Zlatan Ibrahimovic viu el seu pitjor moment anímicament des que va fitxar pel Barça l'estiu passat. Després de comprovar durant les vacances que el club l'estava oferint a mitja Europa, en tornar a la feina ha comprovat en primera persona que el seu ascendent dins de l'equip ha canviat. A diferència del seu primer estiu a Barcelona, ja no tot són copets a l'esquena. Fins i tot Guardiola –en la vigília va mostrar-se enigmàtic quan se li va preguntar per la seva continuïtat– dubta. Sap que cada partit és una revàlida i que l'única manera d'eliminar el debat sobre la seva figura és continuar fent uns gols que, de fet, mai ha deixat de marcar. Ahir, en un partit amb moltes absències el suec sabia que havia de ser determinant. I, un cop més, va complir. Peça visible d'un trident –Bojan a la dreta i Maxwell (reconvertit d'extrem) a l'esquerra– mai vist, el suec va fer un gol al qual el Barça ha d'aferrar-se amb força per capgirar l'eliminatòria si dissabte vol aconseguir el primer títol de l'era Rosell. Col·locat entre els dos centrals, Ibrahimovic no va deixar de demanar la pilota en els primers minuts. I en el 20, va obrir la llauna. Maxwell –amb qui comparteix alguna cosa més que representant– el va veure i li va enviar una pilota a l'espai que al suec li va fer rememorar vells temps. Per velocitat, va superar Fazio i Escudé i amb un xut precís va superar la sortida de Palop. Un gol que segurament li va fer recordar l'Inter. Ahir, durant el primer temps (no hi era Messi) va jugar com li van ensenyar a Itàlia. Sent la clara referència en la línia d'atac i esperant la pilota a l'espai per superar el porter. «El gol és important per a l'equip, però també per a ell, els davanters viuen dels gols», assegurava el nou secretari tècnic blaugrana, Andoni Zubizarreta, en el descans. Amb les estadístiques a la mà a Ibrahimovic poques coses se li poden criticar en aquesta pretemporada. Ha marcat en els últims quatre partits (tres amb el Barça i un amb la seva selecció en l'amistós de dimecres passat), una circumstància que li permet assentar-se com a màxim golejador culer (ha fet un gol més que Messi). L'estrena a Noruega –contra el Vaalerenga– ha estat l'única oportunitat en què el suec s'ha quedat sense veure porteria. Encertat en els dos amistosos de la gira asiàtica (un gol en cada partit), ahir, en una prova molt més exigent, va deixar clar que malgrat els acostaments del City –a Manchester sospiren pels seus serveis–, ell vol continuar marcant de blaugrana.

De fet, en la primera part, Zlatan es va buidar físicament. A banda del gol, l'altra imatge que va deixar van ser els esbufecs després de dues carreres infructuoses. Només de començar el segon temps, Guardiola el va canviar per Messi. La remuntada dels sevillans en el segon tram de partit converteixen el suec en necessari per a la tornada dissabte vinent al Camp Nou. Ànims a banda, el suec sap que convertir-se en l'artífex d'una rematada seria el millor aval per posar fi al rum-rum i garantir-se una continuïtat que ara per ara continua sense tenir garantida.

En ple debat sobre la seva continuïtat, el seu gol és el gran argument per pensar en la remuntada

Zlatan marca per quart partit seguit i es converteix en el màxim golejador de la pretemporada