El FC Barcelona es va endur el 45è trofeu Joan Gamper amb una victòria en els penals (3-1) –el temps reglamentari va acabar amb empat a 1– contra el Milan, un dels grans d'Europa que avui dia habita en un esglaó sensiblement inferior mentre intenta rejovenir una plantilla plena de campions, però ja veterana, i amb tota la trajectòria feta des de fa anys. Això sí, aquests veterans encara saben jugar molt bé a futbol i la prova és l'obra d'art del gol d'Inzaghi, que acabaria provocant que el torneig es decidís des dels onze metres. L'equip italià va estar a l'altura de l'esdeveniment i del pes de la seva samarreta, i va obligar els blaugrana a esforçar-se perquè el trofeu Gamper es quedés a casa.

Com sempre, l'equip de Guardiola va sortir des del primer minut a guanyar i a fer gaudir la seva gent, que encara tenia més ganes de gresca després de la presentació oficial de la plantilla i l'entrega del títol de campions de la temporada passada, amb volta d'honor inclosa. El duel també va servir perquè David Villa s'estrenés com a blaugrana amb un gol de clàssic davanter centre en anticipar-se al defensa i rematar una molt bona centrada d'Adriano, l'altre fitxatge, de moment, de la temporada.

Guardiola va apostar per un onze inicial amb Pinto a la porteria, Adriano com a lateral dret –l'altre dia va jugar d'interior–, Abidal a l'esquerra i Puyol i Milito a l'eix. Va confiar, i va fer bé, la plaça de mig centre al jove Jonathan dos Santos, que va demostrar autoritat, classe i coratge per jugar en aquesta posició. El jove mexicà va jugar a un i dos tocs en la majoria d'ocasions i sense complicar-se la vida, tal com requereix aquesta posició i el que li demana el seu tècnic. En el segon temps, va deixar el camp exhaust per l'esforç. Els interiors van ser per a Iniesta i Maxwell, un dels millors en la primera part. A dalt, David Villa es va situar a la banda esquerra, la posició que li tocarà ocupar aquesta temporada, Ibrahimovic al centre i Jeffren a la dreta. La primera part va estar plena de bones intencions, amb combinacions interessants entre Villa, Ibra i Maxwell, però d'ocasions en van haver-hi poquíssimes i la majoria xuts van ser des de la llarga distància. Al suec li van anul·lar un gol per un fora de joc ben assenyalat.

En el minut 1 després de la represa, ja sense Ibrahimovic i amb Villa de davanter centre –Bojan va entrar a l'esquerra–, l'asturià es va estrenar com a golejador blaugrana en rematar una centrada del polivalent Adriano, que en el segon temps va actuar a l'esquerra per l'entrada d'Alves i que es va fer un tip d'assistir els seus companys des d'aquesta banda. En una d'aquestes centrades, Pedro hauria pogut marcar, però Roma va fer una gran aturada. Instants abans, en el minut 21, el Milan havia empatat el partit gràcies a un golàs fabricat entre els eterns Inzaghi i Seedorf. L'holandès va assistir des de lluny i l'italià va engaltar un xut tal com venia a l'escaire.

Tant el Milan com el Barça havien aprofitat els primers minuts de la segona part per continuar fent canvis. El joc blaugrana va guanyar dinamisme, perquè ahir les cames pesaven més que de costum per la intensa calor que feia a Barcelona, i les ocasions no van trigar a arribar. Al marge de la de Pedro, Thiago i Messi, de cap, en van tenir dues de força clares. L'argentí, en l'últim minut, hauria pogut evitar la tanda de penals amb un magistral llançament de falta, però Roma, amb una estirada felina, va treure una pilota que anava a l'escaire.