Al Metropolitano el Barça necessitava guanyar i convèncer. I va fer el més important: guanyar, sumar els tres punts. Ara, convèncer, no ho va aconseguir del tot. I és que l’equip dirigit per Xavi va tornar a mostrar-se inconstant en el seu futbol, va viure a mercè de l’Atlético durant molts minuts, sostingut, sobretot, per Araujo, una benedicció al darrere, i, desnaturalitzat per complet, va patir una barbaritat. De fet, en l’últim sospir, en el minut 95, el central uruguaià va salvar la victòria, traient un peu sobre la línia de gol en un xut a boca de canó de Griezmann que ja havia superat Ter Stegen i que al feu colchonero ja es cantava. A l’equip blaugrana li va tocar, doncs, sobreviure, cosa que està fent ja habitualment, i que per una banda no és bona notícia perquè indica que el grup no carbura del tot. Però en canvi, per una altra banda, sí que se’n pot fer la lectura positiva, ja que també mostra que té capacitat per serrar les dents i competir quan van mal dades. El cas és que va vèncer i va assolir un triomf transcendental que li permet posar-se líder en solitari, amb tres punts d’avantatge sobre el Real Madrid. I, és clar, des del primer lloc de la classificació sempre és més fàcil créixer.

Perquè el conjunt blaugrana ho ha de fer. Ho palesa en cada enfrontament. Sense Lewandowski, ahir Xavi va ajustar encara més el seu plantejament habitual i, amb Ansu Fati de 9, va posar alhora Sergio Busquets, Pedri, Gavi i Frenkie de Jong, quatre migcampistes. És la falta de joc per dins, que els interiors puguin rebre entre línies, un dels principals problemes que té el conjunt culer, i el tècnic va intentar solucionar-ho amb aquesta fórmula, que alliberava més Pedri quan l’equip tenia la pilota. I, amb Dembélé, fixant per la dreta, i a la rereguarda, la millor defensa que ara mateix pot alinear, formada per Kounde, Araujo, Christensen i Balde, el pla li va funcionar. Només mitja hora, això sí. Durant aquest tram inicial, el Barça va combinar, va generar arribades i va trobar Pedri sovint. Així va arribar el gol, que va ser el definitiu, quan el canari va rebre al mig del camp entre tres rivals, va fintar i va conduir de forma fenomenal, va passar per a Gavi dins de l’àrea i aquest va descarregar per a Dembélé (22’), que va marcar amb un xut creuat. Pintava bé la nit per als blaugrana, que tenien el partit on volien contra un Atlético molt endarrerit i incapaç de desplegar-se.

El gol i el que estava passant va fer canviar d’idea Simeone, que va fer pressionar a dalt els seus, i l’enfrontament va canviar del tot. Des d’aquest moment el joc va passar a disputar-se a terreny del Barça, que no va saber com desfer-se d’aquesta pressió i es va fer un fart de perdre pilotes, tant intentant treure la pilota en curt com en llarg. Fins al descans, l’Atlético va crear múltiples ocasions que només la mala punteria de Llorente, Griezmann, Giménez i Reinildo va impedir que es convertissin en l’empat.

Res va canviar en el segon temps, que va ser pràcticament un calvari per als culers. L’equip dirigit per Xavi no aconseguia ajuntar-se a terreny rival, per encadenar-hi passades, i l’únic argument que va trobar per desfer-se de l’aclaparament colchonero va ser la pilotada llarga buscant Dembéle. Se’n va sortir prou bé, el francès, en aquest rol, i en una d’aquestes va aconseguir plantar-se davant d’Oblak i rematar al pal. Però aquesta resposta que consistia a buscar Dembélé, només suposava un alleujament momentani, ja que quan el 7 no aconseguia finalitzar la jugada, l’equip estava desendreçat, no podia recuperar la pilota i li tocava defensar una altra vegada. Tampoc els canvis: van entrar Ferran Torres –que va acabar expulsat per una baralla amb Savic–, Kessie, Raphinha, Marcos Alonso i Sergi Roberto van canviar el guió, i l’equip va acabar demanant l’hora. Sort en va tenir de l’imperial Araujo, i també de Christensen, molt sobri, com Kounde, que van fer subsistir el grup en els moments més delicats. Finalment, tres punts vitals, de molt mèrit, dels que donen lligues, com diu el tòpic, però que no poden amagar que els culers estan obligats a millorar, ja que amb la versió oferta ahir al camp roig-i-blanc el més normal hauria estat empatar o perdre.