De ressaca en ressaca. Després de la bogeria viscuda a Eindhoven, les jugadores del Barça van allargar la felicitat celebrant la Champions amb la seva afició a casa, a Barcelona. Les flamants campiones d’Europa tenien 2.000 culers esperant-les amb candeletes a la plaça de Sant Jaume. Volien ovacionar les heroïnes del Philips Stadion, on van capgirar un 0-2 en contra, i volien veure amb els seus propis ulls l’anhelada copa que l’any passat va escapar-se a Torí.

Amb l’himne de la temporada de fons, el Coti x Coti de The Tyets, les blaugrana van entrar caminant en un escenari que enyorava les celebracions del Barça, perdudes des de fa anys. Les cares de les jugadores ho deien tot: bufandes a l’aire, somriures, alliberament. A la porta del Palau de la Generalitat les esperava el president, Pere Aragonès. Després d’alguns discursos i actes protocol·laris, les futbolistes van dirigir-se al balcó. Era el moment més desitjat per l’afició: l’hora de sentir les seves campiones. Primer van aparèixer les capitanes, a més de Hansen, acompanyades de Joan Laporta, Jonatan Giráldez, Xavi Puig i Pere Aragonès. L’entrada de la copa va fer esclatar els culers. “Ja la tornem a tenir aquí”, va cridar Alexia Putellas, que, com cada membre de la plantilla, va voler agrair a l’afició el suport. “Sou la millor afició del món”, va cridar un eufòric Jonatan Giráldez. De fet, aquest va ser el missatge que més es va repetir en tots els discursos. Ara bé, el protagonisme se’l van endur els diversos càntics de l’equip. “Un dia de partit” va ser el més repetit, però també van sonar altres clàssics i, evidentment, també van recordar el seu gran rival, el Real Madrid.

En aquesta estona al balcó, Clàudia Pina va ser una de les jugadores que van liderar la festa, però també hi van participar Mapi, Bronze –que es va atrevir amb el català, com Walsh– o Codina. D’altres, com Aitana o Salma, pràcticament no tenien veu. I d’altres, sobretot les més noves, es van mostrar una mica tímides. Totes, però, només van tenir paraules d’agraïment a l’afició. “Gràcies per ser aquí. Us vam fer patir i ens sap greu, però la recompensa és més que agraïda. No us ho diem prou, però és especial el que esteu fent i el que estem creant com a club”, va sentenciar Jana Fernàndez, la jugadora que ha passat per totes les categories del Barça. La seva gran amiga, Bruna, va poder celebrar els seus 21 anys de la millor manera possible. Ara bé, malgrat que feia poc més de 24 hores que s’acabava de guanyar la segona Champions, algunes futbolistes ja miraven cap a l’any que ve. “Vull una altra copa”, va dir Oshoala. “L’any que ve vull repetir-ho amb vosaltres”, declarava una aclamada Crnogorcevic. Paños també va deixar clara la fam de títols de l’equip.

De la Generalitat a l’ajuntament, on les esperava l’alcaldessa en funcions, Ada Colau. Un cop passat el protocol, les jugadores van tornar a sortir al balcó i es van repetir els mateixos missatges i càntics que ja s’havien llançat des de l’altre costat de la plaça de Sant Jaume, però l’afició no es movia d’allà. Una Champions és una Champions i mereixia una bona celebració.