La lesió i el redebut, o com li vulguis dir, és una pantalla superada. Ha estat un procés llarg, difícil, i no em cansaré mai d’agrair el suport rebut de moltes persones que han format part del procés de recuperació. El dia del retorn va ser un dia molt especial. Després d’estar un any sense jugar, poder tornar a fer el que més m’agrada, davant de l’afició, davant de la família... va ser molt important. Al cap i a la fi parlem d’una lesió molt complicada. Per sort o per desgràcia el fet d’haver pogut compartir pors i incerteses en fases del procés amb companyes que en aquell moment estaven passant pel mateix, com la Bruna, la Cata i l’Alèxia, ha estat un punt de suport important. Ens hem ajudat molt totes.

Alèxia, durant tot aquest temps que ha estat de baixa, ha continuat exercint com a capitana. És la millor jugadora del món i a nivell intern és una guia molt important per al vestidor. Totes tenim ganes que torni.

[Riu] Segur. Ho mereix.

Iniesta?

Era petita però recordo perfectament aquell gol d’Andrés a Stamford Bridge. L’hem vist repetit en infinitat d’ocasions amb els anys, però tinc gravat el dia, sí. Estàvem a casa d’uns amics amb el meu pare. El meu germà encara molt petit. Un amic del meu pare, amb l’excitació del gol, va donar una puntada de peu a un moble i va acabar tot enguixat [riu]. Es va trencar la cama. Ara ho recordem tots com una anècdota divertida. Tinc un record molt clar d’aquell partit i aquell gol. La família sempre hem estat molt culers, ho hem mamat des de petits a casa.

Jugar en aquests estadis tan mítics és un regal i alhora és un acte de justícia. Parlem d’igualtat al cap i a la fi. Són estadis on el nostre club, amb l’equip masculí, hi ha viscut grans nits. També venim de jugar a l’Olímpic on es va aixecar aquella Champions del 2009... Són records especials per a tots els culers, i ara em sento molt feliç de poder crear també els nostres moments.

Vaig gaudir moltíssim aquella final. El fet de marcar en el primer minut de partit i el 0-4 amb 36 minuts va permetre-ho viure-ho d’una manera més relaxada i gaudir més de tot allò. Ara seria un error pensar que ens trobarem un Chelsea similar. És un Chelsea més madur que en la final del 2021. Serà una eliminatòria molt dura. Acaba d’eliminar l’Olympique de Lió i està enfortit en l’aspecte anímic.

Allò va ser molt dur. A diferència de Göteborg, que per les restriccions per la covid no va poder viatjar l’afició, a Torí sí que s’hi va desplaçar molta gent, i no els vam poder retornar tot el suport amb el títol. Ara estem en unes altres semifinals, ho tenim novament molt a prop, i l’objectiu és treure’ns l’espineta que portem clavada des de la temporada passada. Volem aquesta Champions.

Si ens haguéssim trobat l’Olympique a semifinals, la mentalitat seria la mateixa, perquè l’objectiu no canvia: volem ser a Eindhoven.

No m’esperava que el Lió quedés fora, sincerament, però el Chelsea porta tota la temporada demostrant un alt nivell.

Veig el Barça amb capacitat d’igualar el que ha fet el Lió, sí, i tant. Aquest escut és molt gran. Hem jugat ja tres finals, ara tornem a estar en unes semifinals per cinquena vegada consecutiva, i és cert que només hem guanyat una Champions. Però el mur ja l’hem enderrocat i ara l’objectiu és guanyar més títols. Estem en el camí correcte.

És clar. Totes dues som molt joves. Crec que el nostre rol ha crescut i tenim marge per seguir creixent. L’ambició és primordial.

Són jugadores de molt de nivell. Però suposo que elles miren la nostra plantilla i també els genera un cert respecte. Totes elles ja hi eren el 2021 en aquella final de Göteborg, sí. Haver guanyat aquella final ens dona ara un plus de confiança contra elles.

Competir amb la gent que has admirat des de fa anys és molt maco. Totes dues són un exemple a seguir. Són dues professionals amb uns valors molt positius. Tinc les millors mestres.

El partit contra el Roma al Camp Nou va ser un somni fet realitat. És un tòpic, però és així. Ho desitjava des que els meus pares em van portar per primer cop a l’estadi quan era petita. Era una espineta que portava clavada des de feia dos anys. Després de tot un any lesionada, per a mi això ha estat com un premi després de tot un procés molt dur en l’aspecte mental.

Aquest club té un tresor molt important, que és La Masia, i cal cuidar-la. Considero que s’està fent. S’ha renovat gent de la casa, i en el meu cas estic encantada de continuar més anys en aquest club.

L’afició se sent identificada amb les jugadores formades al planter perquè per a ells és com un mirall: som persones que hem estimat el Barça des de petits, tant ells com nosaltres.

Teníem dia lliure. En el meu cas jo estava en un restaurant. Ho vaig seguir amb el mòbil. Personalment em vaig sentir conforme amb aquell resultat perquè prefereixo guanyar la lliga al camp. Hem guanyat lligues a l’hotel, com aquella a Tenerife, i el fet de poder guanyar una lliga a casa teva, davant del teu públic, no ho canvio per res.

Tothom vol jugar un mundial. Qui no?

Un ambient entès des de la professionalitat.

[Riu] Això del campus era una idea que s’estava coent des de feia un any. Pensàvem que era un projecte interessant, tot i que encara soc molt jove i no fa gaires anys que soc a l’elit. Al final ens hi hem atrevit, i crec que serà una cosa molt bonica per a tots els nens i nenes.