En el decàleg de Guardiola una de les coses sagrades és no trair mai el soci. Sap que en el Gamper (excepte força major) les noves incorporacions han de ser titulars, i ahir, en un onze que poc tindrà a veure amb el que diumenge s'estrenarà en la lliga no va prescindir d'un home que possiblement sí que serà titular. David Villa. Tant l'asturià com Adriano van tenir l'oportunitat de debutar davant la seva nova afició com a titulars i cap dels dos va desentonar. El Guaje, que ja havia tingut mitja hora en la tornada de la supercopa contra el Sevilla, va desenfundar el seu fusell i, tot just començar la segona part, va inscriure el selecte nom dels que han debutat marcant en un Gamper. Va ser tot just començar el segon temps. En el primer, va donar una classe magistral del que significa desmarcar-se i obrir espais. Ben enganxat a la banda esquerra (sap que, a diferència de València, aquest serà el seu hàbitat natural i no l'importa) va connectar bé amb Ibrahimovic en el que (en funció de com acabin les negociacions amb el Milan) podria ser l'únic partit que juguin amb la mateixa samarreta. Els molts recursos que té Villa obren un ventall de possibilitats al Barça. Ho va demostrar amb el seu primer gol de blaugrana quan va desmarcar-se i va tornar a dignificar el dorsal set (orfe des de la marxa de Guddy) després d'una excel·lent centrada de l'altre nouvingut. Meritori també el paper d'Adriano. Va jugar una part a cada lateral, fet que deixa clar que Guardiola demana polivalència als fitxatges. El brasiler hi encaixa. Sap que ha de ser vertical en atac i no descuidar la rereguarda. Interpreta bé el missatge. El soci va marxar content amb els dos nous i també amb Jonathan (exhaust pel treball de mig centre), Thiago (el descarament personificat) i Fontàs, tranquil a la defensa.