El Barça compta els dies per guanyar la lliga. L’equip de Xavi Hernández ha d’aconseguir tres victòries, o dues victòries i dos empats, en les sis jornades que queden, en cas que el Real Madrid ho guanyi tot, per aixecar el títol. El conjunt blaugrana serà un campió indiscutible, que està acabant el torneig amb un gran avantatge –ara d’onze punts– respecte al seu perseguidor i amb uns números admirables, però continua sent un equip en progrés que s’està fent. I és que els alts i baixos del seu joc han estat un mal recurrent que ha pal·liat amb un esperit competitiu que li ha donat molts triomfs, molts per la mínima i patint. A Vallecas dimecres, però, a falta de joc, tampoc va emergir aquest esmentat esperit competitiu i amb el record de la pèssima imatge que va oferir al feu del Rayo (2-1) va presentar-se ahir a l’Spotify Camp Nou, on va aconseguir rescabalar-se amb una golejada (4-0) en una nit en què els focus van acabar sent per al noiet de quinze anys Lamine Yamal, que va estrenar-se amb el primer equip.

Abans de la seva irrupció, però, el Barça n’havia clavat 4-0 al Betis, en un enfrontament que no va ser tan planer al principi com semblaria pel resultat. Perquè fins que l’equip que entrena Manuel Pellegrini no es va quedar amb deu homes per l’expulsió d’Edgar (33’), tot va estar molt igualat. De fet, malgrat que el Barça va avançar-se aviat amb una diana de Christensen (14’), que va rematar de cap una centrada de Raphinha, el conjunt culer no aconseguia trepitjar àrea rival ni generar perill ofensiu. Només les cavalcades de Balde per la banda esquerra i les accions del mateix Raphinha, insistent, demanant-la tant al peu com en desmarcada de ruptura i provant-ho, se sortien del previsible guió.

Però el que va canviar-ho va ser que Edgar se n’anés al carrer. El de Sallent va tenir un dia per oblidar; va entrar en el minut 12 per la lesió de Luis Felipe i 21 minuts després de situar-se a l’eix de la defensa visitant ja havia vist dues grogues, la primera de les quals injusta. La inferioritat numèrica va colpejar el Betis, que ja sense més centrals a la banqueta, va endarrerir Guido Rodríguez, que va passar a la rereguarda, i Canales, a la medul·lar, i immediatament va encaixar dues dianes seguides. Lewandowski (36’) va obrir escletxa a centrada de Kounde i, tot seguit, Raphinha (39’), a passada de Busquets, va sentenciar en una diana que va arribar amb suspens ja que el VAR va haver-la de validar.

I després del descans, tampoc gaire futbol. El més rellevant, un xut al pal de Lewandowski, i les ovacions de la graderia, animada, malgrat el ruixat que va regar l’estadi durant gran part de l’enfrontament. Una va ser per a Ousmane Dembélé (73’), que va tornar als terrenys de joc tres mesos després d’una llarguíssima lesió muscular i que va ser rebut enmig d’una cridòria eixordadora; una altra per a Lamine Yamal (83’) el prodigi de 15 anys i 290 dies que va convertir-se en el debutant més jove de la història del club i que en els deu minuts que va estar a la gespa va mostrar detalls i gairebé fa un gol que li va negar Rui Silva; i l’última –realment en van ser tres– per a Joaquín, que es retira a final d’aquest curs i que va ser aplaudit al feu blaugrana abans de l’inici del partit, quan va entrar (64’) i quan va abandonar el camp (80’) per lesió, fet que va deixar el seu equip amb nou ja que ja havia gastat els canvis. Aleshores, Ansu Fati (82’) va fer una jugada que Guido es va introduir en pròpia porteria per completar el pòquer d’un matx en què tot i les dianes, va haver-hi més emocions que futbol.