Una gestió delicada
La marxa de Piqué, Busquets i Alba, que van coincidir amb Xavi com a jugadors, constata el canvi de cicle
El tècnic blaugrana ha hagut de separar la relació d’amistat de la professional
Compartir genera un vincle. I en l’esport col·lectiu, els vestidors es converteixen en famílies. Vivències en què l’objectiu és comú. Companys que acaben sent amics. Les carreres dels futbolistes acaben i en comencen de noves, sovint vinculades a la banqueta, fins al punt que alguns camins tornen a creuar-se. Això és el que li va passar a Xavi Hernández quan va acceptar tornar al Barça per ser-ne l’entrenador. Tornava a trobar-se amb jugadors que havien compartit gespa amb ell no feia pas tants anys. Els amics amb qui s’ho havia deixat tot al terreny de joc passaven a estar a les seves ordres.
Piqué, Busquets, Jordi Alba, Sergi Roberto i Ter Stegen eren els excompanys de Xavi que continuaven al Camp Nou. Per a ell, entrenar-los era una benedicció. Així ho va dir en la seva presentació. “És un avantatge. Els conec, sé les seves virtuts i els seus defectes.” Però els rols canvien, la plantilla necessita aire nou, i Xavi ha hagut de gestionar aquesta temporada tres sortides de tres amics. Un canvi de cicle. La benedicció del principi va convertir-se en un maldecap. “Pensava que seria més fàcil, però quan has de prendre decisions contràries al que voldria el jugador, comença a ser difícil. Tens la sensació que falles com a amic, però he prioritzat l’equip”, reconeixia el tècnic a TV3 fa poques setmanes.
L’adeu més dur
El primer a marxar va ser Gerard Piqué. Segurament el que més va sorprendre pel moment. El central va decidir deixar el Barça al novembre. “Vam tenir una conversa abans de començar la temporada i li vaig comunicar les meves intencions. Ha estat un dels moments més difícils. Ha estat company, li tinc una gran estima. Quan no et sents tan útil per a l’equip et sents molt malament. A vegades ens equivoquem. He cregut en molts moments que havia de jugar un altre company. No sé si he estat just. El que sí que he estat és sincer i honest en el missatge i en el que creia jo. La relació és la mateixa”, explicava Xavi en la roda de premsa prèvia al seu comiat al Camp Nou contra l’Almeria. De fet, l’entrenador blaugrana va reconèixer que la nit de la conversa li va costar dormir.
Intents frustrats
Ja a final de temporada va ser el torn de Sergio Busquets. El seu futur havia estat tema de conversa al llarg de tota la temporada. Xavi sempre l’havia elogiat i assegurava que intentaria convèncer-lo, si bé entendria la seva posició en tot moment. La decisió era de Busquets, i Busquets va optar per marxar. “Marxa sent titular. Ha pres una bona decisió. A nosaltres ens perjudica com a equip, però marxa valorat”, va dir Xavi després de fer-se pública la marxa del capità. Tant confiava el tècnic en ell, que Busquets va arribar a dubtar. “Hi havia dies que deia “potser sí”, i d’altres que deia “no, segur que no”. Després venia a entrenar-me, i en el dia a dia els companys, el mister m’insistien que volien que continués jugant, que seguís com a capità... i no ha estat fàcil”, reconeixia en una entrevista a aquest diari un Busquets que ha continuat en l’onze titular del Barça.
Canvi de rol
Finalment, Jordi Alba. Un futbolista que, com Piqué, va veure reduïda la seva participació a la gespa. De titular indiscutible des del primer dia que va aterrar a Barcelona, a suplent, darrere d’un Balde espectacular. Tot plegat després d’un estiu en què els rumors sobre la seva marxa a un altre equip van ser molts, fet que va molestar el de l’Hospitalet. Xavi va ser clar amb ell. “Intento ser molt clar amb els jugadors, i amb el Jordi encara més, per la relació que ens uneix. Intento anar sempre de cara i hem parlat moltes vegades. Sap que hi haurà competència. No descobreixo res: jugarà qui estigui millor”, explicava Xavi el 9 de setembre.
A Alba se li va criticar l’actitud, però el tècnic de Terrassa va notar un canvi en ell. “Al principi no ho entens i tens la sensació que has de jugar i ser important. Ell es va indignar, i és una reacció natural. Vam tenir una xerrada grupal i ens va dir que tenia compromís i implicació”, explicava a TV3. Així va ser. Un Alba més endollat, que fins i tot va marcar un gol decisiu contra l’Osasuna. Tots dos es van acabar intercanviant paraules d’agraïment en el comiat. “M’ha posat menys, però no li ho tinc en compte. Entenc la situació. La relació és boníssima i no estic enfadat”, va assegurar Alba. “És un cor amb potes, una persona extraordinària. Et dono les gràcies i l’enhorabona. Aquí tens un amic”, va replicar Xavi.
Tres marxes de pes. Tres gestions complicades, però que Xavi ha pogut solucionar. Piqué i Alba marxen havent deixat pas a les noves generacions, amb recanvis naturals dins la plantilla. Busquets és un problema més gran per al tècnic, segurament l’adeu que més volia evitar. Però Xavi ho accepta. “Han tingut grandesa i han sabut marxar en el moment adequat.”
