La llista de subs­ti­tuts per a Ser­gio Bus­quets va començar sent extensa però s’ha anat reduint per dife­rents cir­cumstàncies, sobre­tot pels pro­ble­mes econòmics del Barça. Martín Zubi­mendi (Real Soci­e­dad) i Jos­hua Kim­mich (Bayern) són massa cars i Mar­celo Bro­zo­vic (Inter) ha posat el rumb cap a l’Aràbia Sau­dita, on paguen uns sous astronòmics amb els quals no pot com­pe­tir el club blau­grana. I ara, el següent és Oriol Romeu. El mig­cam­pista del Girona s’ha con­ver­tit en el can­di­dat número 1; encaixa des del punt de vista finan­cer, ja que té una clàusula que no arriba als cinc mili­ons d’euros, i també, el més impor­tant, fut­bolísti­ca­ment, ja que a Xavi Hernández li fa el pes.

I és que el d’Ull­de­cona casa a la per­fecció amb el que busca l’entre­na­dor culer. És un pivot defen­siu expe­ri­men­tat, de 31 anys, que coneix l’ofici, i que sap com s’ha de moure en el con­text de joc que pro­posa el Barça. Sense anar més lluny, dels 12 als 19 anys va jugar al con­junt blau­grana, al qual va ater­rar en edat infan­til i del qual va mar­xar després de debu­tar amb el pri­mer equip en el Barça de Pep Guar­di­ola. D’aquesta manera, Xavi el coneix bé; van com­par­tir entre­na­ments i el tècnic també és cons­ci­ent del que li pot donar al con­junt que ori­enta actu­al­ment. Romeu, a més, ja ha mili­tat aquest curs en un equip que vol ser pro­ta­go­nista, el Girona de Míchel, en què ha estat una peça abso­lu­ta­ment capi­tal i ha ofert un ren­di­ment espec­ta­cu­lar. “A Angla­terra sem­pre pots apor­tar la part de dis­puta física, però aquí tècni­ca­ment el fut­bol està una mica per damunt i això des que vaig sor­tir del Barça als 19 anys no estava acos­tu­mat a fer-ho”, va expli­car el juga­dor en una entre­vista recent en aquest diari. “Estic gau­dint molt jugant en un equip que té molt la pilota i que domina molt els par­tits, amb molts toca­dors en la plan­ti­lla. Això pos­si­ble­ment és una part del meu joc que no s’havia vist a Angla­terra i que ara jo mateix estic gau­dint i redes­co­brint”, hi va afe­gir el fut­bo­lista, que després d’aco­mi­a­dar-se del Barça va pas­sar pel Chel­sea, el València, l’Stutt­gart i el Sout­hamp­ton, on va estar set tem­po­ra­des i va aca­bar sent capità i molt influ­ent. De fet, l’equip de la ciu­tat del sud del Regne Unit l’ha tro­bat molt a fal­tar i, sense ell, aquesta tem­po­rada ha bai­xat a segona divisió; ha estat cuer des­ta­cat a la Pre­mier Lea­gue.

A Romeu el va seduir la idea de tor­nar a casa, i al Girona, al qual va pre­sen­tar-se per­dent diners, ha pogut mos­trar una versió com­pletíssima de mig cen­tre. I Xavi el valora i l’entu­si­asma com de bé inter­preta el joc en tots els aspec­tes. Amb la pilota té molt de cri­teri i, en els 33 par­tits de lliga que ha jugat, tots com a titu­lar, ha acu­mu­lat un 87% de pas­sa­des com­ple­ta­des. I, sense pilota, lle­geix molt bé les situ­a­ci­ons, sem­pre ben col·locat, però també és un por­tent físic capaç de xocar, de robar i atu­rar con­tra­a­tacs. Té una mit­jana de cinc duels gua­nyats per enfron­ta­ment. És un fut­bo­lista, òbvi­a­ment, dife­rent de Bus­quets, sobre­tot amb la pilota, en què el de Badia del Vallès és únic, però des del punt de vista físic sí que pot apor­tar coses que l’equip blau­grana no té. “Durant els últims deu anys, Bus­quets ha estat el millor mig­cam­pista posi­ci­o­nal que hi ha hagut, sense ningú que s’hi acosti. Mirar-lo i obser­var-lo en cada par­tit, per als que juguem en aquesta posició, és una manera d’apren­dre fins i tot a hores d’ara”, va mani­fes­tar Romeu en l’entre­vista esmen­tada. A can Barça aspi­ren que sigui ara el seu relleu.