Un episodi molt repetit

“No ens dona per gua­nyar la Cham­pi­ons.” La frase la va pro­nun­ciar Leo Messi, ales­ho­res capità del Barça, en una entre­vista l’any 2020. L’equip venia d’enca­de­nar qua­tre eli­mi­na­ci­ons euro­pees con­tra l’Atlético de Madrid (2016), el Juven­tus (2017), el Roma (2018) i el Liver­pool (2019). Espe­ci­al­ment dolo­ro­ses van ser les dues dar­re­res, després que l’equip es deixés remun­tar a domi­cili dos resul­tats molt favo­ra­bles. Pata­ca­des que evi­den­ci­a­ven que els blau­grana no esta­ven a l’altura en les grans cites en la Cham­pi­ons, fut­bolísti­ca­ment i men­tal­ment. Superats un cop rere un altre. Mesos després, amb la represa post­pandèmica, va arri­bar l’esto­cada defi­ni­tiva amb el 2-8 con­tra el Bayern de Munic, la humi­li­ació més gran d’una gene­ració lide­rada per l’argentí i que havia aixe­cat tres ore­llu­des entre el 2009 i el 2015. En el seu dar­rer any al Camp Nou seria el seu futur club, el PSG, l’encar­re­gat d’empènyer el Barça fora de la màxima com­pe­tició euro­pea en els vui­tens de final amb un 1-4 a casa que era un déjà-vu dels mal­sons de les últi­mes tem­po­ra­des.

Al Barça no li donava per aixe­car la Cham­pi­ons, però ni tan sols per com­pe­tir con­tra els grans. Ni tan sols per gua­nyar-se el dret a dis­pu­tar la fase final. Els dos últims cur­sos s’ha tor­nat a cons­ta­tar amb les eli­mi­na­ci­ons en la fase de grups, aca­bant rele­gats a la segona com­pe­tició euro­pea, l’Europa Lea­gue. La tem­po­rada pas­sada l’equip només va poder gua­nyar con­tra el Dinamo de Kíiv, el rival més feble. Va mar­car només dos gols i en va encai­xar nou, i es va veure clara­ment superat pel Bayern de Munic i el Ben­fica. Ni Xavi va obrar el mira­cle quan va arri­bar amb dos par­tits encara per jugar-se. De fet, va topar amb una altra rea­li­tat: el Barça tam­poc estava pre­pa­rat per gua­nyar l’Europa Lea­gue. Va eli­mi­nar el Nàpols amb una victòria sol­vent a Itàlia, sí, però va patir con­tra el Gala­ta­sa­ray i va sucum­bir con­tra la marea ale­ma­nya de l’Ein­tracht.

Mal­grat tot, la tem­po­rada havia dei­xat alguns brots verds, i les incor­po­ra­ci­ons de l’estiu per­me­tien al bar­ce­lo­nisme ser més opti­mista. Va ser un miratge. El Bayern i l’Inter de Milà posa­ven a prova el nou pro­jecte de Xavi, Lewan­dowski i com­pa­nyia. I tam­poc va ser pos­si­ble. El Barça va com­pe­tir durant qua­ranta-cinc minuts a Munic i va ser per­ju­di­cat a Milà, però no va com­plir ni va apro­fi­tar els seus moments i va dei­xar esca­par uns punts tan valu­o­sos que tocava tor­nar a dir adeu a la Cham­pi­ons i hola a l’Europa Lea­gue. Al davant, tot un Manc­hes­ter Uni­ted en alça i que va demos­trar estar més pre­pa­rat en aquests assalts.

Entre el curs pas­sat i aquest, el Barça ha jugat vint par­tits a Europa, dotze de Cham­pi­ons i vuit d’Europa Lea­gue. El balanç pre­o­cupa: sis victòries, sis empats i vuit der­ro­tes. Ja no només es tracta del Bayern, l’Inter o el Uni­ted, sinó que també li ha cos­tat con­tra rivals de menys pes. De fet, qua­tre dels tri­omfs han estat estèrils, ja que no van ser­vir per superar la fase de grups de la Cham­pi­ons: els dos con­tra el Dinamo de la tem­po­rada pas­sada i els dos con­tra el Vik­to­ria Pil­sen enguany. Les altres victòries van ser con­tra el Nàpols i el Gala­ta­sa­ray, que en aquest cas sí que van ser­vir per pas­sar de fase en l’Europa Lea­gue. “L’any pas­sat no ens donava per com­pe­tir, aquest sí. Hem de millo­rar. La tem­po­rada que ve tin­drem una altra opor­tu­ni­tat, espe­rem que en la Cham­pi­ons. Hem d’apren­dre dels errors i tor­nar amb més força”, deia Xavi en roda de premsa. Autocrítica i molta feina per tal que les eli­mi­na­ci­ons euro­pees dei­xin de ser una rutina.