Si alguna cosa té aquesta plan­ti­lla és ambició. El que vam viure a Torí ens va dei­xar una molt mala sen­sació. Es van mobi­lit­zar moltíssims culers, va ser una cosa excep­ci­o­nal, i no els vam poder agrair tot aquell suport amb el títol. És una espi­neta que por­tem cla­vada des d’ales­ho­res. Ara es tor­narà a mobi­lit­zar molta gent fins a Eind­ho­ven i seria molt bonic poder rega­lar-los la Cham­pi­ons. No podem tor­nar a fallar.

Sem­bla fàcil però no ho és. Cal donar valor a tot el que estem fent. Fins i tot a vega­des nosal­tres matei­xes caiem en el parany de con­si­de­rar nor­mal gua­nyar cada cap de set­mana. Té molt mèrit.

El mis­satge està clar: sor­tir i dis­fru­tar. És el que vam fer a Göteborg i va sor­tir bé. Allà la llàstima va ser que la pandèmia va impe­dir estar amb els nos­tres afi­ci­o­nats. Ara hem de gua­nyar per nosal­tres i per ells. Jo per­so­nal­ment no noto més pressió pel fet d’haver per­dut la final de Torí. Ara tenim una altra opor­tu­ni­tat i el que hem de fer és apro­fi­tar-la.

No estem acos­tu­ma­des a dis­po­sar de tant temps per pre­pa­rar a consciència un par­tit, això és veri­tat. En els últims par­tits de lliga no hem ofert la nos­tra millor imatge, però també és cert que s’han pri­o­rit­zat els des­can­sos, hi ha hagut rota­ci­ons... Tam­poc veig mala­ment haver tin­gut aques­tes dues enso­pe­ga­des en la lliga perquè et ser­veix d’alarma de cara a pre­pa­rar la final encara amb més con­cen­tració.

Quan tens tants dies per pen­sar en la final és ine­vi­ta­ble no ima­gi­nar moments i situ­a­ci­ons de par­tit. A mesura que s’acosta el gran dia, tot s’accen­tua encara més. En l’últim mes no hem tin­gut par­tits d’exigència com­pe­ti­tiva que ens hagin dis­tret o ens hagin fet eva­dir i això també ho hem hagut de tre­ba­llar. Hem hagut de cal­mar l’ansi­e­tat perquè hi ha el perill d’anar acu­mu­lant una càrrega de sobre­ex­ci­tació que després et pot arri­bar a blo­que­jar.

Quan el Lió va caure con­tra el Chel­sea a quarts ho vam veure com una opor­tu­ni­tat que no podíem des­a­pro­fi­tar, sí. No hem pogut superar encara el Lió en una final i la seva eli­mi­nació t’acosta a l’objec­tiu. El Wolfs­burg devia pen­sar el mateix.

Ens conei­xem moltíssim, perquè ens hem enfron­tat mol­tes vega­des. Les semi­fi­nals a par­tit únic que vam per­dre 1-0 el 2020, per exem­ple, van ser un par­tit on vam domi­nar però no vam saber mate­ri­a­lit­zar cap ocasió i a elles els va caure una pilota a l’àrea petita i Frido només va haver d’empènyer la pilota. Són coses que poden pas­sar. Nosal­tres hem d’inten­tar mini­mit­zar aquest tipus de situ­a­ci­ons, estar con­cen­tra­des i afron­tar la final amb men­ta­li­tat gua­nya­dora.

El Wolfs­burg té juga­do­res impor­tants i és un rival que sap espe­rar el seu moment. No li importa cedir la ini­ci­a­tiva del joc perquè sap des­ple­gar-se a la con­tra amb velo­ci­tat. És un equip perillós en la tran­sició i ens pot fer mal. Ja ens va pas­sar recent­ment con­tra el Madrid CFF. Té juga­do­res de talent, com nosal­tres. Elles també esta­ran pre­o­cu­pa­des amb les nos­tres indi­vi­du­a­li­tats.

També ens va mar­car en l’Euro­copa. Alex Popp és un por­tent físic, una juga­dora top. Té moltíssima experiència, és capaç de can­viar el guió d’un par­tit. És la jefa de l’equip. D’aque­lles juga­do­res que mar­quen la diferència.

A Alèxia l’hem tro­bat a fal­tar moltíssim tota la tem­po­rada. El que trans­met dins i fora del camp no ho trans­met cap altra juga­dora. Té aquesta essència, aquest do, aquesta manera d’enten­dre el fut­bol que fa que totes les juga­do­res que con­vi­uen al seu vol­tant siguin també millors. L’equip ha estat capaç d’adap­tar-se a gua­nyar sense ella, sí que és cert que ella sem­pre ha estat pre­sent donant-nos ener­gia i con­sells, per això és la capi­tana, però cal rei­vin­di­car també com ens hem sobre­po­sat com a col·lec­tiu. Ha estat un any dur per a totes. Sobre­tot per a ella. Espe­rem que ens pugui aju­dar molt en la final.

Alèxia ha tre­ba­llat moltíssim per arri­bar en bones con­di­ci­ons a la final. Té un do. Ens aju­darà, segur. La veig bé, ha anat aga­fant minuts i arriba bé.

El par­tit a Roma va ser el que vaig aca­bar amb millors sen­sa­ci­ons. És cert que con­tra el Ben­fica vaig atu­rar dos penals, però vaig encai­xar també dos gols on tècni­ca­ment hau­ria pogut fer més. Ara estic foca­lit­zada en la final. Estic pre­pa­rada.

Crec que no, sin­ce­ra­ment. Aquí els nos­tres pro­ble­mes són uns altres. Els insults estan a l’ordre del dia; en el nos­tre cas, insults de gènere, mas­clisme. Patim vexa­ci­ons cons­tants. El racisme és una taca del fut­bol sobre­tot mas­culí i cal fre­nar-ho de forma dràstica perquè en altres esports aquest tipus d’epi­so­dis no suc­ce­ei­xen. És un pro­blema d’edu­cació i valors, al cap i a la fi.