Gavi té un problema. La campanya engegada des de Madrid ja fa setmanes contra el dorsal 30 del Barça ha reeixit. Gavi és pura intensitat, adrenalina i amor propi. Grans virtuts. Però s’ha venut el discurs que Gavi juga brut i alguns ho han comprat. La falsedat està guanyant perillosament massa adeptes. El missatge s’ha estès com una taca d’oli i alguns ja actuen per inèrcia, induïts pel soroll i influenciats per un verinós corrent d’opinió que neix des de la mentida. Pulido Santana ha estat l’últim a caure en el parany. La groga que li va mostrar el col·legiat canari en el minut 1 de partit no s’explica des de cap altra òptica. Gavi va cometre una falta al mig del camp sobre Enes Ünal en la seva primera acció del partit i a Pulido Santana se li va escapar la mà. No va existir el colpeig. No hi va haver mala fe. Gavi no va fer avortar cap acció de perill del Getafe. Va ser una simple pugna cos a cos per tenir la pilota. Intensitat. Futbol, vaja. Error arbitral.

La groga va ser un càstig abusiu i no menor, perquè va desactivar Gavi per a la resta del partit. Cohibit per l’amenaça de l’expulsió, Gavi no va ser Gavi. La lesió de Sergi Roberto va ser l’altre factor no previst en un inici de partit accidentat per al Barça a Getafe. Eric va entrar per Sergi Roberto en el minut 18 i va actuar com a lateral fins al minut 35. Allà Xavi va decidir fer marxa enrere. Kounde es va situar al lateral, com és habitual, i Eric es va col·locar a l’eix amb Araujo. Com havia assenyalat Xavi en la prèvia del partit, ahir no era un dia per fer invents. Era un dia per tancar una mica el títol de lliga. Però l’empat al Coliseum deixa males sensacions.

Xavi va rectificar a temps amb la ubicació d’Eric, però va sorprendre col·locant des de l’inici Balde com a extrem, amb Alba al darrere. Ni Ferran ni Ansu viuen un bon moment, però en la visita a Getafe, contra un equip que juga amb línia de cinc al darrere i deixa pocs forats, potser sí que hauria estat millor jugar amb un tercer atacant en lloc d’usar la carta de Balde.

Mercenaris forjats en mil batalles com Damián Suárez van jugar el seu partit particular. Pulido Santana va exposar Gavi amb la groga inicial i Damián s’hi va recrear. En el minut 9, ja li va buscar les pessigolles a la recerca de la segona groga, però el futbolista del Barça no va caure a la trampa. Va ser una sort que el Barça acabés amb onze futbolistes, perquè Damián va provar sort en cada contacte amb Gavi.

No va ser un bon partit del Barça. La falta de gol comença a preocupar en aquest esprint final. Feia trenta anys que el Barça no enllaçava dos 0-0 en la lliga. I en feia divuit que no acumulava dos partits oficials seguits amb aquest resultat. Des de l’abril del 2008. Els empats sense gols contra el Getafe i el Girona han centrat el focus en un Lewandowski minvat físicament. Amb el d’ahir, el Barça ja acumula tres partits sense marcar, perquè en la copa tampoc ho va fer en el 0-4 contra el Madrid. Inquietant.

Raphinha i Balde haurien pogut trencar la sequera, però el pal ho va impedir. El Getafe es va salvar en el minut 25. Ter Stegen va servir en llarg, Lewandowski no va arribar a tocar la pilota amb el cap però va atraure Domingos Duarte i Raphinha se’n va beneficiar i va marxar sol pel carril del mig. El brasiler es va plantar davant David Soria, però el xut es va estavellar al pal. El refús el va caçar Balde, però va topar amb el mateix pal. Mala sort, poques idees i el Madrid, ara, a 11 punts.