Si alguna cosa té aquesta plantilla és ambició. El que vam viure a Torí ens va deixar una molt mala sensació. Es van mobilitzar moltíssims culers, va ser una cosa excepcional, i no els vam poder agrair tot aquell suport amb el títol. És una espineta que portem clavada des d’aleshores. Ara es tornarà a mobilitzar molta gent fins a Eindhoven i seria molt bonic poder regalar-los la Champions. No podem tornar a fallar.

Sembla fàcil però no ho és. Cal donar valor a tot el que estem fent. Fins i tot a vegades nosaltres mateixes caiem en el parany de considerar normal guanyar cada cap de setmana. Té molt mèrit.

El missatge està clar: sortir i disfrutar. És el que vam fer a Göteborg i va sortir bé. Allà la llàstima va ser que la pandèmia va impedir estar amb els nostres aficionats. Ara hem de guanyar per nosaltres i per ells. Jo personalment no noto més pressió pel fet d’haver perdut la final de Torí. Ara tenim una altra oportunitat i el que hem de fer és aprofitar-la.

No estem acostumades a disposar de tant temps per preparar a consciència un partit, això és veritat. En els últims partits de lliga no hem ofert la nostra millor imatge, però també és cert que s’han prioritzat els descansos, hi ha hagut rotacions... Tampoc veig malament haver tingut aquestes dues ensopegades en la lliga perquè et serveix d’alarma de cara a preparar la final encara amb més concentració.

Quan tens tants dies per pensar en la final és inevitable no imaginar moments i situacions de partit. A mesura que s’acosta el gran dia, tot s’accentua encara més. En l’últim mes no hem tingut partits d’exigència competitiva que ens hagin distret o ens hagin fet evadir i això també ho hem hagut de treballar. Hem hagut de calmar l’ansietat perquè hi ha el perill d’anar acumulant una càrrega de sobreexcitació que després et pot arribar a bloquejar.

Quan el Lió va caure contra el Chelsea a quarts ho vam veure com una oportunitat que no podíem desaprofitar, sí. No hem pogut superar encara el Lió en una final i la seva eliminació t’acosta a l’objectiu. El Wolfsburg devia pensar el mateix.

Ens coneixem moltíssim, perquè ens hem enfrontat moltes vegades. Les semifinals a partit únic que vam perdre 1-0 el 2020, per exemple, van ser un partit on vam dominar però no vam saber materialitzar cap ocasió i a elles els va caure una pilota a l’àrea petita i Frido només va haver d’empènyer la pilota. Són coses que poden passar. Nosaltres hem d’intentar minimitzar aquest tipus de situacions, estar concentrades i afrontar la final amb mentalitat guanyadora.

El Wolfsburg té jugadores importants i és un rival que sap esperar el seu moment. No li importa cedir la iniciativa del joc perquè sap desplegar-se a la contra amb velocitat. És un equip perillós en la transició i ens pot fer mal. Ja ens va passar recentment contra el Madrid CFF. Té jugadores de talent, com nosaltres. Elles també estaran preocupades amb les nostres individualitats.

També ens va marcar en l’Eurocopa. Alex Popp és un portent físic, una jugadora top. Té moltíssima experiència, és capaç de canviar el guió d’un partit. És la jefa de l’equip. D’aquelles jugadores que marquen la diferència.

A Alèxia l’hem trobat a faltar moltíssim tota la temporada. El que transmet dins i fora del camp no ho transmet cap altra jugadora. Té aquesta essència, aquest do, aquesta manera d’entendre el futbol que fa que totes les jugadores que conviuen al seu voltant siguin també millors. L’equip ha estat capaç d’adaptar-se a guanyar sense ella, sí que és cert que ella sempre ha estat present donant-nos energia i consells, per això és la capitana, però cal reivindicar també com ens hem sobreposat com a col·lectiu. Ha estat un any dur per a totes. Sobretot per a ella. Esperem que ens pugui ajudar molt en la final.

Alèxia ha treballat moltíssim per arribar en bones condicions a la final. Té un do. Ens ajudarà, segur. La veig bé, ha anat agafant minuts i arriba bé.

El partit a Roma va ser el que vaig acabar amb millors sensacions. És cert que contra el Benfica vaig aturar dos penals, però vaig encaixar també dos gols on tècnicament hauria pogut fer més. Ara estic focalitzada en la final. Estic preparada.

Crec que no, sincerament. Aquí els nostres problemes són uns altres. Els insults estan a l’ordre del dia; en el nostre cas, insults de gènere, masclisme. Patim vexacions constants. El racisme és una taca del futbol sobretot masculí i cal frenar-ho de forma dràstica perquè en altres esports aquest tipus d’episodis no succeeixen. És un problema d’educació i valors, al cap i a la fi.