Ens ho plantegem com una cursa de fons. Naturalment, el Barça juga una altra lliga. Nosaltres lluitem per sortir de les places de darrere. Potser per calendari tenim un començament complicat, però tots els partits s’han de jugar i els afrontem amb la il·lusió d’anar a buscar els tres punts. Aquest també, és clar.

A vegades és pitjor. Un equip com el Barça és molt difícil que perdi dos partits seguits. Però hi hem d’anar amb totes les ganes i forces de treure els tres punts. Hem competit bé a Vila-real, contra un molt bon equip, i contra el València. Ens ha costat més contra el Rayo, i l’últim contra el Betis va ser més igualat. A poc a poc, hem d’anar traient la millor versió nostra.

Sí, ho són, tot i que és futbol i acabes treballant amb moltes coses que has fet o com a mínim has vist com feien. L’avantatge d’haver estat tants anys en un club de la dimensió del Barça és que he estat molt a prop de gent que feia aquestes funcions, a vegades més a nivell de futbol formatiu. Agraeixo l’experiència d’aquests anys, que m’ajudarà a iniciar el projecte a Granada.

Sí. Ser un dels vint directors esportius de primera és una satisfacció, i més després de la sortida del Barça i d’un temps parat. Deu ser senyal que algú pensa que hem fet coses bé o que en podem aportar, i és d’agrair, que pensin en mi per a un projecte important com aquest.

Ho és, sí. Exigència i dificultat, però també és un repte. Tant a en Robert com a mi ens agraden els reptes. La intenció és que no sigui el Granada d’en Robert o d’en Pep Boada, sinó que sigui el Granada, amb la seva identitat, i que es vagi consolidant a primera divisió. Que és una feina no pas petita, en una lliga de les més exigents d’Europa.

La propietat ens deixa treballar molt bé. Està molt ben parcel·lat per àrees, entre l’esportiva i l’econòmica, amb la consellera delegada, Patricia Rodríguez. Ens coordinem, cadascú des del seu àmbit i amb molt bona sintonia. La prova és que en aquest mercat, tot i que ens han marxat cinc jugadors importants i titulars de la temporada passada, n’hem acabat incorporant set. Estem contents perquè la majoria són primeres opcions. Amb tants canvis, tot necessita el seu temps i hem de tenir paciència, tot i que és normal que els aficionats vulguin guanyar cada setmana. Des de la direcció esportiva hem d’estar tranquils i amb confiança. Crec que tenim un equip competitiu.

Sí. D’entrada és la permanència, però això és una cursa de fons, amb molts equips en aquesta lluita. Hem de mirar d’accelerar més que els altres i intentar anar-nos situant.

Doncs amb una part d’orgull. Veure jugadors que has tingut, que vagin pujant amunt i ja treguin el primer equip, reconforta molt. Això a vegades passa en èpoques de crisi, perquè si no hi ha calaix has de mirar a casa per força, però a vegades també perquè hi ha apostes. I dels jugadors que han anat traient el cap al primer equip, tots han ofert un bon nivell. Potser s’hi hauria d’anar confiant més.

Sí, ho recordo. És una mica cíclic. Vas veient jugadors que creus que arribaran segur a dalt. D’aquells que dius que si t’hi haguessis d’apostar diners, ho faries amb seguretat. Ansu era un d’ells. Ja de petit era diferent. El vam dur de Sevilla i vèiem que cada any feia un pas més diferencial. Espero que es recuperi bé perquè és un noi que ha d’ajudar molt el Barça.

Sí. Nico el vam dur de Galícia. Això és feina de molta gent. N’estic molt orgullós, d’aquesta època, sobretot per la gent del territori. Nico no hauria vingut si l’observador de zona no hagués estat allà, no hagués insistit i no hagués convençut la família. Aquesta feina sempre comença per la gent que els caps de setmana se’n van a camps on a vegades no hi ha ni tribuna, sota la pluja, passant fred o calor. Aquí hi ha la gran força del planter: captar-los a temps. I després, és clar, els entrenadors els han de polir.

Hi ha molt bons jugadors. Prefereixo no dir noms, però n’hi ha en totes les generacions. Tots necessiten la seva maduració, i també és important que a dalt hi hagi una base de jugadors ja fets, per ajudar-los.

Sí, o cremar-los o que a vegades no puguin destacar tant. Però l’altre dia mateix, en un partit molt complicat contra el Bayern, va sortir Gavi i hi va posar molta empenta i energia. Això demostra que és un noi que està molt preparat.

El primer que vull dir és que he estat disset anys al Barça i només puc dir gràcies, gràcies i gràcies. Durant aquests anys, hi ha hagut molts canvis i jo havia anat continuant. Més que per mi, que al cap i a la fi els càrrecs són els que assumeixen responsabilitats, em va saber més greu per la gent de territori. Es va tallar molta gent que era important. Que per una qüestió econòmica segur que no era, pel que percebien, i perquè, a part de tenir un bon ull, estimaven el club i hi posaven moltes hores, dedicació i sentiment. Em va saber greu sobretot per ells.

Dir que hi anem a guanyar pot semblar pedant, però és la mentalitat. Estic convençut que hi anirem a competir al màxim. Necessitem tres punts. Si ens quedem amb un, ja ho valorarem, però anirem a totes.