Un derbi no coneix de moments, se sol dir, un tòpic que és una veritat que ahir al RCDE Stadium es va posar de manifest. Al feu periquito es van veure les cares dos equips en dinàmiques oposades: l’Espanyol, un equip deprimit, que no havia guanyat aquest 2022 –continua sense fer-ho– i que estava oferint darrerament una versió completament descoratjadora, i el Barça, un conjunt que es presentava al duel somrient, impulsat per la mà de Xavi Hernández, pels nous fitxatges i l’última victòria convincent sobre el campió de lliga, l’Atlético. Els antecedents i la realitat d’ambdós grups convidava a pensar que el matx podria tenir color blaugrana, però ni de bon tros va ser així i, de fet, va anar d’un pèl que no acabés tenyit de blanc-i-blau. Luuk de Jong, en el minut 96, va emergir per empatar un partit que l’equip periquito tenia guanyat quan el duel agonitzava.

Si una cosa va palesar el matx entre els dos catalans de la primera divisió és que defensivament són molt dèbils. És alarmant la falta de contundència a les àrees dels dos conjunts, que necessiten millorar de manera urgent en aquest aspecte si volen competir pels seus respectius objectius, perquè a tots dos els han de fer molt poca cosa per marcar-los gols.

L’Espanyol va mostrar aviat aquesta fragilitat al darrere. El conjunt orientat per Vicente Moreno s’està fent un fart de concedir gols per errades defensives a l’àrea pròpia, a vegades difícil de comprendre, i només començar va seguir la tradició encaixant quan tot just s’havia jugat un minut de partit. No hi havia hagut temps per a res quan Jordi Alba va rebre a l’esquerra, va posar una pilota al segon pal que Pedri (2’), dins de l’àrea i totalment lliure de marca, va aprofitar per obrir la llauna per als blaugrana.

El partit, doncs, va començar 0-1 pràcticament de manera literal i, malgrat tot, l’equip més incòmode va ser el Barça, almenys en aquest primer acte, en què va passar més aviat el que va voler l’Espanyol tot i el matiner gol de Pedri. El conjunt periquito, armat amb un trivot al mig del camp, va ajuntar molt les seves línies, ben endreçat sense estar a prop de la seva porteria, i, aguerrit i agafallós, no va permetre a l’equip dirigit per Xavi Hernández plantar-se a camp rival, moure la pilota i generar ocasions. De fet, l’únic argument que va trobar l’equip culer en els primers 45 minuts per fer mal va ser Adama Traoré. L’atacant de l’Hospitalet va ser la nota dissonant: les vegades que el conjunt blaugrana el va trobar, que tampoc van ser moltes, i ja fos amb espais o al peu, sempre va crear alguna cosa. No va aconseguir el Barça arribar per una altra via, amb Pedri, De Jong i Gavi, desconnectats, incapaços de fer-se un lloc entre línies per rebre la pilota.

L’Espanyol, doncs, va viure còmode sense pilota, ben organitzat, amb l’únic handicap, prou important, que anava perdent i que li tocava proposar per tal d’entrar en el partit. No és precisament el conjunt entrenat per Vicente Moreno una màquina de crear volum ofensiu, esclau de la inspiració de Darder i RDT, i li va costar una barbaritat. Va ser abans del descans quan de la connexió dels dos va néixer l’empat. RDT, insistent picant a l’interval entre Araujo i Dest, va rebre una pilota dins l’àrea, va treure-la a la frontal per a Darder (40’), que es va inventar un xut a l’escaire per, amb un golàs, fer l’empat. Just abans, Adama i Ferran Torres, en dues oportunitats consecutives, havien estat a punt d’obrir escletxa, però Diego López en el xut del català i la falta de punteria del valencià amb un cop de cap ho van evitar.

No va fer canviar res el pas pels vestidors i el guió, amb un Barça que, sense saber com desactivar el plantejament dels periquitos, seguia sent incapaç d’enfonsar el seu rival i acumular arribades. Es va trobar un gol, de Gavi, fruit, per descomptat, d’una acció fatalment defensada, que finalment el VAR va invalidar per fora de joc. Un respir per als periquitos, que esperonats per un encès estadi i pel seu duet d’artistes, RDT i Darder, es van avançar. Perquè si l’Espanyol és una calamitat a dins de la seva àrea, tampoc el Barça és que s’hi llueixi, la seva també és de mantega i una errada important d’Eric García, que es va empassar una passada a l’espai del migcampista per al davanter, va originar que RDT (64’) marqués el segon dels blanc-i-blaus.

Havia fet el que semblava més difícil l’Espanyol, remuntar el partit al Barça, però el més difícil per a aquest equip és fer-se fort al darrere, repte que no va saber assolir. Fins al final van endarrerir línies els locals i van intentar que no passés res davant d’uns visitants que van treure tota l’artilleria i van finalitzar amb Dembélé, Adama, Aubameyang, Ferran Torres i Luuk de Jong, protagonista postrem, que va imposar-se dins l’àrea els pocs minuts que va ser a la gespa. En un tram final de partit cardíac, amb l’expulsió de Piqué i Melamed per una picabaralla, el neerlandès ja havia avisat amb un cop de cap que havia marxat per damunt del travesser. Tremolava la defensa blanc-i-blava, en els darrers instants, i va acabar, de nou, condemnada per la seva debilitat quan De Jong (96’), una altra vegada, va fer-se lloc i va ficar amb la testa una centrada d’Adama. Un punt insatisfactori per als dos costats, ja que cap dels dos pot mirar cap amunt en la classificació.