Ens ho plan­te­gem com una cursa de fons. Natu­ral­ment, el Barça juga una altra lliga. Nosal­tres llui­tem per sor­tir de les pla­ces de dar­rere. Pot­ser per calen­dari tenim un començament com­pli­cat, però tots els par­tits s’han de jugar i els afron­tem amb la il·lusió d’anar a bus­car els tres punts. Aquest també, és clar.

A vega­des és pit­jor. Un equip com el Barça és molt difícil que perdi dos par­tits seguits. Però hi hem d’anar amb totes les ganes i for­ces de treure els tres punts. Hem com­pe­tit bé a Vila-real, con­tra un molt bon equip, i con­tra el València. Ens ha cos­tat més con­tra el Rayo, i l’últim con­tra el Betis va ser més igua­lat. A poc a poc, hem d’anar tra­ient la millor versió nos­tra.

Sí, ho són, tot i que és fut­bol i aca­bes tre­ba­llant amb mol­tes coses que has fet o com a mínim has vist com feien. L’avan­tatge d’haver estat tants anys en un club de la dimensió del Barça és que he estat molt a prop de gent que feia aques­tes fun­ci­ons, a vega­des més a nivell de fut­bol for­ma­tiu. Agra­eixo l’experiència d’aquests anys, que m’aju­darà a ini­ciar el pro­jecte a Gra­nada.

Sí. Ser un dels vint direc­tors espor­tius de pri­mera és una satis­facció, i més després de la sor­tida del Barça i d’un temps parat. Deu ser senyal que algú pensa que hem fet coses bé o que en podem apor­tar, i és d’agrair, que pen­sin en mi per a un pro­jecte impor­tant com aquest.

Ho és, sí. Exigència i difi­cul­tat, però també és un repte. Tant a en Robert com a mi ens agra­den els rep­tes. La intenció és que no sigui el Gra­nada d’en Robert o d’en Pep Boada, sinó que sigui el Gra­nada, amb la seva iden­ti­tat, i que es vagi con­so­li­dant a pri­mera divisió. Que és una feina no pas petita, en una lliga de les més exi­gents d’Europa.

La pro­pi­e­tat ens deixa tre­ba­llar molt bé. Està molt ben par­cel·lat per àrees, entre l’espor­tiva i l’econòmica, amb la con­se­llera dele­gada, Patri­cia Rodríguez. Ens coor­di­nem, cadascú des del seu àmbit i amb molt bona sin­to­nia. La prova és que en aquest mer­cat, tot i que ens han mar­xat cinc juga­dors impor­tants i titu­lars de la tem­po­rada pas­sada, n’hem aca­bat incor­po­rant set. Estem con­tents perquè la majo­ria són pri­me­res opci­ons. Amb tants can­vis, tot neces­sita el seu temps i hem de tenir paciència, tot i que és nor­mal que els afi­ci­o­nats vul­guin gua­nyar cada set­mana. Des de la direcció espor­tiva hem d’estar tran­quils i amb con­fiança. Crec que tenim un equip com­pe­ti­tiu.

Sí. D’entrada és la per­manència, però això és una cursa de fons, amb molts equips en aquesta lluita. Hem de mirar d’acce­le­rar més que els altres i inten­tar anar-nos situ­ant.

Doncs amb una part d’orgull. Veure juga­dors que has tin­gut, que vagin pujant amunt i ja tre­guin el pri­mer equip, recon­forta molt. Això a vega­des passa en èpoques de crisi, perquè si no hi ha calaix has de mirar a casa per força, però a vega­des també perquè hi ha apos­tes. I dels juga­dors que han anat tra­ient el cap al pri­mer equip, tots han ofert un bon nivell. Pot­ser s’hi hau­ria d’anar con­fi­ant més.

Sí, ho recordo. És una mica cíclic. Vas veient juga­dors que creus que arri­ba­ran segur a dalt. D’aquells que dius que si t’hi hagues­sis d’apos­tar diners, ho faries amb segu­re­tat. Ansu era un d’ells. Ja de petit era dife­rent. El vam dur de Sevi­lla i vèiem que cada any feia un pas més dife­ren­cial. Espero que es recu­peri bé perquè és un noi que ha d’aju­dar molt el Barça.

Sí. Nico el vam dur de Galícia. Això és feina de molta gent. N’estic molt orgullós, d’aquesta època, sobre­tot per la gent del ter­ri­tori. Nico no hau­ria vin­gut si l’obser­va­dor de zona no hagués estat allà, no hagués insis­tit i no hagués con­vençut la família. Aquesta feina sem­pre comença per la gent que els caps de set­mana se’n van a camps on a vega­des no hi ha ni tri­buna, sota la pluja, pas­sant fred o calor. Aquí hi ha la gran força del plan­ter: cap­tar-los a temps. I després, és clar, els entre­na­dors els han de polir.

Hi ha molt bons juga­dors. Pre­fe­reixo no dir noms, però n’hi ha en totes les gene­ra­ci­ons. Tots neces­si­ten la seva madu­ració, i també és impor­tant que a dalt hi hagi una base de juga­dors ja fets, per aju­dar-los.

Sí, o cre­mar-los o que a vega­des no puguin des­ta­car tant. Però l’altre dia mateix, en un par­tit molt com­pli­cat con­tra el Bayern, va sor­tir Gavi i hi va posar molta empenta i ener­gia. Això demos­tra que és un noi que està molt pre­pa­rat.

El pri­mer que vull dir és que he estat dis­set anys al Barça i només puc dir gràcies, gràcies i gràcies. Durant aquests anys, hi ha hagut molts can­vis i jo havia anat con­ti­nu­ant. Més que per mi, que al cap i a la fi els càrrecs són els que assu­mei­xen res­pon­sa­bi­li­tats, em va saber més greu per la gent de ter­ri­tori. Es va tallar molta gent que era impor­tant. Que per una qüestió econòmica segur que no era, pel que per­ce­bien, i perquè, a part de tenir un bon ull, esti­ma­ven el club i hi posa­ven mol­tes hores, dedi­cació i sen­ti­ment. Em va saber greu sobre­tot per ells.

Dir que hi anem a gua­nyar pot sem­blar pedant, però és la men­ta­li­tat. Estic con­vençut que hi ani­rem a com­pe­tir al màxim. Neces­si­tem tres punts. Si ens que­dem amb un, ja ho valo­ra­rem, però ani­rem a totes.