I si et fixes en la Itàlia que ha guanyat l’Eurocopa, no té res a veure amb la de fa deu anys. Per mi això té un nom molt clar, i es diu Pep.

Quan vam arribar ens vam trobar un Bayern que ho havia guanyat tot, acabava de guanyar el triplet. Era un equip de moltes transicions ràpides, que et matava amb espais i ha evolucionat molt. Ara pot jugar amb més paciència, t’aclapara igual, perquè sempre ho fa, amb la intensitat que hi posa, però ara domina més aspectes que abans.

No ens hi vam enfrontar perquè quan ell va agafar l’equip, que anava malament i el va salvar bé, ja havíem jugat els dos partits contra el Hoffenheim. A Nagelsmann li agrada jugar amb diferents formacions al camp, però la que més li agrada és un 3-4-2-1 i és molt versàtil, que és el que ha de ser. Hi ha fases del joc en què el rival et domina i has de ser àgil i canviar de formació. Els seus equips, tant el Hoffenheim com el Leipzig, han destacat, sobretot, per fer unes transicions molt ràpides, quan et robaven en tres segons eren a dalt.

Evidentment. Al Bayern hi ha gent molt intel·ligent a dins del club. Tots són gent de futbol i si l’han escollit és perquè li han vist moltes qualitats. I pot encaixar pel tipus de plantilla que té a dalt, amb Coman, Sané, Gnabry, Lewandowski...; a més, ha fitxat dos jugadors del Leipzig, que a ell li agradaven molt, com Upamecano i Sabitzer. No tinc cap dubte que el Bayern competirà fins al final per guanyar la Champions una altra vegada.

Quan va arribar tenia 18 anyets però era ja un jugador molt aplicat i molt intel·ligent. Aquest és el gran avantatge de jugadors com ell, tan versàtils. Que saben interpretar ràpidament el paper que els toca fer. Havia fet dos entrenaments amb en Pep fent de central, passant al lateral i després al mig centre i aquest nano en res ho agafava. És molt disciplinat, tècnicament molt bo, és molt complet. A més, és molt compromès, sempre llegeix bé el joc i pren la millor decisió.

Bé, és que per mi és el millor porter del món. Ara mateix, tindrà l’edat que tindrà però dona molta seguretat. A part de ser gros i alt, és un porter que és un jugador més de camp; juga molt bé amb els peus, llegeix molt bé les sortides des de darrere, fet molt important si vols jugar d’aquesta manera, té molta presència dins del camp, dona confiança als seus companys i, a més, és una persona espectacular. Ho té tot.

És un jugador especial. Moltes vegades no saps com definir-lo; no és ràpid, no és fort, no dribla bé..., podries dir mil coses, però sempre hi és, fa gols, molts gols. Juga amb tots els entrenadors, fa molts anys que hi és, juga en diferents posicions d’atac i, al final, et resol i et fa gols. No és un estilista però és molt resolutiu, treballa per a l’equip i té com a gran virtut l’arribada de segona línia, llegeix molt bé quan ha de trencar els espais entre lateral i central.

És top. És un jugador que, físicament, el veus sense samarreta i ja et diu el què. Si no té cap lesió greu, que tant de bo no li passi res, als 40 anys estarà intacte. De la manera que es cuida..., ja li ho dic. És molt aplicat en allò que en diem l’entrenament invisible, es cuida moltíssim. I després, no és que només tingui gol..., és rapidíssim i no ho sembla, va bé per dalt, xuta amb les dues cames, quan tens dificultats juga bé d’esquena, és valent. És un 9 que costa de trobar. I tinc la sensació que cada any juga millor, interpreta molt bé el futbol, si s’ha d’anar més ràpid, si l’ha de guardar per esperar els companys..., és un jugador, molt i molt bo.

És el que hi ha. Ens haurem de reinventar. Hem de tirar endavant. Jo estic il·lusionat pel jovent que està pujant. Els moments de dificultat també són moments de possibilitat per a la gent jove i tenim un entrenador que aposta molt pel jovent. Jo el que he vist a la pretemporada m’ha agradat, està sortint jovent amb molta projecció i un present ja molt bo. Un dia o altre el Leo havia de marxar i ha estat aquest any. Ara cal mirar endavant i el Barça és el Barça, sempre competirà. Potser és perquè soc culer, però el Barça sempre el veig amb possibilitats de guanyar-ho tot.

És molt d’hora per als dos equips. Un ha perdut Leo, i també Griezmann, però sobretot Leo, i l’altre ve amb un entrenador nou i, a més, té lesionats. Però, repeteixo, és molt d’hora. Quan s’acaba la pretemporada, fins que no han passat dos o tres mesos no es comença a veure què pot ser cada equip. El partit per mi és una incògnita i tampoc se’n podran treure conclusions, del que passi.