A vegades, a la vida en general, convé aturar-se un instant i fer una mirada enrere per veure on érem i on som ara. D’on veníem i cap a on anem. És un exercici interessant que en el cas d’aquest Barça, a més, es fa del tot necessari per entendre fins a quin punt ha madurat aquest projecte esportiu iniciat anys enrere. La visita de l’Arsenal al Johan hi convida. La temporada 2012/13 el Barça va jugar el seu primer partit en la Champions precisament contra les gunners. El resultat ja el saben: 0-3 al Mini i 4-0 a Londres. Global de 7-0 en l’eliminatòria i eliminades d’Europa a les primeres de canvi. La superioritat de les britàniques va ser clara i manifesta. D’aquell Barça ara només continuen en la plantilla Melanie i Alèxia. Dos símbols del club. La jugadora que més temporades ha defensat la samarreta blaugrana i l’actual millor jugadora d’Europa respectivament. El creixement individual de Putellas com a futbolista és tan brutal com l’evolució futbolística d’aquest Barça en l’aspecte coral. Una jugadora i un equip que han crescut agafats de la mà fins a tocar el cel.

D’aquell Barça tendre del 2012 hem passat a un Barça amb segell i identitat que ara és el mirall d’Europa. Aquest Barça juga com els àngels. Qui va al Johan sap que s’ho passarà bé. Aposta segura. És un Barça amb estrella i amb estrelles. Sandra Paños, Irene Paredes, Alèxia i Jenni Hermoso van monopolitzar els premis de la UEFA en l’última gala i abans del partit van rebre un reconeixement davant un públic que ja tenia ganes de sentir la música de la Champions.

De golejada en golejada en la lliga –35 gols en cinc jornades i només un en contra– i festival també a Europa. Primer partit en la Champions 2021/22 i exhibició contra un Arsenal que és l’actual líder de la Premier i que arribava invicte al Johan. Res. Ni rastre de Vivianne Miedema ni de cap de les altres futbolistes de talent del conjunt anglès. Aquest Barça juga a una altra cosa. El Chelsea ho va comprovar el 16 de maig a Göteborg i l’Arsenal ho va patir ahir. Recital blaugrana.

El Barça va atropellar el conjunt dirigit per Jonas Eidevall i en el minut 46 ja guanyava per 3-0, amb gols de Mariona, Alèxia i Oshoala. Sempre Alèxia. Va marcar en la final de la Champions i va marcar ahir. Voracitat de la capitana. Seu va ser el segon gol de la nit, després d’una generosa passada de la mort d’Oshoala, que va arribar a la línia de fons i va assistir enrere per a l’arribada de Putellas (43’). Bon partit també de la nigeriana, que va trobar el premi del gol en la primera acció de la segona meitat, amb una jugada plena de verticalitat (46’). Aquest Barça toca i toca, però també sap ser profund. Però el gol que va ferir les angleses va ser el primer, el de Mariona. La balear va aprofitar un mal refús després d’un xut sec d’Oshoala per marcar a plaer el primer gol del Barça en aquesta Champions (32’).

El gol de l’Arsenal va arribar a pilota aturada (74’). Les accions d’estratègia en contra és l’assignatura pendent d’aquest Barça de Jonatan Giráldez. Ho vam veure contra el Lió en la pretemporada, també en el gol de l’Alavés i ahir en el gol de Maanum.

La hipotètica reacció de les angleses va ser un simple miratge. Lieke Martens, un dels canvis de Giráldez en el segon temps, va fer el quart en el minut 84 amb una rematada plena de talent, picant la pilota davant la sortida desesperada de Zinsberger. Gran gol i gran carta de presentació del campió. L’única taca, el penal fallat per Alèxia en el temps afegit i que hauria significat la maneta. Gran Barça.