Aquí no se l’havia oblidat
Graham Hansen, la gran absent en premis com ara la Pilota d’Or, va reaparèixer amb un ‘hat-trick’ i l’ovació del Johan Cruyff
Jugadora determinant en aquest Barça, és un reforç de luxe per afrontar el retorn a la Champions
Es flairava que seria un diumenge especial a l’Estadi Johan Cruyff. Sota un sol més propi de la primavera que de finals d’hivern, el Barça tornava a casa un mes després de l’última vegada. Un diumenge festiu. Les The Best oferien el premi a l’afició i a la convocatòria hi havia dos noms que la gent esperava amb candeletes un cop superades les seves lesions: Jana Fernández, inactiva durant l’últim any, i Caroline Graham Hansen, una jugadora essencial en aquest Barça; la futbolista més desequilibrant quan agafa la pilota i comença a córrer per la banda. Desbordament, regats, velocitat, definició. Qualitat que desprèn per cada porus de la pell. Decisiva en el triplet del 2021 –amb gol a Göteborg inclòs– i una de les grans armes del curs passat, amb una obra d’art al Camp Nou contra el Wolfsburg per encarrilar el pas a la final de Torí, Graham Hansen és un argument de pes per conquerir la Champions, si està al 100%.
Malgrat tot això, però, la noruega és la gran oblidada en els premis individuals. No ocupa podis. De fet, ni tan sols forma part de la llista de candidates a reconeixements com ara la Pilota d’Or. Absent el 2021 i el 2022, Hansen sempre deixa clar que això no li importa. Ella només pensa en el bé de l’equip. Un equip pel qual es deixa la pell. Repeteix a cada publicació a les xarxes que ella és culer. És una més de tota la família barcelonista, que diumenge tenia ganes de tornar-la a gaudir. Perquè l’afició no l’havia oblidat. Recordava cada moviment, cada retall i cada jugada marca de la casa que ha regalat des que va aterrar a Barcelona. Però sí que l’havia enyorat molt. Quatre mesos llargs d’espera i 21 partits d’absència –14 de lliga, 4 de Champions, 2 de supercopa i 1 de copa–. Des d’aquelles llàgrimes a Malmö, fins al minut 65 del duel contra el Vila-real, quan va substituir Pina. El Johan Cruyff la va ovacionar i ella va tornar els aplaudiments amb un somriure tímid. Una timidesa lluny de l’atreviment que ensenya a la gespa.
Per la porta gran
Cinc minuts. És el temps que va necessitar Graham Hansen per tornar a fer les delícies del món del futbol i deixar clar que ha tornat al 100% i amb ganes de tot. La noruega havia marcat tres gols abans de la lesió –Granadilla, Madrid CFF i Betis–, els mateixos que va firmar en els 25 minuts que va disputar contra el Vila-real. I no van ser gols qualssevol, ja que el primer i l’últim van ser de bella factura, amb dues jugades marca de la casa superant cada rival que se li creuava pel camí. L’alegria de Hansen era la de les seves companyes, que van anar corrents a celebrar-ho amb ella, i la de les 5.026 persones que van poder veure el seu retorn.
La recuperació de Graham Hansen, i també la de Jana, Cata o Engen, és la millor de les notícies per a l’entrenador blaugrana, Jonatan Giráldez. El mes de març es presenta emocionant. La Champions torna tres mesos després d’aquell Barça-Rosengard, i ho fa amb l’eliminatòria dels quarts de final contra la Roma, amb anada en terres italianes (21 de març) i tornada al Camp Nou (29 de març). Entremig, un Barça-Madrid (25 de març) que pot servir per deixar la lliga pràcticament sentenciada –les blaugrana tenen cinc punts més que les blanques–. Només Mariona, sense data de retorn, i Alèxia, que ja toca pilota, ocupen una infermeria que ha tingut overbooking en les últimes temporades.
