Guardiola promet esforç i es conforma a repetir l'any passat

Sense por de què diran, San­dro Rosell va donar un toc bra­si­ler en la seva pri­mera festa en un tro­feu Joan Gam­per. Tret dels rit­mes del país sud-ame­ricà que tant estima el nou pre­si­dent del Barça, l'orga­nit­zació dels actes ante­ri­ors al duel con­tra el Milan tenien força simi­li­tud amb els que orga­nit­zava l'equip direc­tiu ante­rior. També quan ell n'era el vice­pre­si­dent espor­tiu. Acti­vi­tats per als més menuts a l'espla­nada del Camp Nou, que tant alleu­gen la feina als pares, i focs d'arti­fici en la pre­sen­tació juga­dor per juga­dor. Les nove­tats van ser l'home­natge que es va dedi­car a Joan Casals, cone­gut com l'avi del Barça, que va sal­tar al camp envol­tat pels seus néts per can­tar l'himne, i la presència de repre­sen­tants d'algu­nes penyes –ahir van cele­brar el seu 31è congrés– sobre la gespa d'un Camp Nou que ahir gai­rebé estava ple (96.195 espec­ta­dors).

Tal com s'espe­rava, Messi va ser el juga­dor més ova­ci­o­nat quan Manel Vich va cri­dar el seu nom per la mega­fo­nia. L'argentí va ser l'últim a sor­tir –els pri­mers van ser Hleb i Cáceres– abans que l'spe­aker fes un atu­rada per retre un home­natge als cam­pi­ons del món: Pedro, Bus­quets, Piqué, Villa, Ini­esta, Xavi, Valdés i Puyol. Pre­ci­sa­ment, va ser el capità el pri­mer a ini­ciar els dis­cur­sos. Com no podia ser de cap altra manera, tot ambició: «En pri­mer lloc, vull donar la ben­vin­guda als nous fit­xat­ges i a la nova direc­tiva. La tem­po­rada ha començat bé i ja tenim un títol, però en volem més, i amb la vos­tra ajuda ho acon­se­gui­rem», va dir Puyol. Després va aga­far el micròfon Pep Guar­di­ola per insis­tir en el seu dis­curs de cada inici de tem­po­rada pro­me­tent «esforç al màxim» i desit­jant que cada cop que l'afició vin­gui al camp «s'ho passi bé» i espe­rançat a poder repe­tir una tem­po­rada com la pas­sada. Per pro­ble­mes amb el micròfon part del seu dis­curs no es va sen­tir amb clare­dat, però sí la frase final per tan­car el par­la­ment: «Que tin­guem sort.» Com el títol de la cançó de Lluís Llach, un dels seus autors pre­fe­rits i, sobre­tot, un bon amic.

Messi, com no, va ser el més ova­ci­o­nat i els cam­pi­ons del món van sor­tir els últims a la gespa