És emocionant sempre que un equip de categoria inferior es veu les cares amb un colós. Això mateix farà demà el Ceuta amb el Barça en la copa, en els vuitens de final, als quals ha accedit després d’eliminar l’Eivissa i l’Elx. Per a l’equip ceutí serà una festa, i encara més tenint en compte la mala situació que passa en la lliga, on és cuer del grup 1 de primera FEF. Un dels jugadors més importants del conjunt i que a més és culer és Ñito González (Algesires, Cadis, 1992), que parla amb aquest diari a les portes del matx.
Vostè ara viu exclusivament per al futbol.
Sí, ara sí. Abans ho compaginava amb el negoci familiar, que és un forn de pa. El que passa és que amb el canvi de la competició a primera federació el nivell ja va passar a ser molt exigent i era impossible fer les dues coses. Aquesta categoria ja és professional i m’hi dedico plenament.
Quant fa que va deixar el forn de pa?
Pràcticament un any. Abans ajudava el meu pare als matins repartint pa, i després a la tarda anava a entrenar-me, però va arribar un punt en què no ho podia fer i vaig decidir deixar-ho. Vaig pensar que havia d’aprofitar aquests anys, perquè ja no tornen.
Ho està disfrutant.
M’ho prenc com un privilegi, després d’estar tota la meva vida esportiva compaginant el futbol i la feina, ara poder-me dedicar només al futbol, sí que ho estic disfrutant. Intento gaudir al màxim de cada entrenament, cada partit i aprofitar tot el que es pugui, perquè és molt maco el futbol.
És el seu primer curs al Ceuta. Els desplaçaments tenen pinta de ser complicats, ja que els toca desplaçar-se a Andalusia, que ho tenen més a prop, a Madrid, Extremadura i Galícia. Com són els viatges?
Els desplaçaments són una mica peculiars perquè per a qualsevol partit a fora hem d’agafar el ferri, que ens porta de Ceuta a Algesires (Cadis) i triga una hora, i després unes quantes hores d’autobús, a menys que es pugui agafar una combinació d’algun vol Màlaga-Madrid, per exemple. A Galícia encara no hi hem anat. És una mica diferent, però hi estem acostumats, ho fem cada dues setmanes i cap problema, no és cap excusa.
Demà no s’hauran de desplaçar. Contra el Barça juguen a casa. Com està vivint les hores prèvies?
Amb moltes ganes. Després dels mals resultats que estem tenint en la lliga, aquest enfrontament contra el Barça en la copa ens il·lusiona.
M’ho diu vostè, en la lliga no acaben de rutllar. Un dia com aquest deu ser un desfogament.
En ser una altra competició totalment diferent, desconnectes una mica d’aquesta dinàmica tan dolenta que tenim en la lliga. Es viu, tot plegat, d’una altra manera, és clar.
Segur que al vestidor no s’expliquen com poden anar tan bé en la copa i, en canvi, en la lliga no aconseguir enlairar-se.
Sí. Al final quan es donen aquests resultats ho parlem amb els companys... que fem bons partits però les coses no surten i després en la copa som capaços d’eliminar equips tan forts com ara l’Eivissa, de segona, o l’Elx, de primera.
El partit contra el Barça representa una ocasió única?
Quan ets en aquestes categories és complicat enfrontar-te a aquests equips i t’ho prens amb il·lusió i amb aquestes ganes que li comento. Venim, a més, d’eliminar equips potents i ara ja ens ho creiem. Ens toca el Barça, que l’altre dia va guanyar la supercopa, però ens ho creiem. Tot pot passar.
Es veuen amb possibilitats, doncs.
Som un equip que proposa, que ho intenta, que fem moltes coses bé. En la lliga no ens està anant bé, però pensem que tot pot passar. És a partit únic, al nostre camp, amb la nostra gent, ells també poden tenir un mal dia... no podem renunciar a res.
Què li sembla aquest Barça?
Amb l’arribada de Xavi i els fitxatges, aquest any s’està veient una altra cosa. En la lliga ho estan fent molt bé, en la Champions amb les baixes no van tenir sort, però l’altre dia en la supercopa es va veure contra el Madrid que van ser molt superiors i que estan canviant les coses i millorant. Però també poden tenir un dia dolent, com li deia, amb el viatge de l’Aràbia Saudita, la victòria... ens hem de centrar en nosaltres, intentar aprofitar les nostres oportunitats i... qui sap? Això és futbol i mai se sap.
Hi ha algun jugador a qui li faci especialment gràcia enfrontar-se?
Soc seguidor del Barça des de petit. No fanàtic, però sí que soc més simpatitzant del Barça que no pas de cap altre equip. Ara comencen una nova era. Ja no hi ha Xavi, Iniesta, Messi i la resta, però els nois joves d’ara estan demostrant que tenen un futur enorme. Pedri, Gavi, Balde, a qui l’any passat vaig enfrontar-me contra el filial quan jo jugava al Linense; són jugadors amb moltíssima projecció i és molt maco jugar contra ells.
No sé si quan va jugar contra ell va pensar que Balde un any després seria mundialista i titular en el Barça.
Com ell, en aquell grup ja hi havia jugadors en dinàmica del primer equip com ara Jutglà i també Abde, i ja els havia vist i sabia el potencial que tenien. És clar, no penses que ho faran tan de pressa, com és el cas de Balde, que la temporada passada era a primera federació i en aquesta està competint contra els millors i, a més, fent actuacions molt bones.
També és cert que sovint es pensa que a la primera FEF hi ha menys nivell del que hi ha en realitat.
Crec que amb el canvi de format el nivell de la categoria ha augmentat. Evidentment no és comparable a una primera divisió, però el nivell ha pujat. Hi ha clubs històrics i d’altres de molt competitius. Nosaltres som recent ascendits i és difícil també adaptar-s’hi, però la lliga és molt competitiva i tothom guanya qualsevol.
I l’ambient a Ceuta quin és?
Molt bo. Tot i la situació que tenim en la lliga, l’afició s’està comportant de primera, ens dona suport i ens anima i hi ha molta il·lusió. Hi haurà un ple absolut al camp i intentarem fer-ho el millor possible perquè ells també puguin disfrutar del partit.