Resiliència i talent
El perfil. Una dolença a l’esquena que el va tenir 422 dies sense competir i dues greus lesions al genoll dret seguides, pedres en el camí en la carrera d’un migcampista formidable que casa amb l’estil culer
Ilkay Gündogan (Gelsenkirchen, Alemanya, 1990) és ara, i ja des de fa temps, un dels millors migcampistes del planeta. Però hi va haver una època en què tothom, fins i tot ell, va dubtar ja no que abastés aquest nivell, sinó que pogués tornar a jugar a futbol. I és que Gundo, alemany, fill de pare i mare turcs, ha hagut de mastegar sorra, molta. Sempre va ser un futbolista prometedor, des que de petit es va integrar en el Hessler 06, un equip de la seva ciutat natal; va passar després al Bochum i va recalar, finalment, ja major d’edat, al Nuremberg, amb el qual va debutar en la Bundesliga. Dos cursos a primera van ser suficients perquè Jürgen Klopp, aleshores l’entrenador d’aquell Borussia Dortmund bressol de fantàstics jugadors com ara Hummels, Götze, Reus i Lewandowski, es fixés en ell i el convertís en el far d’un equip que va competir-li i guanyar-li la lliga (2011/12) a l’intractable Bayern, contra qui va disputar una final de la Champions League (2012/13), que va perdre (1-2).
Tenia 22 anys Gündogan i tots els grans d’Europa es barallaven per ell, també el Barça, però el destí li tenia guardada una pedra en el camí; una greu lesió a l’esquena, el 2013. 422 dies fora dels terrenys de joc va haver-se de passar el futbolista, que va passar moments de molta dificultat. Tot per culpa d’una inflamació en el nervi de la columna a la qual ningú trobava cap remei. “Vaig estar 14 mesos de baixa, però el pitjor va ser que ningú sabia realment quin tipus de lesió era. Vaig veure un cirurgià i em volia posar un gran cargol a l’esquena que no m’hauria permès jugar a futbol a aquest nivell”, va explicar temps després l’internacional alemany a The Guardian. Fins i tot va passar-li pel cap l’ombra de la retirada. “Tenia por de no tornar a jugar i estic molt agraït d’haver trobat el cirurgià adequat”, va completar el migcampista, que va acabar superant aquell calvari.
Malgrat tot, encara es trobaria una altra pedra important; el genoll dret. Si l’esquena li havia impedit disputar la copa del món del 2014 que Alemanya va guanyar, el genoll, aquesta vegada, no li va permetre participar en l’Eurocopa del 2016. En va ser la causa una dislocació a la ròtula, que no va espantar Pep Guardiola, que aquell mateix estiu va reclutar-lo per al seu Manchester City, en el qual acabava d’aterrar. Però amb prou feines va poder jugar 16 partits en el seu primer curs de citizen, el genoll li va tornar a fallar i es va trencar el lligament encreuat anterior. Duríssim. Igual, però, que la pell del jugador, ja endurida per l’experiència de l’esquena. Resilient, va tornar als terrenys de joc nou mesos després i ja no n’ha marxat. Amb els sky blue ha estat aquell migcampista que va ensenyar en els seus primers passos en el Dortmund, i ha estat fonamental en els èxits de l’equip orientat per Guardiola. “És un futbolista extraordinari”, repetia aquesta setmana el de Santpedor, que es nega a perdre el capità del triplet recentment assolit. El jugador, però, ja ha escollit, l’etapa de set anys a Manchester ha finalitzat i ara, als 32, desembarcarà a Barcelona.
Xavi rebrà, doncs, un perfil d’interior com el que necessita i del qual va escàs, ja que com a especialista en el joc de posició només hi té Pedri. Amb Gündogan, que ha progressat i ha après al costat de Guardiola, en suma un altre. El talentós migcampista sap jugar entre línies, controlar els temps, té última passada i també gol, n’ha marcat 11 aquesta última temporada.