Un episodi molt repetit
El Barça torna a encadenar una ensopegada europea, multiplicada els darrers dos anys amb l’adeu en la fase de grups de la Champions
Caure a Europa ha deixat de sorprendre per convertir-se en un fet massa habitual
“No ens dona per guanyar la Champions.” La frase la va pronunciar Leo Messi, aleshores capità del Barça, en una entrevista l’any 2020. L’equip venia d’encadenar quatre eliminacions europees contra l’Atlético de Madrid (2016), el Juventus (2017), el Roma (2018) i el Liverpool (2019). Especialment doloroses van ser les dues darreres, després que l’equip es deixés remuntar a domicili dos resultats molt favorables. Patacades que evidenciaven que els blaugrana no estaven a l’altura en les grans cites en la Champions, futbolísticament i mentalment. Superats un cop rere un altre. Mesos després, amb la represa postpandèmica, va arribar l’estocada definitiva amb el 2-8 contra el Bayern de Munic, la humiliació més gran d’una generació liderada per l’argentí i que havia aixecat tres orelludes entre el 2009 i el 2015. En el seu darrer any al Camp Nou seria el seu futur club, el PSG, l’encarregat d’empènyer el Barça fora de la màxima competició europea en els vuitens de final amb un 1-4 a casa que era un déjà-vu dels malsons de les últimes temporades.
Al Barça no li donava per aixecar la Champions, però ni tan sols per competir contra els grans. Ni tan sols per guanyar-se el dret a disputar la fase final. Els dos últims cursos s’ha tornat a constatar amb les eliminacions en la fase de grups, acabant relegats a la segona competició europea, l’Europa League. La temporada passada l’equip només va poder guanyar contra el Dinamo de Kíiv, el rival més feble. Va marcar només dos gols i en va encaixar nou, i es va veure clarament superat pel Bayern de Munic i el Benfica. Ni Xavi va obrar el miracle quan va arribar amb dos partits encara per jugar-se. De fet, va topar amb una altra realitat: el Barça tampoc estava preparat per guanyar l’Europa League. Va eliminar el Nàpols amb una victòria solvent a Itàlia, sí, però va patir contra el Galatasaray i va sucumbir contra la marea alemanya de l’Eintracht.
Malgrat tot, la temporada havia deixat alguns brots verds, i les incorporacions de l’estiu permetien al barcelonisme ser més optimista. Va ser un miratge. El Bayern i l’Inter de Milà posaven a prova el nou projecte de Xavi, Lewandowski i companyia. I tampoc va ser possible. El Barça va competir durant quaranta-cinc minuts a Munic i va ser perjudicat a Milà, però no va complir ni va aprofitar els seus moments i va deixar escapar uns punts tan valuosos que tocava tornar a dir adeu a la Champions i hola a l’Europa League. Al davant, tot un Manchester United en alça i que va demostrar estar més preparat en aquests assalts.
Entre el curs passat i aquest, el Barça ha jugat vint partits a Europa, dotze de Champions i vuit d’Europa League. El balanç preocupa: sis victòries, sis empats i vuit derrotes. Ja no només es tracta del Bayern, l’Inter o el United, sinó que també li ha costat contra rivals de menys pes. De fet, quatre dels triomfs han estat estèrils, ja que no van servir per superar la fase de grups de la Champions: els dos contra el Dinamo de la temporada passada i els dos contra el Viktoria Pilsen enguany. Les altres victòries van ser contra el Nàpols i el Galatasaray, que en aquest cas sí que van servir per passar de fase en l’Europa League. “L’any passat no ens donava per competir, aquest sí. Hem de millorar. La temporada que ve tindrem una altra oportunitat, esperem que en la Champions. Hem d’aprendre dels errors i tornar amb més força”, deia Xavi en roda de premsa. Autocrítica i molta feina per tal que les eliminacions europees deixin de ser una rutina.
De les disset porteries a zero en la lliga a la fragilitat a Europa
El Barça lidera amb consistència i regularitat la lliga, el títol prioritari i pel qual l’equip centrarà els cinc sentits mentre les semifinals de la copa contra el Madrid ho permetin. Tot i això, l’equip blaugrana ha guanyat molts partits gràcies al treball defensiu. Aquest curs, els de Xavi sumen set victòries en lliga per la mínima (1-0 o 0-1). Enfrontaments que no ha sabut tancar, en què el rival ha tingut ocasions i ha merescut marcar, però el mur defensiu ha donat molts punts al Barça. Ter Stegen ha recuperat la seva millor versió i compta amb Kounde, Araujo, Christensen i Balde, la defensa titular d’aquest Barça, com a grans escuders. Eric Garcia –titular en l’inici de la lliga–, Marcos Alonso i Jordi Alba també han complert quan han estat titulars. El Barça ha encaixat només set gols en lliga en vint-i-dos partits jugats. El Madrid (3), la Real Sociedad, l’Osasuna, l’Espanyol –de penal– i el Betis –en pròpia porteria– han estat els únics equips que han pogut batre Ter Stegen, que ha estat disset partits sense encaixar.
A Europa la cosa canvia. El conjunt blaugrana no ha mantingut la porteria a zero en cap dels vuit enfrontaments disputats. El Bayern en va fer cinc, el Viktoria Pilsen en va fer tres, i l’Inter i el Manchester n’han marcat quatre cadascun. La fortalesa defensiva desapareix a Europa, on la fragilitat s’apodera dels de Xavi. I no és novetat, ja que la temporada passada també va encaixar tres golejades en la fase de grups (3-0 a Munic i Lisboa i 0-3 a casa contra els bavaresos) i va veure com el Nàpols (3), el Galatasaray (1) i l’Eintracht de Frankfurt (4) també eren capaços de perforar la porteria de Ter Stegen. La versió del Barça en la lliga i la versió del Barça a Europa. Unes diferències que han quedat paleses una vegada més.
L’equip paga les absències de jugadors clau en els partits decisius
No és excusa. És evident que el Barça ha de millorar molt per afrontar els enfrontaments europeus amb possibilitats, però la sort no l’ha acabat d’acompanyar. L’equip va haver de jugar el doble duel contra l’Inter de Milà, clau en la lluita per al segon lloc de grup de la Champions, sense els seus líders en defensa: Araujo i Kounde, que es van lesionar durant l’aturada de seleccions del setembre. A més, un jugador actualment indiscutible com Christensen també va perdre’s el partit contra els italians a casa. A Old Trafford, el Barça s’hi va plantar sense dos dels jugadors més determinants de l’equip: Pedri i Gavi. L’equip, que tampoc tenia Dembélé, els va trobar a faltar, sobretot en una segona meitat en què no es va saber fer circular la pilota com en el primer temps i en què el United els va passar per sobre.
El Manchester United tenia un pla B preparat a la banqueta, el Barça no
El fons d’armari del qual tant s’havia parlat a principi de curs va desaparèixer a Old Trafford. Amb tres baixes importants, els recursos van minvar. Xavi ni tan sols va esgotar els cinc canvis. Va fer entrar els dos únics revulsius ofensius del primer equip, Ferran i Ansu, a banda de Marcos Alonso per un tocat Araujo, amb qui el tècnic va ser prudent. Els altres sis suplents eren els dos porters –Iñaki Peña i Arnau Tenas–, Eric Garcia, Jordi Alba i dos futbolistes del filial, Marc Casadó i Pablo Torre. En canvi, van ser els homes de refresc els que van activar el Manchester United. L’entrada d’Antony i de Garnacho van fer canviar la manera de jugar dels ‘red devils’ respecte de quan tenien un punta de referència com Weghorst. Especialment decisiva va ser l’entrada del brasiler, que acabaria marcant el 2-1.
