El Barça va estar poc intens a Madrid en el clàssic de la lliga. La sen­sació era que va fal­tar ànima. Un dels juga­dors que la va apor­tar, entrant en la segona mei­tat, va ser Gavi. Va treure la fe i l’amor propi que havien fal­tat. D’una recu­pe­ració seva, plena de coratge, en va sor­gir l’únic gol blau­grana al Ber­nabéu. En la final en què Xavi havia exi­git gana i ambició, inne­go­ci­a­bles, el Barça les va mos­trar. I Gavi repre­senta a la per­fecció aquests con­cep­tes, no només ahir, sinó en cada par­tit en què ves­teix la samar­reta del seu club.

Amb 18 anys, la per­so­na­li­tat de Gavi és bru­tal. Jugant com un veterà con­tra dos dels millors mig­cam­pis­tes de la dar­rera dècada, Kroos i Modric, el par­tit del de Los Pala­cios con­tra els blancs va ser excep­ci­o­nal. Ell va ser pro­ta­go­nista en els tres gols del Barça. Va mar­car el pri­mer, el que va obrir el camí d’una victòria per recor­dar, apro­fi­tant la pas­sada de Lewan­dowski i defi­nint a la per­fecció (33’). Un cop més, Gavi va peto­ne­jar-se l’escut. Ho fa sem­pre que marca. Sem­pre deixa clar que només estima el Barça. Encara abans del des­cans, va inter­can­viar-se els papers amb el polonès i li va rega­lar el 0-2 (45’). Ja en la segona part, el 0-3 va por­tar al 100% la seva firma. Gavi va recu­pe­rar la pilota que va ini­ciar la tran­sició ofen­siva conduïda per Lewan­dowski. El 9 li va tor­nar l’esfèrica en el moment just i el de Los Pala­cios va veure l’arri­bada del seu gran soci i amic Pedri perquè tanqués la gole­jada (69’). De fet, els dos dar­rers Gol­den Boy van ser subs­tituïts alhora, fonent-se en una abraçada i rebent l’ovació de l’estadi. Pre­sent i futur. Reno­vat fins al 2026, però encara amb fitxa del filial pel fair play finan­cer, el Barça ha de cui­dar-lo com un dels tre­sors més pre­uats que té.

Gavi, com no podia ser d’una altra manera, va ser esco­llit millor juga­dor del par­tit. “Estic molt feliç per haver acon­se­guit el pri­mer títol. Ho estava desit­jant des que vaig debu­tar”, va expli­car a la sala de premsa. De poques parau­les, Gavi va dei­xar clar com és. “Sem­pre intento donar-ho tot per l’equip. Estic con­tent pel gol i les assistències, però sobre­tot per la victòria. Em veig bé, però em queda molt per millo­rar.” El seu entre­na­dor, Xavi, només va poder dedi­car-li bones parau­les. “Ens emo­ci­ona a tots quan el veiem com­pe­tir així. Hi posa una ànima, un cor i un caràcter que con­ta­gia l’equip. Amb 18 anys, té una capa­ci­tat de lide­ratge innata, li surt de dins. Que no freni, perquè no té sos­tre aquest noi”, va dir el tècnic. L’únic super­vi­vent del Barça de Guar­di­ola, Ser­gio Bus­quets, també va des­fer-se en elo­gis cap al 30 blau­grana. “És un ani­mal com­pe­ti­tiu. Tant de bo mar­qui una època en el Barça”, va afir­mar a Movis­tar. L’època de Gavi ja ha començat. Per molts anys més.