El camp de les Corts s’havia quedat petit. Kubala l’havia empetitit, amb el seu futbol i el seu carisma, i el Barça necessitava un estadi amb més capacitat. A les Corts hi cabien 60.000 espectadors i al camp nou, cap a 100.000. Impulsat pel president Francesc Miró-Sans doncs, el projecte va tirar endavant, no sense dificultats econòmiques ja que el pressupost es va acabar disparant, fet que va endeutar durant temps el club, fins que no va poder vendre els terrenys de les Corts.

D’aquesta manera, la primera pedra de l’estadi que estava per fer-se va posar-se el 28 de març del 1954 i tres anys i mig més tard, el 24 de setembre de 1957, dia de la Mercè, es va inaugurar l’estadi del Club de Futbol Barcelona, el seu nom oficial en plena època de dictadura. A l’esdeveniment, hi van assistir autoritats: José Solís Ruiz, ministre secretari general del Movimiento, en representació de Francisco Franco; José Antonio Elola Olaso, cap de la Delegación Nacional de Deportes; Felipe Acedo, governador civil de Barcelona, i Josep Maria de Porcioles, alcalde de Barcelona. 90.000 persones van reunir-se al camp nou, el nom amb el qual va acabar sent conegut l’estadi, per disfrutar de la inauguració que es va culminar amb un Barça-Varsòvia.

Abans, però, hi va haver una sèrie d’actes. Tot plegat va engegar amb una missa i la benedicció del feu a càrrec de l’arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego. Després, l’Orfeó Gracienc va cantar l’Al·leluia de Händel i es va entronitzar la imatge de la Verge de Montserrat. Van desfilar també sobre la gespa representants d’uns 130 clubs catalans de futbol, així com membres de les seccions del club i de les penyes. Finalment, va sonar l’himne de l’Estat espanyol i, després, un himne dedicat a l’estadi. No es va acabar la cerimònia amb l’inici del partit, ja que en el descans es van fer volar 11.000 coloms i milers de globus blaus i grana, per culminar amb un espectacle de dansa dut a terme per diversos esbarts de la ciutat amb una gran sardana.