Els miracles, a Lurdes
El Barça s’acomiada de la Champions en una nit infausta, sense el regal del Viktoria Pilsen a Milà ni tampoc amor propi al Camp Nou
L’equip va sortir a jugar amb l’eliminació consumada, però el 0-3 final contra el Bayern fereix l’ànima. Ara espera el purgatori de l’Europa League
El pes de l’inevitable. El Barça jugarà l’Europa League per segon any seguit. Aquest era l’escenari previsible abans de començar la cinquena jornada d’aquesta fase de grups de la Champions i aquest ha acabat sent el desenllaç. Realisme pur i dur. No hi va haver miracle al Giuseppe Meazza i tampoc el Barça va complir la seva obligació de guanyar contra el Bayern al Camp Nou. Desolació.
Que fos una cosa esperada i assumida amb antelació no li resta dolor. Fa mal. Dol tornar a caure de manera tan prematura de la Champions i dol sobretot veure que continues tan allunyat d’un equip com el Bayern. En el partit a l’Allianz Arena de la segona jornada el Barça va perdre 2-0 però va oferir una versió propera a allò que aspira a ser. Li va faltar bàsicament encert en la rematada en una gran primera part i que l’àrbitre i el VAR haguessin actuat davant el penal de Davies a Dembélé. Però ahir al Camp Nou, res de res. El Bayern de Munic va ser clarament superior. Un Bayern sense Sané, Neuer i Lucas.
La victòria de l’Inter en el partit de la tarda contra el Viktoria Pilsen (4-0) ho va deixar tot aclarit ràpidament. Dzeko era el jugador que més gols havia marcat al conjunt txec a Europa i per al bosnià va ser com un altre dia a l’oficina. Doblet. Cada gol de Dzeko va ser com una fuetada a l’esquena del culer més esperançat. La intriga va durar de fet 35 minuts. Va ser el temps que va tardar Mkhitaryan a marcar l’1-0 a Milà. Lukaku, que tornava de la lesió, hi va posar el llaç.
No hi va haver un resultat favorable a Milà ni tampoc un resultat favorable a Barcelona. Tot va sortir al revés. Però fins i tot encara hauria estat molt més amarg que el Viktoria Pilsen hagués fet un regal al barcelonisme i que el Barça hagués fallat contra el Bayern com així va ser. Hauria estat encara més frustrant. Això entra en el terreny de l’especulació perquè el context hauria estat un altre i la intensitat del Barça, també. Però vaja... Qui no negocia l’esforç és el Bayern. 15 punts de 15 possibles. Una piconadora.
Sortir a jugar conscient que estàs eliminat condiciona clarament. El futbol d’elit és tensió i mentalitat. I el Barça va sortir derrotat mentalment a la gespa. Guanyar era una simple qüestió d’orgull i precisament aquest Barça té ara mateix l’orgull ferit. El cara a cara contra l’Inter, el Real Madrid i el Bayern l’ha deixat malferit.
Al Barça li va faltar amor propi i també futbol. Clara sensació d’impotència contra el campió alemany. El partit contra el Bayern va ser com una visita al dentista. Saps d’entrada que farà mal. Així va ser. L’equip de Nagelsmann va governar el partit amb suficiència. Gran Gnabry i malament Bellerín. El duel Dembélé-Davies va ser un bon divertimento, però com a bloc el Bayern no va mostrar cap fissura.
Gnabry va desarticular el Barça amb dues assistències molt bones que van deixar Bellerín retratat en les fotografies dels dos primers gols. Era el seu primer partit com a titular després de la lesió i ni el rival ni el context eren els millors per una reaparició. En l’acció del primer gol, Gnabry es va inventar una fabulosa passada en diagonal i Sadio Mané va guanyar l’esquena a Bellerín, va marxar per velocitat i va acabar definint picant la pilota suaument en l’un contra un amb Ter Stegen (10’). Xavi va preferir no moure Kounde de l’eix defensiu i a Bellerín se li van veure les costures. També va fallar en el segon. Gnabry va connectar amb Chupo-Moting i Bellerín el va habilitar, quan Kounde va contemporitzar i va fer el pas endavant per intentar deixar Choupo-Moting en fora de joc. El camerunès va acabar definint ras contra un impotent Ter Stegen (31’).
Xavi va apostar pels quatre migcampistes que tan bé van funcionar contra l’Athletic, però el Bayern és el Bayern. El Barça ha perdut els últims sis duels directes contra els alemanys i n’acumula quatre sense ni tan sols marcar-los un gol. El 0-3 final fa mal. Pavard en el minut 94 va clavar l’estocada final.
Sergio Busquets no jugarà l’últim partit contra el Viktoria Pilsen. Complirà cicle de targetes. Totalment anecdòtic. Que tornés a ser xiulat quan Xavi el va substituir, no tant. Alguns futbolistes surten especialment assenyalats del fracàs europeu d’aquest Barça.
L’escena de la plantilla sortint del vestidor amb el partit acabat a demanar perdó davant del gol nord val més que mil paraules. La imatge de la nit.