Sense por de què diran, Sandro Rosell va donar un toc brasiler en la seva primera festa en un trofeu Joan Gamper. Tret dels ritmes del país sud-americà que tant estima el nou president del Barça, l'organització dels actes anteriors al duel contra el Milan tenien força similitud amb els que organitzava l'equip directiu anterior. També quan ell n'era el vicepresident esportiu. Activitats per als més menuts a l'esplanada del Camp Nou, que tant alleugen la feina als pares, i focs d'artifici en la presentació jugador per jugador. Les novetats van ser l'homenatge que es va dedicar a Joan Casals, conegut com l'avi del Barça, que va saltar al camp envoltat pels seus néts per cantar l'himne, i la presència de representants d'algunes penyes –ahir van celebrar el seu 31è congrés– sobre la gespa d'un Camp Nou que ahir gairebé estava ple (96.195 espectadors).

Tal com s'esperava, Messi va ser el jugador més ovacionat quan Manel Vich va cridar el seu nom per la megafonia. L'argentí va ser l'últim a sortir –els primers van ser Hleb i Cáceres– abans que l'speaker fes un aturada per retre un homenatge als campions del món: Pedro, Busquets, Piqué, Villa, Iniesta, Xavi, Valdés i Puyol. Precisament, va ser el capità el primer a iniciar els discursos. Com no podia ser de cap altra manera, tot ambició: «En primer lloc, vull donar la benvinguda als nous fitxatges i a la nova directiva. La temporada ha començat bé i ja tenim un títol, però en volem més, i amb la vostra ajuda ho aconseguirem», va dir Puyol. Després va agafar el micròfon Pep Guardiola per insistir en el seu discurs de cada inici de temporada prometent «esforç al màxim» i desitjant que cada cop que l'afició vingui al camp «s'ho passi bé» i esperançat a poder repetir una temporada com la passada. Per problemes amb el micròfon part del seu discurs no es va sentir amb claredat, però sí la frase final per tancar el parlament: «Que tinguem sort.» Com el títol de la cançó de Lluís Llach, un dels seus autors preferits i, sobretot, un bon amic.

Messi, com no, va ser el més ovacionat i els campions del món van sortir els últims a la gespa